Capgròs
'Catalunya ha assolit el sostre del món'. Així és com l'expedició catalana capitanejada per Conrad Blanch anunciava el 28 d'agost de 1985 que, per primer cop a la història, havia assolit el cim de l'Everest. 40 anys després d'aquesta gesta que va significar un gran pas per a l'alpinisme català, alguns dels protagonistes recorden a l'ACN com va ser aquell moment i analitzen els canvis que ha experimentat l'alpinisme. "Va ser una experiència molt intensa i exigent", explica Blanch, que recorda que s'havien fet dues expedicions anteriors fallides.
L'expedició catalana que l'any 1985 va fer el cim més alt del planeta (8.848 metres) estava formada per catorze alpinistes catalans i tres xerpes nepalesos. A banda de ser la primera expedició catalana que trepitjava el cim de l'Everest, també va ser la primera expedició occidental que ho feia per l'aresta nord-est, a la banda xinesa, que fins aleshores havia estat reservada a grups de la Xina i el Japó. I ho van aconseguir en plena època de monsons. Concretament, van ser tres els alpinistes de l'expedició que van fer el cim -Òscar Cadiach, Toni Sors i Carles Vallès-, juntament amb els xerpes nepalesos Shambu Tamang, Narayan Shresta i Ang Karma.
Entre els tres alpinistes hi havia Toni Sors, maresmenc de l’Agruació Científico-Excursionista de Mataró. Nascut a Sant Vicenç de Montalt el 1950, Antoni Sors i Ferrer era membre de l'Agrupe. L'any 1981 fou el cap de la primera expedició catalana que assolí el Broad Peak (8.047 m), al massís del Karakoram.Al 1985 va formar part, junt amb els també alpinistes Òscar Cadiach i Carles Vallès, de la citada primera expedició catalana que assolí el cim de l'Everest.
Un ascens històric
El 28 d’agost de 1985, cap a les 18.30 hores, elstres catalans assolien el cim de l’Everest proclamant-se així la primera expedició catalana que assolia el sostre del món, i també la primera expedició occidental que ho aconseguia per la vessant tibetana, escalant per l’aresta nord-est, a la banda xinesa, que fins el 1980 havia estat reservada a les expedicions xineses i japoneses. Es tres catalans van aconseguir fer cim després de sis hores d’ascens final, amb molta neu o moviments molt lents, i exclamant la frase per la que sempre més se’ls ha recordat: “Hem fet cim!” comunicant per ràdio al cap de l’expedició que ja havien arribat a dalt.
Un d'ells, Carles Vallès -que amb 27 anys era un dels més joves del grup-, creu que "l'èxit" de l'expedició va ser que "es va crear un grup format pels millors alpinistes catalans del moment". "L'equip promotor va tenir l'encert de trobar persones que teníem un extens currículum, que havíem obert diferents vies i que havíem estat en gran alçada; va ser mèrit de tot l'equip, cadascú va poder aportar el seu gra de sorra", recorda. Per la seva banda, el cap de l'expedició, Conrad Blanch, destaca que aquesta experiència els ha unit per sempre: "Ens ha quedat una relació de molta amistat i molt sentiment, quan ens trobem és com si tornéssim a estar junts de nou".
Un descens accidentat: bivac improvisat a més de 8.000 metres
La fita assolida per l'expedició Caixa de Barcelona no va ser fàcil i així ho demostra el fet que ja s'havia provat dues vegades abans -el 1982 i 1983-. Xavier Pérez, un dels integrants de l'equip i també un dels alpinistes que havia estat en les expedicions anteriors, recorda que la feina d'una expedició és "mèrit de tot un equip, entre tots s'aconsegueix pujar al cim". També creu que a l'expedició del 1985 s'hi va afegir el factor "de la sort" amb una "finestra" de condicions meteorològiques favorables que els va permetre rematar la feina.
Els alpinistes van acabar fent el cim passades les quatre de la tarda i se'ls va fer de nit amb el descens. Per això, quatre d'ells -dos van poder baixar- van haver d'improvisar un bivac a 8.600 metres d'altitud. Finalment, a les quatre de la tarda de l'endemà van arribar al camp base per retrobar-se amb la resta de companys d'expedició. Carles Vallès recorda aquell episodi com a "molt complicat". "Mai abans hi havia hagut un registre escrit d'éssers humans que haguessin resistit una nit en aquella alçada sense fer servir oxigen artificial", rememora l'alpinista. Relata que van resguardar-se en un forat que van fer a la neu i van passar la nit tots quatre abraçats per donar-se escalfor uns als altres.
Poema de Brossa i els Segadors
Fa quaranta anys, tant la societat com el món de l'alpinisme eren "completament diferents, el país tot just sortia d'una dictadura", recorden els alpinistes. "Havíem tingut poques ocasions d'aixecar la veu, i va ser el moment de fer-ho en nom de tants i tants muntanyencs i alpinistes catalans que ens havien precedit i que no havien rebut cap reconeixement", explica Vallès. Pel cap de l'expedició, Òscar Blanch, aquesta va ser una fita emblemàtica pel país i expressa que ho van viure amb un component de "sentiment català". Els expedicionaris recorden l'anècdota que el poeta Joan Brossa va escriure'ls el poema 'Oda sextina a uns catalans intrèpids', perquè la duguin al cim de l'Everest' i precisament un d'ells, Òscar Cadiach, va llegir-la en el moment de la coronació. Minuts abans, Cadiach va comunicar per ràdio als companys del camp base una frase que ha fet història: 'Catalunya ha assolit el cim del món'. Al seu torn, ells van fer sonar 'Els Segadors' a través de l'emissora, de manera que l'himne es va poder sentir enmig de les muntanyes de l'Himàlaia.
Dificultats en les comunicacions
En aquell moment, les comunicacions no eren ni àgils ni fluides com ara, i, per enviar informació des del camp base ho feien a través un sistema complex de tèlex i ràdio que podia trigar dies a arribar al destinatari final. "Tot el procés durava tres dies anant molt de pressa", rememora Vallès. Una altra de les coses que han canviat és el material, tot i que Vallès admet que van tenir "la sort" de "portar les darreres innovacions que hi havia en aquell moment, tant pel que fa a la roba com de proteccions". De fet, creu que el canvi més important és en el pes: "Segurament el mateix equip que portàvem aleshores ara pesaria un 30 o un 40% menys".
Sorpresos per la gran repercussió de la gesta
Els expedicionaris no s'esperaven la gran repercussió que va tenir la seva gesta: "Ens van quedar parats de la rebuda que vam tenir en arribar a Barcelona i de l'escalf de la gent", recorden. De fet, centenars de persones els van rebre en la seva arribada a Barcelona, i la plaça de Sant Jaume també es va omplir de milers de seguidors. Tots els integrants de l'expedició -Nil Bohigas, Jordi Camprubí, Jordi Canals, Lluís Gómez, Enric Lucas, Jordi Magriñà, Joan Massons, Xavi Pérez, Antoni Ricard, Miquel Macià, Carles Vallès, Toni Sors, Òscar Cadiach i Conrad Blanch- van sortir al balcó del Palau de la Generalitat. Aquesta fita els ha acabat marcant a tots i Blanch assegura que els vincles entre ells "perduraran per sempre". "Qualsevol de nosaltres estaria disposat a fer el que calgui per algú altre del grup. Les cordades són per sempre", expressa.
- Capgròs va ser una de les empreses que va patrocinar l'expedició.
- Una escultura que reprodueix la silueta de l’Everest recorda Antoni Sors a la plaça que porta el nom del propi Alpinista, situada al costat del Parc Nou de Mataró.
La massificació de l'Everest
Sobre la massificació actual de l'Everest, els expedicionaris creuen que avui en dia l'aventura de pujar al cim més alt del món "s'ha perdut totalment". Un d'ells, Xavier Pérez, diu que s'ha convertit en un fet "molt comercial": "La gent no hi va amb l'esperit aventurer amb què anava abans. Pugen amb molt poca experiència". Compara el camp base que es van trobar ells, gairebé sols, a les imatges actuals amb milers de persones: "Això no té res a veure amb la muntanya que fem nosaltres i amb l'esperit de respecte i estima per la natura". També ho creu Carles Vallès, que assegura que avui en dia "pujar per la via normal no és fer alpinisme, és fer turisme d'alçada perquè tots van ajudats de cordes, xerpes i oxigen". I fa aquesta comparació: "Una cosa és travessar l'Atlàntic amb un vaixell transatlàntic i l'altra és fer-ho amb una barca de rems o nedant".
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris