Capgròs
Mataronins i mataronines, celebrem aquestes Santes perquè aquest 25 de juliol el recordarem. El dia més esperat de l’any ha vist aparèixer la pluja des de primer hora de la tarda, ha endarrerit la Crida, ha xopat la gent, ha tocat la pera però… la mataronada, la bona gent de Mataró s’hi ha rebel·lat. Avui que ha cridat que ja és Festa Major és l’alcalde, sí, però la caixa de ressonància l’ha propiciat cada persona que no s’ha rendit. Amb peus molls i la moral intacte, la traca ha acabat espetegant. I sí, Mataró ja viu Les Santes. N’hi ha per celebrar-ho.
A tres quarts menys cinc de nou, des de dins l’Ajuntament, han comparegut les comparses. I acte seguit i com anant més corrent del compte, ha pres la paraula l’alcalde David Bote. Desena Crida de Bote, per cert.
Bote demana unes Santes “de pau i de trobada”
Sota una cridòria important, l’alcalde ha assegurat que “tenim la pell de gallina i el cor en dansa, les ganes s’acumulen i el temps ens amenaça” explicant com encarava Les Santes, citant els primers actes de la festa amb mencions als castells, el nou Basilisc o les Dissantes. Ha demanat que la Festa Major sigui “espai de pau i de trobada” en un any com aquest, ha recordat la llavor del ‘Fem-ne Festa Major” ara fa 50 anys i ha citat els actes tradicionals demanat “respecte, alegria, igualtat, inclusió, seguretat, sense odi i amb esperança: res ens atura!”.
Bote ha tornat a parlar “d’una sola bandera, la que ens representa a totes” fent gala de mataronisme. I ha cridat de valent “faci sol o plogui, Visca Mataró i Glòria a Les Santes”. I ha encès la traca. Ja són Santes. Hem guanyat a la pluja.
Abans de la Crida, durant tot el dia
Seny i resiliència, com està de moda de dir. Han estat els criteris durant tota una jornada carregosa on s’ha patit per tots els actes, inclosa la Crida. La punyetera pluja ha buscat les pessigolles, a consciència. I la Crida ha començat amb ritual i ordre com de No n’hi ha prou
- Com que qui té boca s’equivoca i qui té responsabilitats compra tots els números de la rifa per rebre, l’Ajuntament de Mataró sentirà xiulets a les orelles per la gestió. Però des de primera hora de la tarda tenia un pla amb les possibilitats i alternatives. I l’han seguit fil per randa. Previsió, coherència i apurar possibilitats abans de suspendre sembla un bon triple criteri.
Ara sí, ara no
Al mal temps, bona cara. O almenys impostar-ho. Les figures, com que —no ho digueu— són de cartró pedra ho tenen fàcil però a les seves colles i al públic els costava de no fer ganyotes mirant-se el radar pel mòbil o el color del cel, Can Bruguera enllà. El Vallès ens ha proveït la tempesta, avui. I les notícies quan s’acostaven les vuit del vespre no era afalagadora. Les figures eren a l’Ajuntament, se suspendia el Cap a la Crida, la Riera era plena i ja es deia que no se seria puntual. Quan se sentia tronar és com si tothom tingués un calfred.
Alhora, la situació era com un drenatge. Com si fos aquell famós passatge d’Indiana Jones on es busca el Sant Grial i “només el que cregui passarà” feia falta fe en Les Santes per ser a la Riera. I la Riera era plena a vessar a l’hora de les vuit, quan apareixia el camió amb les dues momerotes i l’Àliga i tot estava a punt per una Crida sense horari. El caos era fenomenal. Com sicilià.
Segueixen sent les vuit del vespre i la Riera és plena a vessar. El qui obre un paraigües genera incomoditat però no paren d’anunciar que plourà. Que pot caure pedra i tot. Darrera l’Ajuntament hi ha músics que toquen i no para d’arribar gent. És Mataró que es rebel·la, avui és la ciutadania la que ha demostrat i cridat per Les Santes. Després sortirien els bufadors i l’expectació creixeria, amb la demora anunciada de mitja hora. Mitja hora en la que ningú s’ha mogut de la Riera. Un 25 de juliol per recordar… i encara queda la Nit Boja!
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (1)