Pla estatal d’habitatge 2026-2030: més parc públic, més ajuts i més control?

El nou Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 s’ha aprovat aquest abril al Consell de Ministres i vol marcar un canvi de model: més intervenció pública, més oferta assequible i menys marge perquè l’habitatge protegit acabi convertit en negoci privat. La idea de fons és senzilla d’explicar: l’Estat assumeix un paper més actiu que en plans anteriors i posa més diners sobre la taula per ampliar el parc públic i protegit, rehabilitar habitatges i ajudar les persones que ho tenen més difícil per accedir a un pis. Segons el govern espanyol, la dotació arribarà als 7.000 milions d’euros, el triple que el pla anterior.

Aquest pressupost no el posa tot Madrid. El disseny és de cofinançament: el 60% l’aporta l’Estat i el 40% l’han d’assumir les comunitats autònomes. I aquí hi ha una primera concreció important: no és un xec automàtic per a la ciutadania, sinó un marc estatal que després les autonomies han de desplegar amb convenis, convocatòries i gestió pròpia. De fet, el Ministeri preveu tancar les reunions tècniques i la distribució territorial dels fons durant la primavera, i que els efectes pràctics del pla comencin a notar-se al segon semestre del 2026.

La gran novetat: l’habitatge protegit quedarà blindat

Si hi ha una mesura que resumeix l’esperit del pla és aquesta: els habitatges construïts o adquirits amb aquests recursos públics hauran de mantenir la seva protecció de manera permanent. Això vol dir que, a diferència del que ha passat durant dècades, aquests pisos no haurien de poder sortir més endavant al mercat lliure com si fossin promocions convencionals. El govern defensa aquesta mesura com una manera d’evitar que diners públics acabin alimentant l’especulació, i recorda que en els últims 45 anys s’han construït 2,7 milions d’habitatges protegits, però una gran part es van anar desqualificant amb el temps.

Aquest blindatge és, probablement, la diferència més clara amb plans anteriors. L’objectiu ja no és només construir pisos “protegits” durant una etapa, sinó fer créixer un patrimoni públic i assequible que es quedi al sistema. El govern també hi ha afegit una clàusula antifrau després de l’escàndol d’adjudicacions de VPO a Alacant: totes les adjudicacions d’habitatges finançats amb el pla hauran de seguir criteris objectius, transparents i fàcilment verificables, i el ministeri podrà retirar finançament si això no es compleix.

Els tres grans blocs: construcció, rehabilitació i protecció

Per entendre el Pla sense perdre’s, el millor és pensar-lo en tres grans blocs. El primer és la construcció i adquisició d’habitatge assequible, que s’emporta el 40% dels recursos. El segon és la rehabilitació, amb un 30%. I el tercer és el de les ajudes a col·lectius amb més dificultats, també amb un 30% del total. És a dir: el Pla no confia només en aixecar obra nova, sinó també en arreglar habitatge existent i en reduir la factura que suporten moltes llars.

En el bloc de nova oferta, el govern preveu ajuts de fins a 85.000 euros per habitatge per construir habitatge públic o habitatge impulsat en col·laboració publicoprivada, sempre amb preus màxims de lloguer de 900 euros mensuals i amb protecció permanent. A més, hi haurà ajudes de fins a 8.000 euros per habitatge per urbanitzar sòls on es reservi almenys un 40% a habitatge protegit.

Aquí hi ha una altra concreció rellevant: el pla premia més les promocions que es facin amb industrialització —és a dir, amb mètodes constructius més ràpids i prefabricats— i també les que es facin en zones de mercat tensionat. Per això, una promoció pot sumar 8.500 euros extra si és industrialitzada i 8.500 euros més si està en zona tensionada. En el cas màxim, l’ajuda pública pot arribar fins als 102.000 euros per habitatge.

El pla no se centra només en construir de zero. També vol ampliar el parc assequible mitjançant la compra de pisos ja existents i la cessió temporal d’habitatges per part de particulars a les comunitats autònomes. En el primer cas, l’Administració central podrà finançar fins al 70% del cost d’adquisició d’un habitatge, o fins al 85% si és en una zona tensionada, sempre que es destini a lloguer assequible amb una renda màxima de 800 euros al mes.

En el cas dels particulars que cedeixin un pis a la comunitat perquè aquesta el posi en lloguer assequible, hi haurà una ajuda de fins a 17.000 euros, que puja a 25.000 si l’habitatge és en una zona tensionada. A més, el pla pot aportar fins a 12.000 euros per fer-hi obres de reforma. L’habitatge s’haurà de llogar a un màxim de 600 euros mensuals mentre duri aquest esquema. És una fórmula pensada per mobilitzar pisos que avui són buits o infrautilitzats.

Rehabilitar també serà una peça central

L’altre gran bloc és la rehabilitació. El govern vol fer servir una part important dels diners per dignificar habitatges existents, millorar-ne l’accessibilitat i reduir-ne el consum energètic. Les ajudes poden arribar fins als 8.000 euros per actuacions estructurals, 13.000 euros en accessibilitat i 20.500 euros en rehabilitació energètica. Si l’habitatge és en un entorn històric o protegit, el suport pot augmentar i arribar a 50.000 euros en determinats casos combinats.

Hi ha una línia especialment significativa: els habitatges que facin més de dos anys que són buits podran rebre fins a 30.000 euros per ser rehabilitats, o 35.000 euros en medi rural, però amb una condició clara: després s’hauran de posar en lloguer assequible durant almenys cinc anys. És una manera d’intentar treure habitatge buit al mercat sense deixar-ho tot en mans de la iniciativa privada.

Quins ajuts hi haurà per a les persones

La part més visible del pla per a la ciutadania són les ajudes directes. Els joves de fins a 35 anys podran optar a una ajuda al lloguer de fins a 300 euros al mes, una quantitat que després concretarà cada comunitat autònoma. A més, hi haurà ajuts de fins a 15.000 euros per a joves que vulguin comprar o construir el seu primer habitatge en municipis petits, de fins a 10.000 habitants, o de fins a 20.000 si són municipis que perden població.

El pla també inclou una ajuda general al lloguer de 250 euros mensuals per a persones amb recursos limitats i una línia específica per a dones víctimes de violència de gènere, amb cobertura de fins a 1.000 euros mensuals per garantir una solució residencial immediata i digna. A la pràctica, això vol dir que el govern estatal vol combinar oferta nova amb una xarxa d’ajudes més àmplia per a qui no arriba al mercat lliure.

I Catalunya, on queda?

Catalunya parteix d’una situació una mica singular. Segons fonts del Ministeri, l’increment previst per a Catalunya és de 473 milions d’euros, inferior al d’altres comunitats, perquè va ser l’única que ja havia aportat el 40% dels recursos públics exigits en l’anterior convocatòria. En altres paraules: arriba al nou pla amb una part dels “deures” ja fets. Això no vol dir que rebi pocs recursos, sinó que l’augment és més moderat que en territoris que fins ara havien cofinançat menys.

En tot cas, cal no confondre el pla amb una solució immediata. No abaixarà els lloguers demà mateix ni crearà pisos nous d’un dia per l’altre. És sobretot un marc de finançament i regles: posa més diners, blinda l’habitatge protegit, reforça els controls i obre noves línies d’ajuda. Però després caldrà veure quines comunitats s’hi adhereixen, com convoquen els ajuts i amb quina velocitat es transformen aquests diners en habitatge real. El pla ja està aprovat; ara comença la part difícil: executar-lo. 

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta