Així era l’ampliació de Mataró Parc que no s'ha arribat a fer

Quan Mataró Parc va obrir portes l’any 2000, el projecte d’ampliació ja formava part dels plans de la propietat. General de Galerías Comerciales, l’empresa de l’empresari Tomás Olivo, volia fer créixer el complex amb nous establiments especialitzats i ampliar-ne l’oferta comercial.

La proposta preveia 30.000 metres quadrats de nova superfície comercial, però mai no s’ha arribat a executar. Les discrepàncies sobre l’ordenació urbanística dels terrenys i les dimensions de l’operació han mantingut el projecte encallat durant anys. Ara, el conflicte ha desembocat en una reclamació de 357,8 milions d’euros contra l’Ajuntament de Mataró, que rebutja haver de compensar l’empresa.

30.000 metres quadrats dividits en dos espais

La maqueta de l’ampliació permet veure com s’hauria transformat el complex comercial. El projecte es dividia en dos àmbits diferenciats. El principal se situava al solar de la part superior del carrer de Brussel·les, on es preveien més de 20.000 metres quadrats per a mitjanes superfícies comercials. Els establiments s’haurien especialitzat en sectors com el bricolatge, la decoració, la jardineria, l’equipament de la llar i els serveis relacionats amb l’automòbil. L’actuació també contemplava 2.500 places d’aparcament.

La segona part del projecte se situava a la coberta de la pèrgola, on hi ha el mirador actual. La proposta hi incorporava grans superfícies dedicades principalment al sector de la moda. L’ampliació, per tant, no es limitava a afegir locals al centre existent. Pretenia incorporar operadors especialitzats en activitats que requereixen establiments de grans dimensions i ampliar la capacitat d’atracció comercial de Mataró Parc.

El Leroy Merlin que no va arribar a Mataró

Un dels establiments que havia de formar part de l’operació era Leroy Merlin. Segons la propietat, l’empresa havia arribat a tenir un contracte amb aquesta cadena perquè s’instal·lés a Mataró, però l’acord es va haver de resoldre quan l’ampliació no va poder tirar endavant.

La presència de Leroy Merlin hauria reforçat l’oferta de bricolatge, construcció, decoració i jardineria del complex. Són activitats que necessiten grans superfícies de venda i que la propietat volia incorporar al projecte per diversificar l’oferta del centre comercial. La instal·lació d’aquest operador també hauria situat Mataró Parc en competència més directa amb altres zones comercials de la comarca i de l’entorn metropolità que ja concentren establiments d’aquest tipus.

Un model amb similituds al de Cabrera

El complex comercial de Carrefour Cabrera, a Cabrera de Mar, és un dels principals referents de l’entorn. Al voltant de l’hipermercat s’hi concentren establiments especialitzats en bricolatge, mobiliari i equipament de la llar, entre els quals hi ha Leroy Merlin, Brico Depôt o Fronda.

L’oferta respon a un model comercial basat en grans establiments especialitzats, amb aparcament i una clientela que habitualment s’hi desplaça en vehicle privat per fer compres concretes. L’ampliació hauria permès al centre mataroní reforçar la seva presència en aquests segments i competir per captar clients de Mataró i d’altres municipis del Maresme.

L’Ajuntament plantejava una ampliació més reduïda

El projecte de 30.000 metres quadrats no es podia executar directament. Els terrenys estaven subjectes a condicionants urbanístics i calia modificar-ne l’ordenació per permetre-hi els usos comercials previstos.

Una sentència del Tribunal Suprem del 2017 va obrir una via perquè Mataró Parc pogués plantejar una ampliació, malgrat quedar fora de la Trama Urbana Consolidada de Mataró. La resolució, però, no autoritzava automàticament la construcció dels 30.000 metres quadrats ni obligava l’Ajuntament a aprovar el projecte en els termes que reclamava la propietat.

El 2019, el consistori va plantejar una reordenació del sector que permetria estudiar una ampliació de fins a 11.000 metres quadrats, molt per sota de la superfície que volia General de Galerías Comerciales. La proposta formava part d’una ordenació més àmplia de Cirera Nord, que també havia de preservar espais lliures i tenir en compte els accessos a la C-32 i la proximitat de l’Hospital de Mataró.

La diferència entre les dues propostes és considerable: la superfície que defensava la propietat gairebé triplicava la que contemplava l’alternativa municipal.

El trànsit, un dels arguments municipals

L’Ajuntament ha qüestionat les dimensions de l’ampliació per l’impacte que podria tenir sobre la mobilitat. Els accessos a Mataró Parc ja van registrar problemes de circulació durant els primers anys de funcionament, i el 2016 es van executar actuacions per millorar els accessos a la C-32.

El consistori considera que una ampliació comercial d’aquesta magnitud s’ha d’avaluar tenint en compte els desplaçaments que generaria, la capacitat de les vies d’accés i la proximitat de l’hospital. També defensa que qualsevol creixement ha d’encaixar en l’ordenació urbanística del sector. La propietat sosté, en canvi, que la falta de modificacions urbanístiques li ha impedit desenvolupar el projecte i obtenir els ingressos que preveia.

Una reclamació de 357,8 milions d’euros

El desacord ha acabat convertint-se en una reclamació patrimonial contra l’Ajuntament. General de Galerías Comerciales demana 357,8 milions d’euros pels perjudicis que atribueix a la impossibilitat d’ampliar Mataró Parc.

La quantitat es divideix en dues partides: 63,6 milions d’euros de dany emergent, vinculats al perjudici econòmic que l’empresa atribueix a l’edificabilitat que considera perduda, i 294,2 milions de lucre cessant, corresponents als ingressos que calcula que hauria obtingut amb el lloguer dels nous locals.

Aquesta segona partida representa la major part de la reclamació. L’empresa no demana només una compensació pels perjudicis que considera que ha patit, sinó també pels beneficis que assegura que hauria generat l’activitat comercial de l’ampliació.

L’Ajuntament rebutja la reclamació. Argumenta que l’empresa no tenia garantit el dret a construir els 30.000 metres quadrats, que les resolucions judicials no obligaven a aprovar el planejament reclamat i que els beneficis futurs calculats per la propietat no acrediten, per si sols, un dany indemnitzable. El consistori també defensa que la reclamació s’ha presentat fora de termini.

El cas continua pendent de resolució. La discussió sobre el futur comercial de Mataró Parc ha quedat vinculada a una qüestió jurídica i econòmica de gran abast: si la falta d’una nova ordenació urbanística genera un dret a indemnització i si els beneficis que l’empresa atribueix al projecte no executat es poden considerar un perjudici acreditat.