El desvetllament gastronòmic de la Plaça Xica de Mataró

Si pares a pensar-ho, aquí hi havia el Paco, un bar de copes i la pizzeria a més del forn. Res més. Fins i tot era com més fosca de nit, la plaça. Ara és una altra cosa i si vols seure en una terrassa en divendres o dissabte ja pots afanyar-te a reservar”. L’Enric és client habitual de la zona de la Plaça Xica de Mataró, una plaça que de fet és poca plaça -el topònim no existeix com a tal- i que està a punt de completar una metamorfosi completa per convertir-se en referència. A rebuf i continuació de l’ecolosió de la Plaça Gran, que en certa manera va inspirar-se en l’exemple de la zona de la plaça i el carrer de Cuba. El Centre de Mataró viu de les seves places i l’hostaleria hi és un sector cada cop més fort.

A la Plaça Xica, de tota la vida, hi queden pocs negocis. La bacallaneria de La Montserratina-cal morro tallat-, La Confianza, la carnisseria Raventós i para de comptar. Hi havia la Farmàcia però ja va tancar i, de fet, al seu local hi obre ara la coneguda Pizzeria Lluís, després de tants anys a Les Escaletes. No serà l’única pizzeria de la zona, ni molt menys. N’obre una altra -de pizzes per emportar- al local de la cantonada amb el carrer d’en Pujol que durant anys ha anat obrint i baixant. A la part de dalt el forn de pa, a més, s’ha anat especialitzant. La botiga de tes i cafè funciona. El Celestún ja fa temps que va ocupar el lloc de l’antiga Tavola i és el mexicà de referència del Centre. 

A la part de baix l’Altre fa 15 anys -va obrir com a Públic- i al davant ja en fa temps que el Molta Malta congrega la parròquia de la cervesa artesana. La catedral local és el Drunk Monk, però en aquesta seu eclesial del paladar cerveser mai hi falten fidels. Fa una dècada i escaig que el Tapavins va obrir amb un nom que no enganya, com elevant el llistó de tot plegat. És un local que funciona que ha vist obrir Le Robot, al davant, i fa poc la Vicaria, a la cantonada amb el carrer d’en Xammar. Queda una cantonada de fer-hi tecs de qualitat i beure-hi també fixant-s’hi. Locals de nivell. Segment mitjà-alt.

La coincidència de locals en un espai tan petit ha acabat generant un nou hàbit urbà: cada cop hi ha més gent que ja no queda en un establiment concret, sinó que queda directament a la Plaça Xica i, un cop allà, decideix on entra, on fa el primer got o on acaba sopant. Aquesta concentració ha creat un efecte crida que beneficia el conjunt: el moviment d’un local alimenta el del costat, la terrassa plena fa venir ganes de quedar-s’hi, i la plaça funciona com una mena de petit ecosistema gastronòmic en què tots els establiments es reforcen entre ells. Però aquest despertar també ha tingut derivades menys amables. A ulls —i sobretot a orelles— d’alguns veïns, la nova vitalitat de la zona ha comportat sorolls, converses a deshora i comportaments poc curosos quan ja no toca fer xivarri. Per això hi ha qui alça la veu contra aquells que no respecten, ni sempre fan respectar, el descans veïnal quan la plaça ja hauria de tornar a ser plaça i no prolongació nocturna de la festa. 

La història es repeteix

Tot això ha passat a la Plaça Xica, repetint en certa manera i a través de la gastronomia la pròpia història de l’indret. I és que la Plaça Xica sempre ha tingut alguna cosa de germana petita de la Plaça Gran. No pas en el sentit de ser menys important, sinó en aquell paper discret i necessari de torna, de racó que completa el batec principal del centre vell de Mataró. Si la Plaça Gran era l’espai gran —el nom ja ho diu tot—, el lloc del mercat, del tràfec, de les parades, de les converses de matí i de la vida comercial que s’hi ha anat sedimentant durant segles, la Plaça Xica n’ha estat sovint la continuació natural, el replec més íntim, el respir a tocar del brogit. Allà on la ciutat feia compra, intercanviava paraules i reconeixia les cares de sempre, la Plaça Xica hi apareixia com una mena de contrapunt: més petita, més recollida, però igualment lligada a aquesta manera tan mataronina d’entendre el centre com un lloc on passen coses, on la pedra, les botigues i la gent acaben fent comunitat.

Ara, d’alguna manera, aquella lògica antiga sembla que es torna a reproduir. El que durant molt temps va passar en clau de mercat i vida comercial es reactiva avui en clau gastronòmica, amb una Plaça Xica que es desperta, que guanya presència i que comença a concentrar locals, terrasses i propostes amb personalitat. La petita torna de la Plaça Gran torna a fer de torna, però amb un llenguatge nou: el del vermut, el sopar informal, la copa compartida i la descoberta de llocs que corren de boca en boca. La Plaça Xica s’està posant de moda precisament perquè conserva aquesta escala humana que la fa especial: no vol competir amb la Plaça Gran, sinó dialogar-hi, allargar-ne la vida, convertir-se en una segona escena del mateix relat urbà. El centre de Mataró, que sempre ha girat al voltant del comerç, troba aquí una nova manera de continuar sent punt de trobada.

Ja no és pròpiament Plaça Xica, però a la plaça d’en Xammar hi ha la Lola amb una de les terrasses que van buscades. Tampoc és ja aquest espai per anar avall connectes amb la plaça de la Peixateria, petitona i amb el Petit Racó guardant-hi la cantonada i el bon gust popular. El punt de trobada. Si entomes el carrer de Barcelona te’n vas a la plaça de Santa Anna -amb tota aquella oferta com mig cosmopolita de poble i domini de franquícies- i després te’n pots anar cap a la zona de la plaça de Cuba. El conegut com ‘circuit de places’ que els polítics i urbanistes sempre esmenten com la clau de volta pel reviscolament del Centre esdevé poc a poc realitat a partir de l’hostaleria ja que -enmig de les anades i vingudes- sembla que aquest és dels sectors que més estan apuntalant l’economia local.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta