A Mataró, en poc més de dos mesos, ha aparegut un personatge inesperat que ha passat de desconegut a fenomen viral: Aleix Camps, ja conegut popularment com “el noi de les galetes”. Amb una estratègia tan senzilla com constant —publicar cada dia a les xarxes socials des de l’1 de gener— ha aconseguit convertir el seu projecte en tema de conversa a la ciutat, acumulant milers de seguidors i despertant curiositat al voltant d’un producte aparentment modest: una galeta tradicional. La clau del seu èxit no ha estat tant recuperar una tradició perduda com treure-la de context i reinterpretar-la.
Aquesta operació —entre memòria, màrqueting i identitat cultural— és el que ha convertit el projecte Típics en un petit fenomen local. Camps no només ha explicat què vol fer, sinó com ho està fent, compartint el procés en directe amb una audiència que ha seguit cada pas del projecte.
Qui ets i com has arribat a tots els nostres mòbils?
Jo soc l’Aleix i des de l’1 de gener estic creant contingut. Em definiria com una persona inquieta, que ha treballat en llocs molt diferents, en entorns corporatius, des de consultories per a empreses de l’IBEX-35 fins a fons d’inversió. He viscut a San Francisco, a Mèxic, he parlat amb gent molt potent, fins i tot amb el príncep de Qatar, o sigui que he passat per experiències molt diverses. Però aquesta inquietud no s’acabava de satisfer mai. Feia temps que volia emprendre, tot i que no sabia ben bé en què. Fins que va arribar un moment, el novembre de l’any passat, en què em vaig dir: ho deixo tot.
I et fixes en els ‘Senyors i senyores’. Per què?
Jo tenia clar que, si feia alguna cosa, volia que tingués un cert impacte social, que tingués ànima. I després hi ha una part emocional. Jo recordo que ma mare em comprava “senyors i senyores” a Can Miracle de petit. Tinc un record molt viu d’aquestes galetes. Fins i tot en vaig portar a la família d’una nòvia italiana que vaig tenir. Sempre hi ha hagut aquest record molt bonic. Eren unes galetes que em feien content només de veure-les arribar a casa.
I et comences a gravar?
Sabia que necessitava mantenir el focus, que és una de les coses que aprens del món startup. I la manera que vaig trobar per obligar-me a mantenir-lo va ser començar a crear contingut. Fer vídeos cada dia em forçava a tenir constància i a continuar desenvolupant el projecte. Al cap de tres dies vaig tenir un impacte molt fort: vaig pujar 2.000 seguidors. I allò em va fer pensar que aquesta idea estava validada, que hi havia gent interessada.
Per què creus que has aconseguit viralitzar-te?
Crec que hi ha dues claus. La primera és que és un contingut transparent. I la segona, que és un projecte amb ànima. La gent empatitza fàcilment amb això. T’has de poder identificar amb la persona que hi ha darrere i t’ha d’agradar el projecte que està fent. A més, crec que és un producte de nínxol molt concret. Una proposta amb ànima catalana, identitària, nostàlgica... no n’hi ha tantes.
Anem al producte. Exactament què estàs construint amb aquests “senyors i senyores”?
Jo vull tenir una sèrie de productes, començant pels “senyors i senyores”, que siguin un llegat català que la gent es pugui endur fora. Primer vull vendre-ho a catalans, validar que aquí agrada, però després vull internacionalitzar-ho. Perquè quan una persona ve a Barcelona i et pregunta què pot comprar, més enllà d’un fuet o alguna cosa així, costa molt assenyalar un producte clar, autèntic, identitari, pensat justament per això. Jo vull crear això: productes tradicionalment típics catalans, amb identitat, que puguin convertir-se en ambaixadors del país. No vull competir per volum, sinó fer un producte més premium, més gurmet, més autèntic.
Has aconseguit el gust que volies?
Jo diria que sí. És la mateixa olor, el mateix gust. Quan vaig provar la primera em vaig emocionar. De veritat. Vaig pensar: és això.
Amb una caixa de 12, tot moderna.
Aquesta és una mica la filosofia de Típics: recuperar productes tradicionals amb una visió contemporània. Si vols els senyors i senyores tradicionals del Diumenge de Rams, jo et convido a anar a les pastisseries de Mataró i comprar-los allà. Jo vull donar-los una perspectiva més actual. Per això, per exemple, no podia fer un senyor amb barret i una senyora amb faldilla, perquè ja no som així. La societat ha canviat. Vaig pensar que era millor fer un sol motlle que permetés infinites interpretacions de senyors i senyores. Ara comencem amb un senyor i una senyora perquè són els primers, però després podem fer un drac i una princesa per Sant Jordi, diables i diablesses per Les Santes, edicions del Barça, de l’Espanyol... hi ha molt camp per córrer.
Saps quins altres Típics emprendràs?
Encara no ho tinc clar del tot. Tinc un parell d’idees, però no vinc del sector de la pastisseria i molts productes de rebosteria tenen poca durada. La pasta de full, per exemple, dura molt pocs dies i, si no està ben refrigerada, encara menys. Faré una recerca, han de ser productes que durin, que siguin logísticament manejables, que no es trenquin fàcilment i que tinguin una certa gràcia, un cert “sex appeal”.
La comercialització, com la planteges?
Ara mateix tinc una xarxa que encara no és xarxa, sinó una llista de propostes: unes 100 botigues, en gran part gràcies a tota la gent que m’ha anat escrivint per recomanar-me establiments. També hi ha la Fira Alimentària, a finals de març, on vull buscar distribuïdors per zones específiques de Catalunya. La idea és posar Típics a tot arreu, però començant pel comerç minorista i l’e-commerce.
Has tingut molts col·laboradors locals.
M’ha sorprès molt. I de veritat que quan en parlo se’m posa la pell de gallina. L’ajuda que he rebut de gent diferent, de manera totalment desinteressada, no me l’esperava gens. A Mataró hi ha molta gent bona. Molt exigent, molt perfeccionista, i això a vegades ens bloqueja, perquè la perfecció és enemiga de l’acció. Però després hi ha molta gent que t’ajuda.
No ens donem valor al que fem?
Totalment. El català és una persona complicada de llegir des de fora, perquè d’entrada és dura, seriosa, exigent, però alhora et vol ajudar quan pot. Si et quedes només amb la primera capa, et pots espantar. Però si rasques una mica, hi ha voluntat real de donar-te un cop de mà.
Has rebut crítiques o això que en diuen ‘hate’?
No massa. Més aviat pessimisme. M’han parat pel carrer per dir-me que això no funcionarà, que és un producte molt difícil, que a Mataró costa molt tirar coses endavant. Però jo això ho interpreto més com a pessimisme que com a odi. També n’hi ha que són molt puristes amb el motlle i diuen que ja no són els autèntics senyors i senyores. Ho entenc, perquè quan toques una tradició, per petita que sigui la modificació, hi ha gent que arrufa el nas. Però jo també he de fer un producte atractiu, contemporani, que jugui el joc d’emprendre.
Alguna reacció sorprenent?
L’alcalde de Mataró em va escriure per preguntar-me si necessitava alguna cosa. I això em va sorprendre molt. Li vaig dir que de moment no, però que una persona així t’escrigui per interessar-se és molt fort. La gran sorpresa van ser els primers tres vídeos. Veure com la gent començava a comentar, a implicar-se, a dir coses... va ser brutal. I encara ara és una sorpresa constant anar penjant coses i veure com respon.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta