Mataró ofereix una nova mirada sobre el primer Gaudí amb una exposició que reescriu els seus orígens

Mataró reivindica el seu paper determinant en els inicis d'Antoni Gaudí. L'exposició "Gaudí, Pagès i l'Obrera", que s'inaugura aquest dimecres a la Nau Gaudí dins dels actes de l'Any Gaudí 2026, presenta una nova lectura dels primers anys professionals de l'arquitecte i defensa, amb documentació inèdita i una recerca desenvolupada durant l'últim any, el que ja s'ha donat a conèixer recentment: que la primera casa construïda per Gaudí no va ser la Casa Vicens de Barcelona, sinó l'habitatge que va projectar per al cooperativista Salvador Pagès a Mataró.

La mostra, comissariada per Ignasi Riera i Núria Poch, sosté que aquesta descoberta obliga a reordenar cronològicament els inicis de l'obra gaudiniana i situa la capital del Maresme com l'escenari on l'arquitecte va començar a desenvolupar moltes de les idees que acabarien definint les seves obres més universals.

Una nova mirada sobre el "primer Gaudí"

La investigació reconstrueix la relació que Gaudí va mantenir amb la cooperativa l'Obrera Mataronense entre els anys 1873 i 1885, quan el jove arquitecte va rebre del seu primer client, Salvador Pagès, un encàrrec excepcional tant per la seva dimensió com per la llibertat creativa que li oferia.

Segons expliquen els comissaris, Mataró va ser el laboratori on Gaudí va poder experimentar amb totes les escales de l'arquitectura: des de l'urbanisme fins al disseny d'interiors, passant per habitatges, equipaments socials com ara un casino, arquitectura industrial o fins i tot el disseny gràfic.

"Mataró és el projecte on treballa totes les escales de la professió", destaca l'arquitecte Ignasi Riera, que considera que aquell encàrrec era "extraordinàriament potent" per a un arquitecte acabat de titular. Per desgràcia, els problemes econòmics del projecte van fer que no es pogués completar en tota la seva magnitud, que segons els plànols originals abastava des del Camí Ral fins al Front Marítim. 

La primera casa de Gaudí va ser a Mataró

La principal aportació de la recerca és haver corroborat documentalment que la casa de Salvador Pagès, construïda el 1878, és la primera obra edificada de Gaudí, cinc anys abans de la construcció de la Casa Vicens.

Aquell habitatge havia estat concebut com el model del futur barri residencial que la cooperativa volia impulsar i incorporava conceptes avançats per a l'època com l'orientació solar, la ventilació creuada, la relació amb els jardins i la qualitat dels espais habitables.

La investigació també ha pogut documentar fins i tot el cost exacte de la construcció, després de localitzar la documentació d'un litigi entre el promotor i el constructor. El preu final va quedar fixat en 1.790 pessetes, convertint-se en el primer pressupost documentat d'una obra de Gaudí.

Les latrines, la Nau Gaudí i els primers experiments arquitectònics

Després d'aquella casa arribarien les latrines de la fàbrica, els únics lavabos públics que Gaudí va construir en tota la seva trajectòria. Segons Riera, aquest edifici ja incorporava idees sorprenentment modernes, com quatre espais d'ús sense distinció de gènere, a més de sistemes avançats per gestionar els residus i protegir el subsol.

La tercera gran obra seria la Nau Gaudí, concebuda inicialment com a nau de blanqueig de cotó i considerada fins ara el quilòmetre zero de la seva arquitectura. L'exposició recorda que és l'única nau industrial que va construir al llarg de tota la seva carrera i el primer edifici on experimenta amb els arcs parabòlics, una solució que acabaria convertint-se en un dels seus grans segells arquitectònics.

Un client diferent que va marcar el futur de Gaudí

La mostra defensa que Salvador Pagès va ser molt més que el primer client de Gaudí. Segons els investigadors, el seu perfil de cooperativista reformista, allunyat tant de la burgesia com de l'Església —els grans promotors de l'arquitectura del moment—, va permetre a l'arquitecte treballar amb una llibertat poc habitual. "Sense algú tan culte i amb una visió tan avançada com Pagès, probablement Gaudí no hauria pogut desenvolupar aquest projecte", assenyala Riera.

La directora del Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró i co-comissària de la mostra, Núria Poch, afirma que la investigació "reescriu els orígens professionals de Gaudí" i demostra que la relació entre l'arquitecte i Mataró es va prolongar durant dotze anys.

Segons Poch, aquest primer Gaudí encara no era l'arquitecte profundament religiós de la Sagrada Família, sinó un professional interessat també per millorar les condicions de vida dels treballadors mitjançant l'arquitectura.

Un Gaudí sorprenentment actual

Els responsables de l'exposició sostenen que moltes de les preocupacions que avui formen part de l'arquitectura contemporània ja eren presents en els primers projectes de Gaudí a Mataró. Entre elles destaquen la sostenibilitat, l'eficiència constructiva, la industrialització dels processos, la ventilació natural, la il·luminació dels espais o el benestar dels usuaris.

"Volíem revisitar Gaudí d'arquitecte a arquitecte", explica Riera, que assenyala que l'anàlisi dels plànols originals ha permès entendre millor com afrontava un projecte d'aquesta complexitat. Per facilitar-ne la comprensió, l'exposició incorpora dotze maquetes elaborades específicament per recrear els edificis i el conjunt urbanístic que mai no es va arribar a completar.

Una exposició que també viatjarà a Corea del Sud

A més de documentació original, plànols històrics i fotografies, la mostra reuneix peces de gran valor patrimonial que posteriorment es traslladaran a Seül, on formaran part d'una gran exposició internacional dedicada a Gaudí al Dongdaemun Design Plaza, l'edifici dissenyat per Zaha Hadid.

Amb aquesta investigació, Mataró reivindica definitivament el seu lloc en la història de l'arquitectura, situant-se no només com el bressol de la Nau Gaudí, sinó també com el lloc on Antoni Gaudí va construir la seva primera casa i va començar a definir la manera d'entendre l'arquitectura que acabaria transformant el món.