Capgròs
Amapola Peiró ha vingut a Mataró a presentar la biografia inèdita del seu avi Joan Peiró. Escrita per Josep Peiró (1917-2005), fill del sindicalista i pare d’ella, ha vist la llum al cap de vint anys de la mort del seu autor. Josep Peiró Olives ha estat el fill més actiu de Joan Peiró junt amb la recordada Guillermina. Nascut a Badalona, resident a Mataró des dels cinc anys, morí a París.
Josep Peiró als 15 anys entrà d’aprenent a Cristalleries de Mataró i ja s’afilià al Sindicat del Vidre de la CNT. Voluntari amb la Brigada Ascaso, anà al front de l’Aragó durant la Guerra Civil. Retornat a Mataró des de València per mar, féu de xofer del seu pare quan aquest fou Comissari General d’Electricitat. Amb ell passà la frontera i, en no poder anar a Amèrica, restaren a la banlieu de Paris. S’ocupà com a vidrier a Courbevoie i, en fer-se més gran, treballà els darrers anys als arxius del Ministeri d’Afers Estrangers francès.
Josep Peiró (conegut com Pepito) sempre va voler deixar testimoni escrit de la vida del seu pare, dels seus fets, del seu pensament i del seu exemple. Publicà el 1978 “Juan Peiró. Teórico y militante del anarcosindicalismo español”. Però una vida tan plena d’activisme sindical, de gestió empresarial cooperativa, de fets polítics i de molta producció escrita no podia quedar recollida solament en un llibre de butxaca. Així que es posà a confegir un llarg relat sobre la seva trajectòria personal i pública del seu pare.
D’aquesta voluntat en va sortir un extens treball, que un cop polit i reduït, ha quedat en les 598 pàgines que té la publicació, editada per la Fundació Salvador Seguí, la de referència del sindicat CGT. Amapola Peiró d’ençà la mort del seu pare ha maldat per posar la biografia de Joan Peiró a l’abast del lector del segle XXI i no ha renunciat mai a veure-la impresa. El llibre porta per títol “Juan Peiró, mi padre. Una vida ejemplar” i és una aportació imprescindible a la història de Catalunya i Espanya del segle XX.
La Fundació Seguí n’organitzà quatres presentacions, en una llibreria de Madrid, al Centre Octubre de València, a la seu de la CGT a Barcelona i a Mataró. A la nostra ciutat va tenir lloc el dia 10 d’octubre passat al modern espai Mataró Connecta, comptant amb la col·laboració de l’Ajuntament. Allí la mateixa Amapola es referí al llegat de Peiró i com l’han viscut ella i la seva família. Emili Cortavitarte, president de la Fundació, exsecretari general de la CGT de Catalunya i prologuista del llibre, es referí als valors que atresora el volum. Explicà que no és una simple biografia, ni un panegíric de fill vers el seu pare. Hi trobem el desenvolupament de la CNT des de les seves primeres dècades, la vida personal del líder des de l’absoluta proximitat i un aprofundit treball d’investigació dels escrits de Peiró i d’altres autors, i també fruit de la recerca en arxius francesos. Cortavitarte i Amapola participaren en totes les presentacions. L’acte de Madrid generà una crònica detallada del diari El País (7.11.25) i se’n feren ressò “RojoyNegroTv” i “Memoria Libertaria”. A les terres valencianes, després del pas pel cementiri de Paterna, en parlaren “La Veu del País Valencià” i el digital “Rebelión” (aquest l’11.10.25). Capgròs publicà una prèvia de la mà de Cugat Comas.
Amapola Peiró i el seu company Daniel Limballe -com ella actiu sindicalista de la CFDT francesa- tingueren una agenda plena. Rebuts, junt amb Cortavitarte, a l’estació de tren, de primer participaren al programa “L’entrevista de Mataró Ràdio” amb Pep Andreu, emès el dia 17 següent. Sens dubte el moment amb més càrrega emotiva fou el pas pel Cementiri dels Caputxins per honorar el matrimoni Peiró i el seu fill Josep, on són tots enterrats, i dipositar-hi unes flors. A continuació foren rebuts per l’alcalde David Bote i el primer tinent Miquel Àngel Vadell, a la seu de l’Ajuntament, que havia declarat Peiró Fill adoptiu de la Ciutat el 1989. La conversa girà entorn de la figura del sindicalista, de com és viu el seu record a Mataró i de les tensions actuals d’ordre polític i socioeconòmic en els marcs europeu i mundial. Reberen uns obsequis de part del Consistori.
Després del dinar a l’espai del Cafè Nou -de llarga tradició cooperativa- es reuniren amb Eloi Aymerich, de la productora audiovisual mataronina Clack, editors del document PEIRÓ-42 (2017). Aymerich els portà a conèixer la seu de l’entitat, al davant mateix del Pati del Cafè Nou, on els mostrà el cartell promocional del documental esmentat. Amapola li expressà la seva satisfacció en dir-los que per ella és el millor reportatge que s’ha fet dedicat a Peiró. Manuel Mas fou el següent contacte, ja que ambdues parts havien manifestat la intenció de poder-se trobar. Durant el mandat de l’alcalde Mas es materialitzà el trasllat de les despulles del dirigent vidrier a Mataró des de Paterna, on fou afusellat el 24 de juliol de 1942. La regidora Anna Comas fou encarregada pel llavors alcalde de conduir les gestions.
Finalment al local del Mataró Connecta tingué lloc la presentació del llibre “Juan Peiró, mi padre. Una vida ejemplar”, amb una intervenció inicial de qui signa, en nom de la Comissió d’Homenatge a Joan Peiró i a petició expressa de la Fundació Salvador Seguí. Amapola i Cortavitarte prengueren la paraula, seguits amb gran expectació pel públic assistent, que tenia la sensació de viure un moment excepcional. Amb la sala plena, la imatge de la portada del llibre projectada i l’exposició d’un retrat a l‘oli de Peiró de 1945, es desenvolupà un acte molt sentit. La pintura, portada des de la Catalunya Nord a Mataró per Josep Reniu, és obra del republicà federal i cenetista Joan Sans Amat (1896-1954), i avui dia forma part del fons del Museu de Mataró.
La vida de lluita, la destacada trajectòria sindicalista i cooperativista, l’obra propagandística i teòrica publicada, les penalitats de la detenció i empresonament, i el final no claudicant i tràgic de Joan Peiró Belis posats a l’abast de la societat actual, tan mancada de models exemplars i de referents ètics.
Josep Puig-Pla
Comissió d’Homenatge a Joan Peiró i Belis
Estudiós de la figura de Joan Peiró
Comentaris