Les Santes, només en català? La resposta és sí. Defensar que Les Santes siguin en català no és defensar unes Santes contra ningú. És defensar unes Santes que, com el país, tenen una llengua pròpia.
Certament, Mataró és una ciutat diversa, amb persones d’orígens i llengües diferents. Però d’aquesta constatació no se’n deriva que la Festa Major hagi de perdre el seu caràcter català. Al contrari.
Precisament perquè Mataró és una ciutat diversa, necessita un espai comú. I aquest espai comú és el català.
L’article considera que el lema “Les Santes, en català!” pot portar associada una “retòrica hostil” i fins i tot el perill de caure en l’assimilacionisme. Però, on és l’hostilitat d’exigir que la Festa Major de Mataró es faci en la llengua pròpia de Mataró?
Quan reclamem que les comunicacions municipals, els actes oficials, els pregons, els cartells, els espectacles i els serveis de Les Santes siguin en català, no estem dient a ningú que deixi de parlar la seva llengua sinó una cosa molt més senzilla: quan participem en la festa comuna, la llengua comuna és el català. I això no és assimilació sinó cohesió.
L'article posa l'accent en el fet que a Mataró hi ha parlants de més de 120 llengües i hi conviuen persones de més de 100 nacionalitats. Però hi ha una pregunta que l'article no respon: Quina és la llengua que permet que totes aquestes persones es relacionin entre elles com a membres d'una mateixa comunitat? Perquè una ciutat diversa no pot construir la seva cohesió simplement sumant diversitats. Necessita un punt de trobada. I a Mataró aquest punt de trobada ha de ser el català perquè és la llengua pròpia del país, de la ciutat i de les seves institucions, i perquè és l'element que pot permetre que una persona arribada fa trenta anys, una persona arribada fa uns mesos i una família que hi viu des de fa generacions puguin compartir una mateixa comunitat lingüística.
El català no ha de ser una frontera sinó la porta d'entrada a la comunitat.
Una altra qüestió és que el català és una llengua minoritzada en molts àmbits de la vida social i precisament per això necessita polítiques de protecció, promoció i normalització.
Dir “celebrem totes les llengües” pot sonar molt bé, però la llengua pròpia de la ciutat no pot competir en igualtat de condicions amb totes les altres perquè el resultat no serà la interculturalitat sinó la substitució progressiva del català. I això és exactament el que hem d'evitar.
Les Santes no són simplement un aparador de cultures. Les Santes són la Festa Major de Mataró. Tenen una història, unes tradicions, uns rituals, uns símbols, una música, un patrimoni i una llengua. I això no impedeix que hi participi tothom.
La millor manera d'incorporar les persones nouvingudes a la comunitat és convidar-les a participar de la cultura pròpia, no convertir la cultura pròpia en una peça més del mosaic.
Si una persona que arriba a Mataró aprèn català, participa en una colla, balla una dansa tradicional, va a la Crida, viu el Desvetllament Bellugós o canta el Bequetero, no està perdent la seva identitat sinó que n'està guanyant una altra: la de formar part de Mataró. I això és integració.
“Les Santes, en català!” és un missatge d'inclusió. Les Santes són de tothom i la llengua que ens permet compartir-les és el català. Aquesta és la diferència entre exclusió i cohesió. La diversitat no és l'alternativa al català; el català és precisament l'eina que permet convertir la diversitat en comunitat.
Perquè integrar no és dissoldre la identitat del país perquè ningú no se senti interpel·lat. Integrar és oferir una identitat col·lectiva compartida on tothom pugui incorporar-se. I aquesta identitat, aquí, té una llengua: el català.
No volem unes Santes només per als qui ja parlen català. Volem unes Santes en català perquè tothom que viu a Mataró pugui formar part de la mateixa comunitat.
Coordinadora de la Taula d´Entitats de Mataró per la Llengua