Les Santes 2025: què ha estat bé i què ha de millorar?

Quan s’acaben Les Santes, a Mataró l’any fa baixada. Entre els que se’n van de vacances i que l’agost segueix sent -de llarg- el mes amb els bioritmes més baixos de tot l’any queden dos dies de juliol i, un cop passa la plana del calendari el record de la Festa Major sembla molt més remot.

Per vocació o per possibilisme, s’associa més el final d’unes Santes al compte enrere de les següents, i, després, si se’n fan balanços aquests romanen força desaparcebuts. Però fer valoració de Les Santes també pot servir per endreçar una mica la collita i veure què ha funcionat millor i què no. En mentalitat de notes de l’EGB, què ha progressat adequadament i què necessita millorar.

Repassant Les Santes d’inici a fi, doncs, en podem extreure 10 notes en positiu i 10 en negatiu.

10 NOTES POSITIVES DE LES SANTES 2025

• La Llar Cabanelles: ja se l’anticipava com el gran al·licient i així ho ha estat. Aquesta finca, propietat ara de Càritas i pendent del projecte que l’ha de convertir en un equipament assistencial de gran capacitat ha acollit un espai triple molt ben acondicionat i rebut. L’Espai Familiar és un tresor propi de Les Santes al que cal començar a considerar com igual d’imprescindible que algun acte o element genuí i històric. Com es va habilitar l’espai, còmode i agradable, i també la programació tant familiar com de concert ‘delicatessen a dalt’ és molt ressenyable. Un encert total que no s’entendria que no tingués continuïtat.
   
• L’hora del pati: apareixia amb timidesa al programa d’actes de Les Santes com el que és, un exemple de programació menuda en un espai amb la tel·lúria i la poca capacitat que té La Presó, però incardinar el cicle del Mataró Art Contemporani a la Festa Major ha permès dotar l’oferta d’un nivell, de noves línies creatives o de tallers per a canalla molt ben rebuts. Una troballa!
   
• Potència del portal: amb el calendari bifurcant més que mai les parts de programació de Les Santes, el primer cap de setmana -que concentra els actes propis del Portal- va ser un anticip molt rodó que va demostrar que hi pot haver molt ambient de Festa Major sense necessitat que sigui del dia de Santa Cristina en endavant. En aquest context, la triple aposta dels castells -amb èxit primer i ensurt després dels Capgrossos- de les Dissantes -sempre poderoses- i de l’Encesa amb el nou Basilisc de cirereta va ser reeixida i mostren que hi ha festa per llaurar a la part ‘de davant’ de les dates.

• Moltíssima gent: han estat unes Santes molt multitudinàries i amb poquíssima incidència problemàtica. Això vol dir, en essència, que les ha gaudit potser més gent que mai, objectiu que justifica l’alta inversió i la consideració de gran política cultural pública de la ciutat que té la Festa Major. Veure els carrers tan plens, fins i tot amb la gent aguantant sota la pluja, demostra que l’arrelament i l’estima compartida envers la festa no para de créixer.
   
• No n’hi ha prou televisat: l’aposta televisiva per retransmetre i difondre Les Santes ha anat més enllà del desplegament habitual i continuat de la televisió local, aquest cop s’hi ha sumat primer la Xarxa fent la diada castellera i després -i sobretot- Televisió de Catalunya propiciant una retransmissió del No n’hi ha prou! que va fer brillar encara més l’acte. Més gent que mai coneix ara la rauxa dels mataronins de matinada la penúltima nit de la Festa Major. 
   

  

• Resiliència amb la pluja: la pluja ha incordiat durant bona part dels dies centrals de Les Santes, amenaçant sobretot el 25 de juliol i també el 28. No es pot pas considerar novetat, ja que fa uns anys que passa però aquest any ha estat notable la resiliència amb la pluja i la determinació per part de l’Ajuntament i tots els actors en seguir endavant amb la programació. La gestió del 25 de juliol, endarrerint la Crida però fent-la i amb un pla definit sobre com actuar mereix un reconeixement, de la mateixa manera que mantenir el No n’hi ha prou! tot i que vint minuts abans del seu inici amb total puntualitat plovia amb ganes.
   
• La Juliana: no hi ha cap paràmetre vàlid més enllà de la pròpia memòria comparada que valgui, però podria ser ben factible que la Juliana servida aquest any al Ball de Requisits sigui de les més bones de totes. Que s’esgotés la beguda de Les Santes a mitja hora d’acabar l’acte s’explica perquè l’eficiència de la barra i sobretot el bon producte -ja ho vam explicar- van fer que repetir i repetir fos quasi obligat. Molt bona feina dels que la preparen: potser la pluja eren llàgrimes dels que se’n van quedar sense.
   
• El Parc Nou com a ‘Santòdrom’: Que Les Santes tenen actes d’una envergadura que no caben enlloc més que a l’Espai Firal és lògic i que aquests van brillar quan s’omplia l'esplanada, ben equipada amb fins a quatre barres i també preparada a nivell de seguretat, també. O dit d’una altra manera, el retorn de la Ruixada -que va ser tot un èxit- o la Mushka, juntament amb les Dissantes justificaven de per se el muntatge d’aquell autèntic ‘Santòdrom’.
   
• Sense calor extrema: Les Santes han estat d’un benigne a nivell de temperatura que, si era la torna pel patiment per la pluja, podem quasi que donar per bona. Sense la calorada típica de la tradició canicular de la Festa Major, tot ha estat molt més agradable. Espais sense ombra no han exposat tant al personal i s’ha viscut millor gràcies a la menor xafogor. Ves que no siguin recordades com ‘Les Santes que s’hi estava millor’. 
   
• El concert del Botifarra amb l’Agrupació Musical del Maresme: va ser a darrera hora, la nit del 29 de juliol, però el retorn de Pep Gimeno Botifarra al concert de cloenda de Santes de la Banda va ser senzillament sensacional. D’entrada, una estesa de cadires com poques vegades s’han vist es van omplir totes, amb gent dreta. L’era de dalt de tot de la finca de la Llar Cabanelles va resultar ideal per gaudir d’un home que fa riure quan parla i emociona quan canta al costat d’una Banda superlativa, en la millor de les seves versions. Felicitats.

10 NOTES NEGATIVES DE LES SANTES 2025

• Incidents 27: el desallotjament de l’Espai Firal del Parc Central minuts després d’acabar el Ball de Festa Major per part de la policia no va ser la seva millor estratègia en un dia que és tradició d’esperar les Matinades. Que la reacció d’algunes persones no fos oportuna tampoc va ajudar. Però el que és flagrant és que una nit sense incidències en el marc d’unes Santes plàcides acabi amb detinguts, ferits, identificats i una indignació latent que ha enrarit la resta de celebració. Amb una mica d’intel·ligència s’hauria evitat una episodi lleig que taca aquestes Santes.
   
• Impuntualitat a Ofici: el Cardenal Omella va tenir-ho clar i va començar la Missa de les Santes sense esperar l’arribada de les autoritats que, com l’Anada a Ofici, anava tard. D’un temps ençà, hi ha actes que endèmicament comencen tard quan -sobretot en casos com l’Anada a Ofici- el propi nom ja defineix del que es tracta i quin acte és preponderant per a començar puntual. Les mateixes Santes que saben clavar la mitja hora dels dos Desvetllaments hauria de ser capaç de ser a Santa Maria a temps.

• Espetec Final: la darrera nit de Les Santes, la del 29, té tot un ritual que va quedar deslluït. És una lluita que no va enlloc contra el temps, de la Tronada a l’Albada, passant per un Espetec Final que entre el recinte immens del Parc Nou, la segona línia de programació de Marrinxa -que ja ha dit que va ser un èxit però vol tornar al 28- i el nivell baixíssim de les dues orquestres va propiciar una escena lamentable amb tot un ball, amb infraestructura de concert gegant, per a poques desenes de persones. Més cambrers que balladors. Cal tornar a vestir bé el 29.
   
• Incongruència pirotècnica: la Pirotècnia Tomás torna a sortir de Les Santes com a triomfadora pels grans Focs i també la Tronada. Però l’acte més important de la festa -perquè és el més seguit de tots- ja va veure com dels dos Focs que l’Ajuntament vol mantenir sí o sí deslocalitzats a altres barris se’ls retallava més de cinc minuts. La raó, el pressupost. És incongruent voler retallar pirotècnia i mantenir un doble succedani de l’espectacle principal i genuí pel que se segueix apostant com si fos únic, amb línies de bus incloses. La gentada a la platja i el passeig el 27 i al Parc Nou el 29 parla per si sola: la gent vol foc.
   
• Incivisme: tot i l’important dispositiu de protecció de la vorera de mar del Camí de la Geganta, l’incivisme flagrant de massa gent s’ha tornat a cobrar com a víctimes els veïnats propers al Parc Central Nou. Pixats i deposicions, crits, botellón i d’altres escenes s’han repetit deixant rastre potser no davant per davant del Parc però si en molts carrers on les molèsties i pudors han estat sensiblement insuportables.
   
• Baix a marc descafeïnat: la programació a baix a mar posterior als Focs és una bona idea necessària, a nivell de mirar de retenir el personal i també per ensenyar arts de carrer que feia temps que no se’n veien. Però va ser d’un desangelat i poc cuidat que esborrona. Una xaranga a la penombra, comparses de tres xanquers i tot en la immensitat d’un Passeig Marítim amb poc ambient. Convé donar-hi una volta.
   
• El ritme de l’Escapada: l’Escapada a Negra Nit va acabar enguany quasi una hora més tard del previst. Van fallar els muntatges i sostres pirotècnics i això va endarrerir un correfoc que, progressivament, sembla haver oblidat el verb que li dona el nom compost. Convindria pensar-hi perquè precisament el ritme i la intensitat eren durant anys dos dels components que feien únic aquest acte.

• Tot al Parc Nou: l’aposta per centrar-ho tot al Parc Nou, per més que sigui el centre neuràlgic de la ciutat, és normal que resulti pertorbadora pel veïnat però és que a més entafora al mateix espai actes amb l’assistència de la Mushka -una estesa de gent espectacular- amb d’altres que en un altre lloc brillarien i que en aquella immensitat perdien grau, nivell i sentit. S’entén la concentració d’infraestructura però fiar-ho tot a un espai tan gros condemna part de la programació.
   
• Politització: sent un espai lícit per a la protesta i la tibantor política i partidista, la gestió feta dels incidents del dia 27 i també la de mesos abans de Les Santes en determinats àmbits abaixen un patrimoni de ciutat com és la Festa Major al fang dels retrets polítics. Les Santes hi perden com a arma llancívola dels uns contra els altres i hi guanyen quan es conjuguen en primera persona del plural.
   
• Número de samarretes: la samarreta luminescent del cartell d’Ana García Pérez ha estat tot un èxit de vendes i s’ha vist per tot arreu, amb protagonisme pel rètol que s’ha convertit en més imatge que la pròpia obra completa. Precisament per això segueix sent flagrantment insuficient el nombre de samarretes que es produeixen i s’exhaureixen i caldria barrinar com fer que la peça de roba que més gent vol tenir i lluir pugui arribar a un percentatge major de població.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta