Santa María, la basílica

Recullo del taulell d’un establiment comercial de la Plaça un full que demana ajut per restaurar les portes de la basílica de Santa Maria. “La vàlua material i simbòlica de les seves cinc portes, que són dels segles XVII, XVIII i XIX, requereix una intervenció que en garanteixi la integritat i conservi les traces de la història que tenen.”

No fa pas gaire van ser les campanes, amb una placa dins del campanar que en dona constància; dies enrere un bon amic en nom d’una històrica entitat local em va demanar ajut per l’orgue petit (el gran, també malmès, ja veurem com i quan es farà, fa vint anys que se’n parla); l’any passat l’Arquebisbe Metropolità de Barcelona, el Cardenal Omella, va  fer notar als assistents de la Missa de Glòria de Les Santes que la basílica necessita una mà de pintura; cal arranjar -sembla- la capella del Roser; la instal·lació elèctrica presenta un estat perillós;...

Estem davant d’un problema. La baluerna és de l’Església Catòlica, de la parròquia de Santa Maria de Mataró, però el seu deteriorament al cor de la vella Iluro interpel·la als mataronins. Pel que em diuen els que estan ficats en aquella congregació és un problema molt estès arreu. La societat s’ha secularitzat. No hi ha capellans ni monges. Pocs feligresos i aquests ja no són els de les classes dominants i benestants que apoquinaven les grans reformes mentre el poble menut es posava la mà a la butxaca quan passava la safata. Ja ningú es recorda del Delme. El centre de Mataró ja no és el rovell de l’ou del poder ciutadà, cívicament ja no és res, espai per la festa i l'esbarjo, terrasses de bars i restaurants molts d’ells regentats per ciutadans asiàtics. Tampoc això no és pas gaire diferent del que passa en altres indrets

Però som interpel·lats no per les creences religioses, que molts no tenim, sinó per la tradició, la cultura, el manteniment del patrimoni, per la imatge de l’espai públic. Com resoldre aquesta situació que no és original però sí controvertida? Els promotors de la restauració d’aquest element són organismes i entitats de “missa”, com correspon, però tenen -perquè l’han demanat- el suport de les administracions públiques. A les administracions públiques hi va a demanar tothom i tampoc poden -i no han- d’arribar a tot. Primer han d’arribar al comú, després als singulars. Llavors...? Cal asseure’s a parlar seriosament del problema, sense apriorismes ni privilegis, conscients de la realitat, disposats a les cessions per totes parts, mirant a llarg amb consens i constància, com històricament s’han fet aquests edificis. Els representants del comú i els representats de la singularitat, històrica i decadent, però singularitat.

I atenció, no és un problema sols de la basílica de Santa Maria. Hi ha altres baluernes religioses a la ciutat a considerar.

24 de juliol.