“Una persona vulnerable ha de tenir un sostre, però no pot ser el meu o el teu”

Maria Pastor, degana de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró, s’ha convertit en una de les principals veus jurídiques contra el fenomen de les ocupacions delinqüencials a Catalunya, el qual ha tingut un impacte especialment important a la seva ciutat. Al capdavant de l’advocacia local, ha liderat una estratègia que combina la pressió institucional, la proposta de reformes legislatives i l’impuls de mecanismes judicials ràpids per fer front a la problemàtica. La seva tasca ha arribat fins a instàncies com el Parlament Europeu, on ha intervingut com a experta en la matèria, defensant una resposta més àgil i eficaç davant d’un fenomen que afecta comunitats senceres. En aquesta entrevista, repassa les diferents iniciatives que ha ajudat a impulsar per combatre-ho, i les dificultats i entrebancs que encara no s’han resolt.

Quan va començar a prendre força a Mataró el debat legal sobre les ocupacions?

Va començar amb l’anterior degà, en Julio Naveira, aproximadament el 2018. En aquella etapa es va aconseguir portar el debat al Parlament i es va defensar la coneguda com a “llei de desnonament exprés”. Però era una llei civil, no penal. Només podien acollir-s’hi persones físiques i entitats sense ànim de lucre. Els grans tenidors en quedaven fora, i això ja la limitava molt la defensa entorn les ocupacions de pisos buits que s´ocupaven per les màfies.

Què va passar després?

El 2020, un grup de l’advocacia catalana —entre els quals m’hi trobava jo— vam reprendre el tema, perquè el fenomen havia crescut molt, sobretot arran de la pandèmia. A Mataró hi havia 41 ocupacions mensuals. Vam dur a terme una estratègia de visualització: articles, reflexions amb juristes… Això va ajudar a moure coses en l’àmbit judicial.

Van funcionar?

A mitges. La clàusula final de la instrucció 1/2020 que Fiscalia va impulsar al respecte deia: “si hi ha persones vulnerables, sempre hi haurà aquesta premissa”. Això creava confusió: els cossos de seguretat no sabien com actuar i acabaven prioritzant la vulnerabilitat.

Què caldria fer, segons vostè, en una ocupació?

Els primers minuts són clau. Cal decidir si hi ha delicte. Després ja es veurà si hi ha vulnerabilitat, si s’han usat màfies… Però el moment inicial encara no està resolt. En altres països, en 24 o 48 hores, amb una simple notificació, la policia actua. Aquí no. No ho hem aconseguit.

Des de Mataró, què es va proposar?

Actuar en el moment de la judicialització que s´estava produïnt en aquests temes. Proposàvem que aquests casos es consideressin delictes de guàrdia, amb judici i sentència en vuit dies. Vam aconseguir que cap a l’any 2022 alguns jutges ho apliquessin, i es feien fins a 15 judicis en una setmana. Però col·lapsava el sistema i finalment es va deixar de fer. Tot i això, mentre es va implementar, les ocupacions van baixar moltíssim.

Per què funcionava?

Perquè les màfies sabien que al cap de vuit dies les persones a qui utilizaven eren fora de l'immoble ocupat. Era dissuasiu. El sistema va ser un èxit, tot i que només l’aplicaven alguns i van quedar sobrepassats.

Les frases

• “Quan es feien judicis ràpids a Mataró, les ocupacions van caure en picat”

• "El problema no és la vulnerabilitat: és no actuar als cinc minuts"

• “Una cosa és fer lleis, una altra és aplicar-les amb recursos”

• “No pot ser que una persona en llista d’espera no tingui sostre perquè aquest està ocupat”

• “Les comunitats de propietaris continuen desprotegides”

Van rebre suport del govern espanyol?

No. La primera resposta del 2020 deia, de manera implícita, que era un problema català. Però ara fa molt de temps que també passa a Madrid, Galícia o Andalusia.

El fenomen està molt desequilibrat a nivell geogràfic

Al nord d’Espanya (País Basc, Astúries, Cantàbria) pràcticament no n’hi ha. Allà, al primer moment fan fora i ningú es queixa. No hi ha legitimitat social per ocupar. Aquí, en canvi, sembla que sí. La tasca de certes entitats hi ha ajudat molt.

I ara en quin punt som?

Aquella via de la judicialització ràpida es va cancel·lar, però sembla que es torna a recuperar. Ha arribat una nova llei, la 1/2025. La part bona és que també aposta pels judicis ràpids, aquells que vam impulsar nosaltres l’any 2022. Ja s’està aplicant la llei des del 3 d´abril, de fet, però aquí a Mataró però encara no tinc notícia de com està evolucionant, al ser tan recent. s’ha fet cap d’aquests judicis exprés

Com valora aquest canvi?

Abans era un acord entre jutges, ara és llei. Hem fet un pas. Si s’aplica, s’aconseguiria judicialitzar tramitar més ràpid. I això pot tenir un efecte dissuasiu, com el que havíem assolit a la ciutat l’any 2022.Però les lleis són com rodes quadrades: avancen a batzegades. Caldran recursos perquè funcioni.

Si no n’hi ha, tot queda en paper mullat?

Exacte. Si hi ha 15 judicis a la setmana i no hi ha mitjans, estarem igual que fa tres anys i no anirem enlloc. La llei està bé, però cal aplicar-la. I hi ha qüestions com les comunitats de propietaris i les primeres 48 hores d’una ocupació encara queden fora del text.

Aquests processos, en tot cas, han de ser ràpids però també justos, no?

És clar. És just que una persona vulnerable tingui sostre. Però no pot ser el meu, ni el teu. Ha de ser el que li proporcioni l´administració, amb recolzament de serveis socials. Hi ha persones esperant habitatge social que no poden accedir-hi perquè està ocupat. No té cap lògica.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta