Capgròs
Els habitatges de coliving han experimentat un creixement accelerat a l’Estat en només dos anys. Segons dades del sector avançades per 'El matí de Catalunya Ràdio', el nombre de llits ha passat de 8.000 a 20.000, i un de cada quatre es concentra a Barcelona. A la capital catalana ja n’hi ha prop de 5.000, fet que confirma l’expansió d’aquest model d’habitatge compartit amb espais comuns i serveis afegits.
El coliving s’adreça principalment a estudiants i treballadors internacionals, especialment joves professionals i nòmades digitals amb un poder adquisitiu elevat. El preu mitjà ronda els 1.000 euros mensuals per habitació, una xifra molt superior als aproximadament 600 euros que costa llogar-ne una en el mercat tradicional.
Segons Ferran Font, director d’estudis de Pisos.com, aquest perfil de demanda ha convertit el cohabitatge en una opció molt atractiva per als fons d’inversió. “Fa deu anys gairebé no hi havia colivings perquè tampoc hi havia tants nòmades digitals”, explica. Ara, a més de créixer en nombre de places, el sector avança cap a una professionalització clara: grans promotores compren o construeixen edificis sencers destinats exclusivament a aquest ús.
Un encaix legal encara difús
Fins fa poc, el coliving resultava especialment lucratiu perquè permetia dividir pisos en diverses habitacions i incrementar els ingressos. Amb la regulació catalana dels lloguers de temporada, aquesta pràctica queda limitada pel topall de preus del pis sencer. Tot i això, el sector immobiliari defensa que el coliving es troba en uns “llimbs legals”.
Font assegura que aquesta modalitat quedaria fora de la normativa actual, mentre que el Sindicat de Llogaters sosté que la llei sí que s’hi aplica. Des de la Generalitat de Catalunya admeten que estan analitzant com abordar aquest fenomen emergent.
Veïns forçats a marxar
Una de les conseqüències més visibles és l’expulsió progressiva de llogaters. El procés acostuma a començar amb la compra d’un bloc per part d’una empresa del sector, que espera que vencin els contractes per no renovar-los i transformar els pisos en coliving.
És el cas de la Joana Martí, veïna del carrer Avenir, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, on l’empresa Vandor ha adquirit l’edifici. Després de 20 anys vivint-hi, ara tem haver d’abandonar casa seva. “A Barcelona no trobarem cap altra opció”, lamenta.
Situacions similars viuen altres residents, com la Rosario, única veïna que queda en un edifici d’onze pisos reconvertit gairebé íntegrament en cohabitatge.
Per la seva banda, Vandor assegura que actua dins la legalitat i afirma que fa seguiment individualitzat dels casos, oferint alternatives en alguns supòsits. L’empresa defensa que el seu model respon a la demanda d’habitatge per a estudiants i joves professionals.
Mentrestant, el debat continua obert: el coliving creix com a negoci, però també accentua la pressió sobre un mercat residencial ja tensionat, amb veïns que veuen perillar el dret a quedar-se a casa seva.
Font: www.3cat.cat/3catinfo
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris