L’any 2026 ha començat amb fortes pluges i tempestes, com tothom ha pogut comprovar. Malauradament hi ha hagut un seguit d’accidents greus, que han causat morts i ferits, provocats a la xarxa ferroviària arreu de l’Estat. Els motius, encara en fase d’estudi, poden haver estat diversos: despreniments de murs i roques, manca de manteniment de la xarxa viària, afectació per les tempestes, la pujada del nivell del mar en les línies de la costa i d’altres. Certament, la xarxa ferroviària és vulnerable i és un element que cal tenir en compte.
Al Maresme, el temporal Glòria del passat gener del 2020 va provocar molts desperfectes a les poblacions de la costa i el Col·legi de Geòlegs de Catalunya es va manifestar, dient entre d’altres coses que calia “deconstruir el litoral” per fer front a nous temporals com el Glòria, i al Maresme va suggerir traslladar la via del tren, proposant la reconstrucció natural de les platges i retirar infraestructures i habitatges de la primera línia de la platja del Mediterrani i traslladar-los a l’interior.
Com ja hem comentat una altra vegada, Miquel Biada i Bunyol ja va proposar el traçat del ferrocarril de Mataró a Barcelona per l’interior, però l’Estat espanyol va decidir projectar-lo per la costa i així evitar expropiacions. Ara, als anys vint del segle XXI, passa el mateix, ja que tot i les evidències de les inundacions i els informes del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, l’Estat espanyol considera que traslladar el tren per l’interior del Maresme, seguint aproximadament l’eix de l’autopista, també provocaria una sèrie de dificultats i expropiacions i prefereix continuar mantenint la línia del ferrocarril pel litoral.
En aquest sentit, les dades que s’han publicat parlen que el trasllat del tren a l’interior costaria uns 2.200 milions d’euros (1.126 milions en el tram Barcelona-Mataró i 1.100 milions en el tram Mataró-Maçanet). També s’ha publicat a “L’Alzina Report” que l’Estat s’oposa a aquesta inversió, considerant-la inviable.
Tant de bo que l’Estat hagués fet cas a Biada l’any 1848 i hagués projectat el tren per l’interior del Maresme, però, atesa l’actual situació, cal tocar de peus a terra i preveure el futur, com també fan països del nord d’Europa, com Holanda, on un 25% del país és terreny guanyat al mar i es prenen les mesures adequades en el seu planejament. A casa nostra, els plans d’urbanisme i les actuacions municipals en el territori haurien de tenir en compte aquestes dades i aquest futur. No ho fan i em sap greu. Avui, en els planejaments territorials, caldria tenir en compte el trasllat del ferrocarril.
Proposar avui a Mataró una nova estació del tren a uns pocs metres, a tocar de la torre Barceló, seguint el traçat de l’actual via del tren, juntament amb la futura estació d’autobusos de la ciutat, és començar la casa per la teulada.
Aniria bé una àmplia reflexió que assenyalés unes prioritats territorials. Una reflexió que fos compartida pels 30 municipis i per la capital de la comarca, dins del Consell Comarcal o allà on faci falta. Aquesta reflexió afecta no només el cas de Mataró que aquí hem comentat, sinó també molts altres punts del Maresme.
El trasllat del tren a l’interior generaria molts beneficis per a la comarca, com ara noves centralitats, facilitar un millor accés al front marítim, evitar accidents i inseguretat i una millor cohesió territorial entre els pobles de Dalt i els de Baix i tota la resta, que té la seva traducció en els treballs de planejament intermunicipal, que poden afavorir entendre el territori com un sistema i no pas com una comarca amb 30 municipis en constant rivalitat i competència.
El nou traçat de la via per l’interior de la comarca afecta el debat sobre la proposta urbanística de la zona de la Miralda, promoguda per l’Ajuntament d’Alella, així com també les propostes de l’Ajuntament de Santa Susanna sobre la zona agrícola del pla de Balasc. La reordenació de la xarxa viària podria afectar també, de forma col·lateral, altres temes comarcals, com la problemàtica a Calella amb el torrent del Raig i la dels Ametllers a Canet de Mar. Hi ha molts altres exemples que podríem esmentar del Maresme, com molt bé descriu l’entitat “Preservem el Maresme”, fent esment de les proposades connexions amb l’autopista que malmeten zones agrícoles i paisatges territorials.
Vull fer especial menció dels problemes que hi ha hagut recentment a l’estació de Premià de Mar, on l’augment del nivell del mar i l’erosió de la costa han amenaçat la infraestructura i això ha comportat la pèrdua de platja i l’afectació de l’estabilitat de les vies del tren.
Repeteixo: penso que cal afrontar avui el trasllat de la via del tren com a tema prioritari, assumint totes les dificultats que això pot comportar. Arreu del món hem pogut observar les transformacions i modernització que s’han produït en els ferrocarrils. Hauríem d’aprendre d’aquestes innovacions.
Crec que tenia molta raó Noam Chomsky quan va dir el 27 de maig de 2020: “La pandèmia no és pas el pitjor repte al qual s’enfronta la comunitat internacional. Hi haurà una recuperació de la pandèmia (COVID-19), però a un gran cost. En canvi, no hi haurà cap recuperació pel que fa al desglaç dels casquets polars, l’augment del nivell del mar i altres efectes letals del canvi climàtic. Si ens preguntem què estan fent els països del món, hem de concloure que cada nació té un nivell diferent de resposta, però en cap cas suficient”.
No podem estar parats i rectificar és de savis. Estem compromesos amb el nostre territori. Mataró, capital de comarca, hauria de liderar aquest debat, generat pel canvi climàtic, amb tots els municipis del Maresme. Això avui és del tot necessari. I sobretot, “no posar l’arada davant dels bous”.
Agàpit Borràs, arquitecte