Empreses del Maresme demanen més finançament i facilitats a la Generalitat per créixer

Més finançament, menys burocràcia, facilitats per créixer, talent i una aposta sostinguda per la innovació. Són algunes de les principals demandes que empreses del Maresme han traslladat aquest dissabte dia 19 a la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, durant l’acte Dos anys construint futur, un debat des del Maresme sobre la Catalunya que avança, celebrat al TecnoCampus de Mataró. Els representants de Bobo Choses, Minoryx Therapeutics i Los Extremeños han coincidit, des de sectors molt diferents, a reclamar una Administració que faciliti els projectes empresarials i que mantingui el suport durant els processos de creixement.

Davant un auditori amb més de 200 persones en un acte conduït pel periodista Espartac Peran, la mateixa Romero ha assumit aquest plantejament i ha defensat que el paper de l’Administració és crear les condicions perquè les empreses puguin desenvolupar els seus projectes. “El que hem de fer és posar-ho fàcil, posar les condicions perquè passin coses, no crear problemes”, ha afirmat. En aquest sentit, ha situat entre les prioritats del Govern les infraestructures, la reducció de la burocràcia, la promoció del talent i les línies de finançament, amb la idea que les administracions han d’acompanyar el teixit productiu sense convertir-se en un obstacle.

Finançament per poder créixer

Per a Pim Esperalba, de Bobo Choses, una de les claus perquè una empresa pugui créixer és disposar de capacitat financera per escalar. La companyia, una empresa familiar especialitzada en moda infantil i de dona, compta amb uns 90 treballadors i exporta de manera regular a una trentena de països. La seva aposta és mantenir l’activitat al Maresme, un territori que, segons Esperalba, els permet continuar sent competitius i estar connectats amb un ecosistema que inclou el TecnoCampus i empreses proveïdores de la mateixa comarca.

“Tenir un producte atractiu i competitiu, tenir diferenciació¡ i no quedar-se petit” són, segons Esperalba, elements indispensables, però tot això requereix també capacitat financera. La seva petició al Govern ha estat que “ho posi fàcil”, especialment en aquells àmbits en què l’Administració té capacitat de decisió.

Bobo Choses també ha posat com a exemple l’accés als fons europeus per a dur a terme projectes innovaodors, i ha reclamat que puguin ser més ràpids. Romero ha reivindicat precisament els Next Generation com una de les principals vies de suport al teixit productiu. Segons ha explicat, Catalunya ha captat més de 10.000 milions d’euros d'aquests fons, mentre que al Maresme s’hi han destinat 232 milions d’euros, amb més de 10.000 beneficiaris entre empreses, institucions i administracions locals.

Una dècada per desenvolupar un medicament

En el cas de Minoryx Therapeutics, la principal necessitat és disposar de recursos per sostenir processos d’investigació i desenvolupament que poden allargar-se durant anys. Marc Martinell ha explicat que la companyia biotecnològica treballa en el desenvolupament de tractaments per a malalties minoritàries i que aquest tipus de projectes obliguen a pensar des del principi en una escala global. “Des de TecnoCampus treballem per tot el món, amb hospitals d’arreu”, ha explicat, tot remarcant el cost elevat que implica desenvolupar un medicament.

El procés pot arribar a durar deu anys i, per això, Martinell ha reclamat a les administracions “paciència i mirada a llarg termini”. Segons el responsable de Minoryx, el suport públic no pot limitar-se a moments puntuals, perquè la recerca biomèdica necessita continuïtat. “Si no fem una aposta en el temps, no ens en sortirem”, ha advertit.

Minoryx Therapeutics ha assolit recentment una fita especialment rellevant: ha obtingut llum verda de l’Agència Europea de Medicaments per al seu medicament que combat una malaltia neurodegenerativa minoritària, un assoliment que Martinell ha comparat amb arribar a la Champions en el món del futbol, i que ha atribuït a anys de perseverança i resiliència.

En aquest àmbit, Romero ha reivindicat el paper de l’Institut Català de Finances (ICF), que ha definit com la banca pública de promoció de Catalunya. La consellera ha explicat que el Govern n’ha ampliat el pressupost i les línies de finançament i que l’organisme ja compta amb més de 4.300 clients al país i gairebé 2.000 milions d’euros en finançament. En concret, ha destacat les línies de capital risc en àrees com la salut i la investigació, on operen empreses com Minoryx i on, segons ha apuntat, sovint costa trobar capital privat.

“Estem entrant en moltes companyies amb capital”, ha explicat Romero, amb l’objectiu de donar suport a empreses que necessiten créixer i afavorir que aquest creixement es mantingui a Catalunya.

De la botiga de barri a una escola d’oficis

Maria José Sánchez, de Los Extremeños, ha traslladat una realitat diferent però amb punts en comú: la necessitat de combinar finançament, talent i formació per continuar creixent. L’empresa va començar com una botiga de barri i ha anat ampliant progressivament la seva activitat, mantenint l’essència del comerç tradicional però incorporant nous formats. Actualment disposa de diversos establiments a l’Alt Maresme, un obrador propi i activitat vinculada també a la restauració. El següent pas és la posada en marxa d’una escola de formació d’ofici.

Sánchez ha reivindicat especialment el valor dels oficis. La seva pròpia trajectòria, ha explicat, va començar “des de zero”, aprenent des de l'obrador, i considera que aquesta formació és necessària perquè les empreses puguin continuar creixent. “El que necessitem són persones, talent, innovar i finançament per poder créixer, donar ocupació i valor al territori”, ha resumit. Per a Sánchez, administració i empresa han de “remar conjuntament” si es vol generar ocupació i mantenir activitat al territori.

Talent i burocràcia

La qüestió del talent ha estat un altre dels punts coincidents de la jornada. Romero ha defensat que les empreses es mouen cada vegada més per trobar professionals qualificats i que el talent és “el bé més preuat”. La responsabilitat de les administracions, ha dit, és contribuir a generar-lo a través dels centres universitaris i de formació professional i construir un ecosistema prou atractiu perquè els professionals es quedin o tornin després d’haver adquirit experiència a fora.

La consellera ha defensat que no és necessàriament negatiu que part del talent format a Catalunya marxi temporalment, sempre que pugui tornar i trobar un entorn adequat per desenvolupar-hi la seva carrera. Per això ha vinculat la retenció de talent a la capacitat de generar empreses innovadores, especialment en sectors com la biotecnologia, i a disposar de bons centres universitaris i de formació professional.

Romero també ha situat la reducció de la burocràcia. Ha apuntat que seria “molt positiu” que d’aquí a dos anys s’haguessin reduït molts dels tràmits que actualment les empreses estan obligades a fer davant l’Administració.

Pressupostos i nou model de finançament

Romero ha aprofitat l’acte per reivindicar les dues grans fites econòmiques del Govern durant aquests dos primers anys: l’aprovació dels pressupostos i el nou model de finançament que es troba sobre la taula.

L’aprovació dels comptes, ha recordat, arriba després de tres anys sense pressupostos i amb una xifra rècord de gairebé 50.000 milions d’euros. Per a la consellera, disposar d’uns comptes aprovats aporta estabilitat i permet posar “negre sobre blanc” les prioritats, una qüestió que, segons ha remarcat, també és important per als empresaris.

En paral·lel, ha defensat la necessitat d’un nou model de finançament autonòmic. Segons Romero, el model vigent està caducat des del 2014 i la proposta que ara hi ha sobre la taula aportaria 4.800 milions d’euros addicionals a Catalunya per reforçar els grans pilars de l’estat del benestar. “Ens han de finançar millor”, ha afirmat, relacionant aquesta qüestió amb la necessitat de disposar de recursos suficients per a la sanitat, l’educació i les polítiques socials.

La consellera ha apel·lat també a l’acord entre els grups polítics per avançar en aquestes qüestions. “Tots podem fer peix al cove”, ha dit, reclamant en canvi que els diferents grups parlamentaris tinguin una visió més global i siguin “útils als ciutadans”.

El Maresme reivindica infraestructures i estabilitat

L’alcalde de Mataró, David Bote, ha obert l’acte reivindicant la relació entre la Generalitat i el món local. Ha defensat que durant aquest període hi ha hagut avenços en diversos àmbits, des de la Llei de barris i la pacificació de la N-II fins a projectes d’infraestructures, equipaments esportius i escolars, l’ampliació de l’Hospital de Mataró o la construcció d’un institut i una escola. També ha citat actuacions en matèria de seguretat, com l’ampliació dels jutjats i de la comissaria.

Bote ha destacat especialment el projecte del tren orbital, que ha qualificat d’infraestructura necessària per connectar una regió central per a l’activitat econòmica i que, segons ha defensat, transformaria la mobilitat de Mataró. L’alcalde ha defensat que projectes d’aquesta dimensió requereixen estabilitat, diàleg i acords de país per poder avançar més enllà dels terminis polítics.

També ha situat l’ampliació del districte del coneixement del TecnoCampus entre els projectes que compten amb el suport de la Generalitat. Bote ha reivindicat, en conjunt, una relació fluida entre el Govern i el món local, que ha considerat una de les característiques d’aquests dos anys.

La "gira" pel país dels consellers

L’acte de la consellera d’Economia i Finances a Mataró s’ha emmarcat en la gira que el Govern de la Generalitat ha organitzat aquest cap de setmana arreu de Catalunya per fer balanç de la meitat del mandat. Els consellers s’han distribuït per diverses ciutats per exposar l’activitat dels seus Departaments i participar en actes amb representants dels àmbits social, cultural, esportiu, acadèmic i empresarial.

La iniciativa busca també, segons el Govern, “intercanviar opinions i visions” amb aquests sectors i amb alcaldes del territori, en unes jornades pensades per posar en comú els avenços assolits durant els dos primers anys de legislatura.