El Camí de la Geganta és un dels carrers més coneguts de Mataró i també un dels noms del nomenclàtor que més fàcilment es relacionen amb la tradició gegantera de la ciutat. La coincidència amb la Geganta de la Família Robafaves sembla suggerir un origen evident, però la documentació històrica apunta en una altra direcció. El nom del carrer no està relacionat amb la figura de la Geganta de Les Santes.
L'origen del topònim es troba en una realitat molt més quotidiana de la Mataró del segle XIX: els repartidors d'aigua que hi havia en aquell sector de la ciutat.
El vial comunica actualment la plaça de Granollers amb la plaça d'Espanya i voreja el Parc Central. La seva configuració està vinculada al creixement de Mataró i al Pla de l'Eixample de 1878, però el nom popular de Camí de la Geganta ja apareix documentat abans.
El nom i els repartidors d'aigua
La referència històrica que explica l'origen del nom procedeix de l'arxiver municipal Josep Manen, que l'any 1870 recollia que aquell indret era conegut com a Camí de la Geganta “per los molts repartidors d’aiguas que hi habia, y dels cuals sols en queda un”.
La interpretació que recull el nomenclàtor de Mataró és que el nom feia referència a aquests repartidors d'aigua i, concretament, al fet que només en quedava un. Segons la mateixa font, aquest darrer element “deuria ser gegantí, espectacular”, una característica que explicaria l'associació amb el terme “Geganta”.
És, per tant, un topònim popular relacionat amb l'antic subministrament d'aigua, i no una denominació vinculada als gegants festius de Mataró.
La informació apareix recollida a Mataró, carrer a carrer. Nomenclàtor de la ciutat, l'obra consultable online i publicada el 2006 per l'historiador Ramon Salicrú i Puig, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Mataró i el Patronat Municipal de Cultura. El treball documenta l'origen i l'evolució de més d'un miler de carrers, places i altres espais de la ciutat.
Plataners al Camí de la Geganta
El nom que va substituir el Camí de la Geganta
Quan es va aprovar el Pla de l'Eixample de 1878, el nom que hi va quedar establert per a aquesta ronda va ser ronda de Carlos III. La denominació feia referència al rei Carles III, que el 1778 havia autoritzat el comerç directe amb els territoris americans des de determinats ports espanyols.
Malgrat aquesta denominació oficial, Camí de la Geganta va continuar sent el nom popular del vial. Finalment, l'any 1980, la ciutat va recuperar oficialment aquesta denominació tradicional.
El carrer conserva així un nom que ja formava part del paisatge urbà de Mataró al segle XIX i que ha arribat fins a l'actualitat després d'un període en què administrativament havia rebut un altre nom.
La Geganta, ben elegant. Foto: R. Gallofré
Una coincidència amb la Família Robafaves
La relació que avui es pot establir mentalment entre el Camí de la Geganta i la Geganta de Mataró és, doncs, una coincidència posterior en l'ús i la interpretació del nom.
La tradició gegantera mataronina té, en qualsevol cas, una història pròpia i documentada des de fa segles. La primera referència escrita coneguda als gegants de Mataró és de 1683, tot i que es considera que podrien existir a la ciutat des de dècades abans. Els primers gegants coneguts estaven vinculats a la confraria de la Minerva i participaven en la processó de Corpus.
Durant el segle XIX la família gegantera va anar evolucionant. El 1853 apareixen tres figures —el matrimoni i la seva filla— i el nom Robafaves associat al cap de família queda documentat el 1888. La configuració actual de la família s'aniria completant posteriorment amb la Toneta i el Maneló.
Aquesta trajectòria és independent de l'origen del topònim Camí de la Geganta, que la documentació del nomenclàtor relaciona amb els antics repartidors d'aigua.
Els carrers també expliquen la història de Mataró
El cas del Camí de la Geganta és un exemple de com els noms dels carrers poden mantenir-se durant generacions mentre el significat original es va perdent. En aquest cas, una denominació vinculada a una realitat urbana avui desapareguda —els antics repartidors d'aigua— ha quedat incorporada al nomenclàtor contemporani.
Aquesta és precisament una de les funcions de Mataró, carrer a carrer: reconstruir l'origen dels noms i relacionar-los amb l'evolució històrica, social i urbanística de la ciutat.
En el cas del Camí de la Geganta, la coincidència amb la Família Robafaves ha fet que el significat actual del nom pugui semblar evident. Però la documentació conservada apunta a un altre origen: un antic topònim relacionat amb els repartidors d'aigua que ja era utilitzat a Mataró al segle XIX.