El Tecnocampus és probablement una de les Universitats més joves de Catalunya. Va ser un projecte col·lectiu que va arribar a bon port, en el qual varen ser decisius, entre d’altres, el treball del llavors alcalde Manuel Mas i posteriorment el de Pilar Gonzàlez Agàpito, presidenta de la Fundació Tecnocampus (2000). Durant aquests anys el Tecnocampus ha treballat conjuntament amb altres centres universitaris, ampliant els àmbits de treball escoles i centres de investigació. També en aquest procés hi han estat presents l’ex alcalde Joan Antoni Barón i la llavors presidenta del Tecnocampus Alícia Romero. Finalment l’any 2023 les tres escoles universitàries que fomàven part de l’entitat, s’han transformat en un centre únic: El Centre Universitari Tecnocampus, que és un prestigiós referent cultural per Mataró i per tota la Comarca.
b)
Tal com comentava el Capgròs del maig de 2025: “a les restes d’època romana trobades fa uns anys, s’hi suma ara l’aparició de restes prehistòriques, d’ara fa uns 5.000 anys, fruit de noves prospeccions que s’estan realitzant en altres punts dels terrenys situats al polígon Mata-Rocafonda”. Certament aquestes restes prehistòriques de Ca La Madrona són una gran troballa per tot el territori.
Costa d’entendre com el Govern Municipal de la ciutat de Mataró, no prioritza per damunt de tot aquesta troballa. És una troballa prehistòrica de molta importància i que a diferència d’altres municipis que ho protegeixen, l’Ajuntament de Mataró vol traslladar les restes.
En relació amb altres troballes pel territori, les restes de ca la Madrona tenen una extensió considerable, i això genera encara un alt valor paisatgístic addicional. Hi ha altres municipis com Sant Cugat del Vallès, on amb la troballa del jaciment romà de Can Cabassa, l’Ajuntament de la ciutat genera una especial protecció, per no parlar també de les restes de Can Farrerons i de com l’Ajuntament de Premià de Mar cuida les restes ceràmiques d’època ibèrica amb molt d’interès. Des de l’ADEPAC MIM, hem posat molts exemples d’arreu del món on els ajuntaments prioritzen mantenir i potenciar les restes al seu lloc.
No entenc encara, com avui, al 2025, l’Ajuntament de Mataró prioritza un edifici de l’Economía Circular en detriment d’aquesta troballa arqueològica de cabdal importància per la comarca i tot el territori català. Aquest edifici, canviant les cotes es podria mantenir al seu lloc, o podria anar a qualsevol altre municipi dels 30 que hi ha al Maresme, com així ja li vaig dir a l’alcalde David Bote ja fa uns anys, quan el llavors arqueòleg municipal Joaquim García, li va parlar de la importància d’unes restes romanes al subsòl.
També em costa d’entendre com la Generalitat, a través de la Consellería de Cultura i altres departaments, dona el vist i plau a aquesta destrossa. Què està passant?
c)
Valoro el treball professional de la nostra Universitat Tecnocampus i em preocupa el 8è Congrés RECUWASTE celebrat recentment a la mateixa i que parla de recursos, economia circular, transició energètica i sostsenibilitat, obviant la destrossa de les restes prehistòriques i tardo romanes.[banner-AMP_5]
Abans d’aquest 8è Congrès RECUWASTE, s’han celebrat també els anteriors i Mataró s’ha convertit en la capital catalana de la gestió sostenible dels residus.
Però tornar a insistir avui, en la celebració d’aquest Congrès dins la Universitat Tecnocampus, em sembla un greu error, que va en desprestigi de la pròpia Universitat que ha de vetllar pels valors culturals del territori.[banner-AMP_6]
Al llarg de la història de la ciutat hi ha hagut molta destrossa del patrimoni arquitectònic i cultural, especialment en la època de la dictadura franquista. Però el desmuntatge i emmagatzement de les restes prehistòriques i tardoromanes de ca la Madrona, al costat del barri de Rocafonda, - per a construir-hi l’edifici de la Economóa Circular al 2025 - , haurà estat la destrossa més catastròfica i més greu de la ciutat i del territori de tots els temps. Cap entitat cultural de Catalunya avala aquest desmuntatge i emmagatzematge, i cap Facultat d’Arqueología del món aprovaria a un estudiant que fes un projecte així. Aturem-ho!!![banner-AMP_7]
Tant de bó que els alcaldes del Maresme, el Consell Comarcal, Universitats i altres entitats culturals del territori puguin aturar aquesta destrossa, que va en detriment de tot el territori. I finalment, no estaria gens malament que el Tecnocampus fés un acte acadèmic, rectificant l’error que ha comès celebrant els diferents Congressos RECUWASTE, obviant els valors de la arqueologia.[banner-AMP_8]
La independència cultural de les Universitats és un dels seus tresors, al marge de les pressions de tot tipus que puguin rebre. El prestigi del Tecnocampus no és mereix una cosa així. Ho repeteixo: rectificar és de savis i les recents troballes ens ho aconsellen. Fem-ho !!!!
Agàpit Borràs. arquitecte