Les superilles de Barcelona
Les superilles de Barcelona

Les superilles de Barcelona, un model a seguir segons l’OCDE

Un informe de l'OCDE subratlla que la conversió de carrers i places en espais per a vianants amb les superilles beneficia especialment els infants i les persones grans

promocional gener 25
 

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) veu les superilles de Barcelona com una iniciativa que contribueix a fer les ciutats més accessibles, segures i inclusives “per a totes les edats”. Un informe de l'OCDE publicat aquest dilluns subratlla que la conversió de carrers i places en espais per a vianants amb les superilles beneficia especialment els infants i les persones grans, col·lectius que sovint tenen dificultats per moure’s en espais dominats pels cotxes. Segons el document, aquest tipus de transformacions urbanes –com la redistribució de l’espai públic, la reducció del trànsit i la creació de zones verdes i lúdiques– van guanyar protagonisme arran de la pandèmia i han ajudat a millorar la vida comunitària.

El sistema de superilles de Barcelona, que limita el trànsit motoritzat al perímetre dels blocs, “ha estat implementat amb la intenció expressa de garantir beneficis per a totes les edats”, i forma part del Pla del Joc a l’Espai Públic i del programa Protegim les escoles. L’informe recorda que dos dels 36 indicadors que mesuren el programa de superilles són específics per edats: la superfície creada per a jocs infantils i la proporció d’usuaris majors de 65 anys i menors de 14 respecte a la població d’entre 15 i 64 anys.

L’OCDE també posa com a exemple la Barcelona Health Hub, una associació sense ànim de lucre que impulsa la innovació en salut digital i la seva transferència al sector sanitari. L’organització assenyala que la inversió en solucions digitals per a la salut, com les del BHH, pot estimular l’economia vinculada a l’envelliment –la “silver economy”–, reduir costos sanitaris i generar llocs de treball per a joves formats en tecnologies digitals. Segons dades citades per l’OCDE, la salut mòbil (mhealth) podria estalviar fins a 99.000 milions d’euros en despeses sanitàries a la Unió Europea i aportar 93.000 milions al PIB europeu si se n’estimula l’ús.

Urbanisme per a tothom

Tot i que les ciutats solen tenir una població més jove que les zones rurals, l'informe de l’OCDE alerta que també estan envellint ràpidament. Entre el 2000 i el 2022, el nombre de persones de 65 anys o més per cada 100 persones en edat de treballar (20-64 anys) va augmentar a totes les aglomeracions urbanes dels 35 països membres de l’OCDE amb dades disponibles. Aquesta proporció passarà del 20,9% el 2020 al 27,9% el 2040, de mitjana, en 29 d’aquests països. Paral·lelament, moltes grans ciutats continuen atraient població jove, generant un repte creixent per a la convivència intergeneracional.

Segons l’OCDE, les ciutats que no aborden les necessitats específiques de totes les franges d’edat en la seva planificació urbanística i polítiques públiques corren el risc d’afrontar costos socials i econòmics importants. Aquests inclouen pitjors resultats en salut, soledat i pobresa entre la població gran, menys oportunitats educatives i socials per als infants, i una menor capacitat d’atreure joves, amb conseqüències directes sobre el mercat laboral i el creixement de la productivitat. Per contra, un enfocament inclusiu per edats pot afavorir la cohesió social, la sostenibilitat ambiental i la competitivitat econòmica, generant beneficis múltiples.

Per avançar cap a ciutats realment inclusives per a totes les edats, l’OCDE proposa un conjunt estructurat de mesures en tres grans àrees d’acció: estratègia, recursos i coordinació. Recomana prioritzar una planificació urbana flexible i inclusiva, amb criteris de disseny universal que tinguin en compte les necessitats específiques segons l’edat, així com impulsar habitatge assequible i accessible per a joves i gent gran. També aposta per mobilitzar finançament públic i privat per desenvolupar solucions adaptades, i per recollir i analitzar dades desagregades per edats per detectar necessitats i avaluar l’impacte de les polítiques. Finalment, l’informe defensa una coordinació transversal entre governs, i la implicació directa de la ciutadania –especialment infants i persones grans– en el disseny i la presa de decisions urbanes, a través de processos participatius i de cocreació.


Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaçfes clic a seguir i activa la campaneta

Comentaris