Capgròs
Els catalans que disposen d'almenys una subscripció a plataformes digitals a casa s'han disparat en els últims tres anys i ara ja s'apropen als vuit de cada deu. Segons l'enquesta d'hàbits culturals del Ministeri de Cultura publicada recentment i analitzada per l'ACN, un 78% estan subscrits a serveis de música, pel·lícules i sèries, televisió, llibres, videojocs o pòdcasts, un increment respecte al 58% que figurava a la mateixa mostra del 2022. Catalunya és la segona comunitat autònoma amb un percentatge tan alt, només per darrere de la Comunitat de Madrid. D'altra banda, l'estudi confirma un repunt en el vinil per escoltar música, ja que un 18% de les llars tenen un dispositiu per reproduir-ne, set punts més que el 2019.
Entre el 2019 i el 2022, els qui tenien una subscripció a plataformes digitals com ara Spotify, Netflix, Movistar+, Kindle Unlimited, iVoox o d'altres es van moure en el 58%, però ha estat en els últims tres anys que han fet un salt fins al 78%, quatre punts per sobre de la mitjana espanyola, i dos per sota de la Comunitat de Madrid, que lidera el rànquing autonòmic.
Així, les subscripcions de tots els tipus de plataforma van a l'alça: per exemple, els qui tenen serveis per a consumir pel·lícules o sèries ja ronden el 70%, quan fa tres anys es quedaven en el 50%, i en fa sis, se situaven en el 45%. Els serveis de música també han fet un salt, disparant-se del 25% al 46% en les últimes tres campanyes, un auge pràcticament calcat al dels canals de televisió de pagament, que es queden en el 43%.
Els qui s'havien subscrit a videojocs el 2022 eren el 3,5% de la població i ara són el 15,9%, mentre que els qui ho han fet per llegir llibres o escoltar audiollibres han fet una progressió gairebé calcada fins al 13%. Els homes tendeixen a ser més subscriptors de plataformes digitals, tal com les dades –en aquest cas, a nivell espanyol– reflecteixen, i només hi ha una excepció: els llibres, on les dones tenen un lleuger avantatge.
Gairebé un de cada cinc catalans té subscripcions a pòdcasts
Per primera vegada, l'enquesta pregunta per les subscripcions a pòdcasts, que són del 17,5% a Catalunya, que se situa gairebé tres punts per sobre de la mitjana espanyola (14,7%) i en tercera posició autonòmica, només per darrere de la Comunitat de Madrid (20,2%) i Aragó (18,1%). Per franges d'edat i sense tenir el desglossament per territoris, un de cada quatre joves espanyols de 20 a 24 anys tenen aquestes subscripcions, i és el percentatge més alt – seguit de les persones d'entre 25 i 34 anys (21%) i els de 35 a 44 (19%)–. La mateixa franja d'edat és també la que consumeix més plataformes musicals, amb pràcticament dos de cada tres persones.
Repunt dels vinils, tendència a la baixa dels CD
Encara sobre música, l'enquesta també confirma el repunt del vinil. Segons les dades ministerials, un 18% de les llars catalanes tenen un dispositiu per escoltar vinils, així que es recuperen els nivells de fa una dècada, després que l'any 2019 s'arribés al mínim de l'11%, i el 2022 cresqués fins al 15%. A més, pràcticament una quarta part de la població té vinils a casa, un 24,8% –cosa que també és un alça en els últims anys i fins i tot més que fa una dècada (22,4%). De mitjana, els qui disposen d'aquest suport tenen una seixantena d'exemplars.
L'auge d'aquest suport el confirmen les dades de vendes de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) obtingudes per l'ACN, que tenen en compte el 85% del mercat. Segons aquestes xifres, el 2024 es van vendre 191.715 vinils a Catalunya –presencialment i a través d'internet–, un 13% més que l'any anterior. La facturació d'aquestes vendes va arribar als 5.705.429 euros l'any passat, uns 750.000 euros més que el 2023. La tendència des del 2020 ha estat d'un increment ininterromput.
Pel que fa a dispositius que acceptin CD o DVD, segons l'informe del Ministeri, menys de la població en té (44,3%), cosa que denota una tendència clarament a la baixa respecte a fa deu anys (67,8%), tot i que un petit repunt en comparació amb el 2022 (38%). L'any passat, segons l'ICEC, se'n van vendre 299.613, un 0,5% menys que el 2023, amb una facturació total menor als vinils, 4.954.029 euros.
Instruments a un 30% de les llars
L'informe també apunta que un terç de la població catalana (33,9%) disposa de com a mínim un instrument a casa, tres punts per sobre de la mitjana però més de deu per sota de les Illes Balears, que lideren el rànquing. La dada catalana és la més alta de la dècada, ja que en les últimes edicions de l'informe la proporció es movia al voltant d'una quarta part de la població. De mitjana, els qui en disposen, en solen tenir prop de tres, de mitjana.
Baixada en picat de la premsa de pagament
En una altra secció de l'enquesta es fa referència al consum de premsa, i en aquest sentit es confirma un canvi de tendència substancial en els últims anys. La gent que paga per premsa o publicacions periòdiques en paper com a mínim un cop al mes era del 48,6% de la població fa una dècada, i ara han baixat en picat fins al 17,4%. Pel que fa als periòdics, en una dinàmica similar, del 37% de subscriptors el 2015 s'ha passat al 9,9% aquest any, mentre que els de revistes culturals s'ha dividit per tres, del 15% al 5%.
La premsa en línia gratuïta, a l'alça
Els lectors de premsa en línia gratuïta van a l'alça, ja que se situen en el 49,8% de la població, nou punts més que fa tres anys. Amb tot, aquesta transició no és completa, ja que els qui pagaven per premsa fa deu anys i ja no ho fan, en la seva immensa majoria tampoc ho fan en línia: els subscriptors d'aquests continguts per internet són d'un 2,8% per premsa o publicacions periòdiques, i d'un 2,3% en el cas dels lectors de diaris –amb dades disponibles només a nivell espanyol.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris