Capgròs
Les Santes d’enguany han estat marcades per la polèmica de l’ús del català. Durant la Crida, des del finestral del Grup Municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament s’hi desplegava un domàs que resava: “Les Santes, en català!”. Des de dies abans, però, nombroses organitzacions socials i polítiques difonien per xarxes socials i encartellades missatges similars. Malgrat la senzillesa del missatge i la inequívoca defensa inicial de qualsevol catalanista, sorprèn la manca d’aprofundiment de la qüestió; perquè no ens enganyem, el dilema transcendeix de l’incompliment de la normativa lingüística en les barres de l’edició anterior. Aquest cas, que va servir per caracteritzar Les Santes 2026 amb aquest eslògan aparentment benèvol, sense reflexió prèvia pot derivar cap a una retòrica hostil. Sí, pot ser perillós, i aquesta meditació no pretén pas desvirtuar la promoció de la nostra estimada llengua, en cap cas.
Pot semblar innocu promoure el català a la nostra festa major, i insisteixo, tot catalanista se suma a aquesta reclama. El dubte sorgeix en el seu rerefons i la manca de perspectiva d’aquesta.
A Mataró hi viuen persones de més de 100 nacionalitats que parlen més de 120 llengües diferents. La nostra ciutat s’ha configurat com un interessant punt de trobada de ciutadans de diverses procedències, essent una gran oportunitat encara ara per descobrir i incloure en el programa de Les Santes. Tenim trajectòries vitals viscudes en tantes llengües diferents, que tant de bo totes fossin escoltades a la nostra festa major. En el màxim moment d’encontre que tenim els mataronins, cal més que mai incloure perspectives interculturals i inclusives on celebrar-nos com a ciutat diversa sigui el millor antídot per combatre a qui somnia amb una Mataró que no existeix: homogènia i monocultural.
És un repte deixar enrere l’universalisme cultural i començar a entendre la interculturalitat com un procés interactiu de convivència en la diversitat, amb participació plena i d’intercanvi de tots els integrants, més enllà de la coexistència. L’assimilacionisme tampoc és una opció. No hi ha res ontològic en el concepte de diferència, només en la forma com l’interpretem i socialitzem amb ella, i Les Santes són una oportunitat per assumir el repte. L’elevat patrimoni lingüístic mataroní no és una amenaça per al català, sinó una oportunitat per aplicar aquests preceptes.
Si algú es pregunta com es materialitza, l’animo a descobrir iniciatives com el ‘Maig Intercultural’ o el ‘Dia de la Llengua Materna’, projectes de ciutat amb l’objectiu de trencar l’hegemonia cultural autòctona i els discursos d’odi amb l’objectiu de visibilitzar el mosaic cultural mataroní.
Si la cultura popular és l’expressió d’un poble, aquest no pot renegar de la seva composició, que és ineludiblement diversa i, només reconeixent-la i celebrant-la permetrà no avergonyir-nos de qui som, d’on venim i com i què parlem. Si no, és fàcil caure en la trampa dels discursos racistes cada cop més prolífers i amb sigles polítiques ben conegudes. Les forces catalanistes i la societat en general viuen en el perill constant de comprar el marc discursiu de qui no comprèn el seu poble, tan divers com és.
L’ús i la promoció de la llengua i cultura catalanes (a Les Santes i arreu) ha d’anar de bracet amb pràctiques interculturals que abracin la diversitat que conforma la població mataronina. D’aquesta forma, i a través del català com a eix vertebrador, totes les llengües parlades a la nostra ciutat se sentiran convidades a viure, sentir i participar Les Santes com tot mataroní mereix.
Javier Páez Jiménez
Estudiant de final de grau de Sociologia a la UAB
Comentaris