Capgròs
La intel·ligència artificial està revolucionant el món, però qui pensa en les persones amb discapacitat intel·lectual quan es dissenyen les noves tecnologies? Mataró va voler situar aquesta pregunta al centre del debat a principis d'octubre, obrint una perspectiva encara poc explorada dins de la revolució digital. I ho va fer aprofitant dues de les grans fortaleses de la ciutat: la trajectòria social de la Fundació Maresme i la potència tecnològica i investigadora d'Eurecat. Les dues institucions van impulsar el congrés La Discapacitat intel·lectual i del desenvolupament en l'era de la IA. La tecnologia com a motor d'una societat més inclusiva, celebrat al TecnoCampus amb el suport de l'Ajuntament de Mataró. Prop de 200 persones, entre persones amb discapacitat, famílies, investigadors, empreses, professionals i administracions, van participar en una trobada que va situar Mataró com a punt de referència d'un nou àmbit d'innovació social.
La tecnologia inclusiva s'ha de crear amb les persones, no només per a elles.
Les dades exposades al congrés van evidenciar una contradicció. Segons les xifres presentades pel divulgador tecnològic Albert Cuesta, el 99,8% de les persones amb discapacitat coneix productes d'intel·ligència artificial, però només el 12,3% els utilitza. A més, un 45% pateix l'escletxa digital i un 65% tem quedar exclòs de la transformació tecnològica.
Encara més reveladora és la diferència entre participació i voluntat de participar: només un 7% se sent representat en el disseny d'aquestes eines, mentre que un 87% estaria disposat a aportar-hi la seva opinió. La conclusió va ser clara: la manca de participació no respon necessàriament a una falta d'interès, sinó a la necessitat de crear espais on aquestes persones puguin decidir com han de ser les tecnologies que utilitzaran. «Primer hem de mirar què necessiten les persones i després veure com la tecnologia ens pot ajudar», va defensar Miquel Montané, president de la Fundació Maresme.
De dissenyar per a les persones a fer-ho amb elles
Aquesta reivindicació va tenir una veu especialment significativa: la d'Anna Gutiérrez, persona atesa i treballadora de la Fundació Maresme i portaveu del grup de dones lideresses de Dincat. «És important que ens pregunteu què necessitem, què ens pot ajudar, què ens preocupa i què en pensem. I, sobretot, que ens escolteu», va reclamar. I va concloure: «Aquest futur també és nostre».
El congrés va permetre conèixer vuit experiències tecnològiques aplicades a necessitats reals. Entre aquestes, sistemes d'intel·ligència artificial capaços d'ajudar a interpretar la parla de persones amb dificultats de comunicació, assistents virtuals per fomentar l'autonomia, robòtica cognitiva, teràpies immersives i eines que adapten textos amb pictogrames. També s'hi van presentar productes de suport personalitzats mitjançant impressió 3D, desenvolupats per la Fundació Maresme, i iniciatives vinculades al Centre per a l'Autonomia Personal-Xarxa Sírius i l'Espai Mataró Cuida-CareCityLab.
El congrés no va presentar la intel·ligència artificial com una solució miraculosa. La privacitat, els biaixos dels algoritmes, la dependència tecnològica i el dret a decidir van ser qüestions centrals del debat. Un altre dels reptes plantejats va ser aconseguir que els avenços no es quedessin en prototips experimentals, sinó que arribessin realment a les persones que els necessiten. Emmarcat en el 60è aniversari de la Fundació Maresme i en la capitalitat espanyola de l'economia social de Mataró del 2026, el congrés va deixar una idea de fons: la ciutat disposa d'un ecosistema singular per unir coneixement social i innovació tecnològica. La Fundació Maresme coneix de primera mà les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual. Eurecat disposa de capacitat científica i tecnològica per desenvolupar noves solucions. La combinació de totes dues fortaleses pot convertir Mataró en un laboratori de referència d'una intel·ligència artificial que no deixi ningú enrere.
Les 5 claus del congrés
- Un debat pioner: Mataró va reunir la potència social de la Fundació Maresme i la capacitat tecnològica d'Eurecat per impulsar una IA inclusiva.
- Una escletxa digital evident: Només el 12,3% de les persones amb discapacitat intel·lectual utilitza eines d'IA i un 65% tem quedar exclòs de la transformació tecnològica.
- Participar per decidir: Només el 7% se sent representat en el disseny de les eines, però el 87% voldria participar-hi.
- Tecnologia amb aplicacions reals: El congrés va presentar vuit projectes vinculats a la comunicació, l'autonomia, la robòtica, les teràpies immersives i la impressió 3D.
- Innovació amb drets: La trobada va reivindicar una tecnologia ètica, accessible i desenvolupada amb les persones perquè els avenços arribin a tothom.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris