Què se n’ha fet de l’oficina antiocupacions de Mataró?

L’oficina antiocupes de Mataró, una de les propostes estrella del pacte ja extingit entre el PSC i el PP, no ha desaparegut, però ja no és el que es va plantejar inicialment. L’Ajuntament manté el programa d’atenció i intervenció en ocupacions, tot i que actualment l’Oficina d’Atenció i Intervenció en Ocupacions ja no disposa d’un espai físic propi. Les demandes que arriben al consistori es canalitzen principalment a través de l’Oficina de Suport a les Comunitats de Veïns.

El govern municipal assegura que el programa es manté i que l’Ajuntament continua intervenint en aquells casos d’ocupacions conflictives en què hi ha conflicte, risc o una demanda expressa de les comunitats o associacions de veïns. El model actual passa per coordinar diferents serveis municipals en funció de les característiques de cada cas.

Així, el consistori manté les inspeccions transversals, en què poden intervenir els serveis d’Habitatge, Salut Pública, Urbanisme i Llicències o Benestar Social; la mediació en conflictes de convivència, a través dels serveis de Civisme, Convivència i Mediació, i l’assessorament i suport a les comunitats afectades, principalment des de l’Oficina de Suport a les Comunitats de Veïns.

Una oficina nascuda d’un pacte amb el PP

L’actual model és el resultat de la transformació d’un servei que va tenir un fort component polític en el seu origen. L’Oficina d’Atenció i Intervenció en Ocupacions es va posar en marxa el juny de 2024, després que el PSC i el PP de Mataró arribessin a un acord d’estabilitat per facilitar la governabilitat de la ciutat.

La creació de l’oficina era una de les mesures reclamades pels populars i va formar part dels compromisos assumits pel govern socialista. En aquell moment, l’Ajuntament va presentar-la com una eina per coordinar els serveis municipals que ja intervenien en casos d’ocupacions conflictives i fer una actuació més transversal.

La novetat principal era també el servei d’assessorament a les comunitats de veïns, amb la col·laboració del Col·legi d’Advocats de Mataró. Aquest servei permetia orientar els veïns afectats sobre les diferents vies legals davant d’una ocupació.

El projecte arribava, a més, en un moment en què les dades policials apuntaven a un descens de les ocupacions a Mataró. Durant els primers cinc mesos de 2024, les actuacions de la Policia Local relacionades amb ocupacions havien caigut un 34% respecte del mateix període de l’any anterior, de 138 a 91 intervencions. També havien baixat un 20% les demandes ciutadanes per conflictes relacionats amb habitatges ocupats, de 92 a 72. Tot i aquestes dades, el govern municipal defensava que les ocupacions conflictives continuaven sent una prioritat.

El pacte amb els populars només va durar un any

L’oficina va ser, així, un dels fruits més visibles de l’acord entre el PSC i el PP. Però l’aliança política no va arribar a consolidar-se durant tota la legislatura. Un any després, el pacte PSC-PP es va trencar. El PP, amb Cristian Escribano al capdavant, va donar per acabat l’acord, mentre que el govern de David Bote va responsabilitzar els populars de la ruptura. El trencament es va fer evident també en el Ple municipal, quan els dos regidors del PP van votar en contra del pressupost.

Amb el PP fora de l’equació, el govern format pel PSC i En Comú Podem va reforçar els acords amb Junts per garantir la governabilitat i els pressupostos municipals. La ruptura política, però, no va comportar la desaparició de les mesures incorporades arran de l’acord. Entre elles, l’oficina antiocupes de Mataró.

78 casos en el primer any

El primer balanç del servei, fet públic el juny de 2025, apuntava que l’oficina havia gestionat 78 casos d’ocupacions conflictives durant el seu primer any. D’aquests, una trentena s’havien resolt, aproximadament el 40% dels casos. L’Ajuntament advertia, però, que un cas resolt no significava necessàriament que l’habitatge hagués estat desallotjat. Els processos de desallotjament depenen de la via judicial i, segons el consistori, poden allargar-se uns dos anys de mitjana.

Per això, una de les funcions principals del servei havia estat actuar mentre el procediment judicial continuava, especialment per intentar garantir la convivència dins de les comunitats de veïns. Durant aquell primer any també es van fer quatre formacions grupals adreçades a comunitats de veïns de diferents punts de la ciutat i 24 atencions presencials a ciutadans a través dels punts d’atenció itinerants que s’instal·laven setmanalment al centre, Cerdanyola i Rocafonda.

El servei també va impulsar mediacions entre veïns i ocupants, mesures preventives i assessorament legal a les comunitats. Paral·lelament, l’Ajuntament va establir un espai operatiu mensual en què els diferents serveis municipals compartien informació sobre els casos i decidien quin havia de ser l’abordatge en funció de cada situació.

De l’oficina física a un model transversal

És aquest model el que, segons l’Ajuntament, es manté actualment. La diferència principal és que l’oficina antiocupes ja no té un espai físic propi ni funciona com un servei d’atenció independent. El consistori defensa que l’estructura s’ha anat adaptant a les necessitats actuals del fenomen i que els casos continuen rebent resposta quan hi ha situacions de conflicte, risc o una petició veïnal.

En la pràctica, per tant, l’oficina que el PP va situar com una de les seves principals demandes polítiques continua existint com a programa d’intervenció, però integrada en altres serveis municipals. El nom i l’espai propi han perdut pes, mentre que es manté la coordinació entre serveis, la mediació i el suport a les comunitats.