Standstill presenten la seva versió més personal i complexa a la sala Clap

Standstill són un dels grups més respectats i influents de l’escena musical independent de l’Estat espanyol. La banda barcelonina s’ho ha guanyat a pols amb els discs que ha publicat, des de The Ionic Spell (2001), fins a Vivalaguerra (2006). Treballs en què han mantingut un gran nivell però que poc tenen a veure entre sí. Quan van debutar, a principis de la dècada, de la mà del ja mític segell BCore, eren un grup de hardcore, a l’estela de bandes del "so Washington" com Fugazi, intens i dur, però a la vegada força complex. Revistes com Mondosonoro van considerar The Ionic Spell el millor àlbum espanyol de l’any. El següent treball, Memories Collector, els va refermar en aquesta línia, perfeccionada amb millors cançons i un so més expansiu.

Però l’escena hardcore catalana cada cop estava més saturada, i Standstill corrien el risc de difuminar-se entre la gran quantitat de grups similars que, de fet, no deixaven de copiar una idea aliena ja força esgotada en el panorama internacional. El cop de timó era necessari i va arribar en forma de disc homònim, publicat l’any 2004. El canvi més visible va ser el de l’idioma, de l’anglès al castellà. Però no només això: l’agressivitat dels seus dos primers discs va donar pas a una visió del rock molt més rica, sense fronteres. Va ser el seu treball més discutit, ja que el sobtat canvi de rumb comportava que saltessin algunes costures i es fessin patents les imperfeccions.

El disc homònim va ser un trampolí perfecte per assentar la seva carrera, com es va veure en el següent treball, Vivalaguerra (2006), l’últim fins ara de la seva trajectòria. Vivalaguerra és el disc més personal de Standstill, tant en l’àmbit musical com el líric, un pas ferm en la seva pròpia evolució que es tradueix en cançons rodonoes com Por qué me llamas a estas horas, La risa funesta, 1, 2, 3 Sol, temes més lents i relaxats com Aire, o peces amb nous matisos, fins i tot flamencs, com Víctor San Juan. Un gran èxit que presentaran aquest dissabte a la sala Clap, que ja havien visitat amb anterioritat quan eren un grup més avesat al hardcore. Ara és l'hora de comprovar els efectes del canvi.

Dissabte, dia 24. A les 10 de la nit a la sala Clap. Preu: 14 euros (guixeta), 12 euros (anticipada), 11 (web).