La brutal pallissa a un jove a les portes de l’Hospital de Mataró que encara espera respostes

La nit del 26 d’agost de 2025, un jove de 29 anys romania a la sala d’espera d’Urgències de l’Hospital de Mataró esperant a ser atès per una ferida aparentment menor: la mossegada d’un gos a la cama. Hores després, aquell mateix home lluitava per la vida a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), amb un traumatisme cranioencefàlic sever provocat per una pallissa brutal a les portes del centre hospitalari mataroní. Han passat sis mesos dels fets i la família de la víctima ha decidit fer públic el cas.

Ho fa, expliquen, per diversos motius: per denunciar una agressió que consideren d’una violència extrema i gratuïta; per intentar localitzar la parella que va ser increpada inicialment pels agressors i que podria aportar un testimoni clau per a la investigació; i també per alertar d’un patró que, al seu entendre, es repeteix. Aquest mes de gener, dos joves van ser agredits Argentona per un grup d’una quinzena d’adolescents en uns fets que presenten inquietants similituds; cal aclarir, però, que fonts policials consultades per Capgròs aclareixen que els identificats com a autors de la pallissa d'Argentona no estan vinculats a l'agressió de mesos abans a Mataró.

Segons subratlla la família, en tot cas, en els dos casos hi coincideixen agressions d’una violència desmesurada, sense que hi hagués una provocació prèvia per part de les víctimes. A més, les lesions patides pels nois d’Argentona —especialment la menor d’edat, que ha sofert ferides cranials greus— recorden, asseguren, les conseqüències físiques i neurològiques que va patir el jove agredit a l’Hospital de Mataró sis mesos abans.

L’origen del conflicte a Urgències

Segons el relat de la família, denunciat als Mossos d’Esquadra, mentre la víctima esperava ser atesa a Urgències va presenciar com dos joves increpaven una parella —un noi i una noia— a l’interior de l’hospital. Davant l’escalada de tensió, l’home de 29 anys va intervenir verbalment i va demanar als agressors que paressin.

La família insisteix que el paper d’aquesta parella pot resultar clau per a l’esclariment dels fets. El seu testimoni podria aportar informació rellevant tant sobre el que va succeir a l’interior del centre hospitalari com sobre els moments previs a l’agressió exterior. Aquest extrem pren encara més importància tenint en compte que la víctima no recorda amb claredat què va passar aquella nit, a causa de les greus seqüeles neurològiques derivades de la pallissa.

Poc després, quan el jove va sortir del recinte d’Urgències, els dos individus l’esperaven a la zona del pàrquing d’ambulàncies, un espai sense càmeres de videovigilància. Allà es va produir l’agressió.

Una pallissa amb conseqüències crítiques

La víctima va ser colpejada amb una violència extrema. Un dels agressors li va propinar una puntada de peu al pit que el va fer caure a terra, i allà va continuar rebent cops fins a quedar pràcticament inconscient. A conseqüència de les ferides, quan ja estava sent atès, va patir una parada cardiorespiratòria al mateix recinte hospitalari i va haver de ser reanimat amb descàrregues elèctriques.

Un cop estabilitzat, va ser traslladat d’urgència a l’Hospital de Can Ruti de Badalona en una ambulància medicalitzada. Aquella mateixa matinada va entrar al quiròfan, i els metges van advertir la família que el pronòstic era molt greu i que les possibilitats de supervivència eren mínimes. A la matinada va ser necessari reintervenir-lo per evacuar diversos hematomes cerebrals. Els cirurgians li van practicar una craniectomia, retirant-li part del crani pel costat dret per alleugerir la pressió intracranial.

El jove va passar prop d’un mes a la Unitat de Cures Intensives, i posteriorment va ser traslladat a planta. La família vol destacar de manera expressa el tracte rebut per part del personal sanitari, especialment durant els primers dies i l’estada a l’UCI, que consideren determinant per salvar-li la vida quan tot feia pensar que no se’n sortiria.

La recuperació invisible

Sis mesos després, la família assegura que la part més dura no ha estat només la supervivència, sinó la recuperació. Expliquen que, després de les primeres setmanes, l’evolució mèdica semblava apuntar cap a una aparent normalitat. Tanmateix, aquesta imatge, denuncien, amaga seqüeles molt greus i persistents.

La víctima no recorda res del que va passar aquella nit. Ha patit un canvi de personalitat profund, amb alteracions emocionals i de conducta que condicionen de manera severa el seu dia a dia i el de l’entorn més proper. Continua sota seguiment mèdic i té previst sotmetre’s a una nova prova TAC el mes de maig per avaluar l’evolució de les lesions cerebrals.

Els metges han advertit que el procés de recuperació pot allargar-se un mínim de dos anys, sempre que sigui possible una recuperació completa. Abans de l’agressió havia deixat una feina per començar-ne una altra al setembre; es trobava de vacances a l’agost i aquell nou contracte ja estava acordat, però no va arribar a materialitzar-se.

Aquesta situació l’ha deixat sense dret a prestació d’atur, i la família ha hagut de recórrer als serveis socials per intentar accedir a algun tipus d’ajut, fins ara sense èxit. En aquest sentit, denuncien sentir-se desemparats i mancats d’orientació institucional a l’hora de saber com procedir per sol·licitar suport mèdic, social o econòmic, reclamar atenció psiquiàtrica o rehabilitació especialitzada, o iniciar possibles tràmits per a una declaració d’incapacitat.

Investigació oberta i un agressor fugat

La mateixa nit dels fets, la Policia Local de Mataró, amb el suport d'una patrulla dels Mossos d’Esquadra, es van personar a l’Hospital de Mataró després de l’avís del centre. La seguretat privada de l’hospital va intervenir inicialment i es va aixecar atestat policial. Un dels agressors va ser detingut. La família va denunciar els fets al cap d’uns dies, quan l’estat de la víctima ho va permetre.

Segons la informació facilitada pels familiars, els autors de la pallissa serien dos germans. El que va ser arrestat, menor d’edat però de gran complexió física, va acabar ingressant en un centre de menors després de passar a disposició judicial, L’altre, major d’edat, continua en parador desconegut. Sis mesos després, la causa judicial continua oberta i la família resta pendent de judici.

La por que deixin de ser fets aïllats

La decisió de fer públic el cas per part de la família es deu no tan sols a la necessitat de trobar testimonis i fer aflorar informació clau per a la investigació. També arriba després de conèixer l’agressió recent a Argentona, on una parella molt jove va ser atacada per un grup d’una quinzena d’adolescents.

Segons els familiars  aquests fets no són comparables per alarmisme, sinó que apunten a un patró de violència extrema i gratuïta que es repeteix: en ambdós casos, les víctimes no van provocar ni justificar cap atac i van patir ferides greus. A Argentona, la menor d’edat va sofrir lesions cranials importants, que recorden clarament les seqüeles del jove agredit a Mataró sis mesos abans.

Per a la família, aquest paral·lel reforça la necessitat de donar visibilitat al cas i alertar sobre un fenomen preocupant, així com la urgència de localitzar testimonis i responsables per garantir que la justícia pugui actuar. “Ens fa por que aquesta mena de fets tan brutals deixin de ser casos aïllats i extrems”, afirmen.

Amb aquest testimoni, la família no només busca justícia per al seu fill, sinó també donar visibilitat a una violència que consideren creixent i alertar perquè altres persones no hagin de passar pel mateix calvari.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta