Capgròs
Gustavo Giosa és una persona afable, tranquil·la i pausada que s’expressa nítidament. No és, segurament, el prototip arquetípic de president de futbol tal i com el tenim tots interioritzat. Des del juny de l’any passat és el president del CE Mataró, un club que porta anys de crisi esportiva amb el seu primer equip masculí, que ha arribat a baixar a Segona Catalana i ha perdut en el darrer any fins i tot amb l’Argentona o el Cirera, per posar rivals propers. Giosa i la seva directiva han posat ordre i al Camp del Centenari aquesta temporada s’hi comença a respirar diferent. Amb ordre, amb projecte, amb sentiment de pertinença i amb ganes de treure’s de sobre l’hipoteca d’haver d’estar encara ara pagant-li 1.200 euros al mes a l’antic president Paco Gonzalo, Giosa atén l’entrevista confiat que si la mataronada hi creu, el club groc-i-negre pot ser l’expressió local d’aquest ‘boom’ que està vivint el futbol popular arreu del país.
En quin estat es troba el club?
El podem comparar amb el procés d’una persona: ara estem en una etapa d’aprenentatge igual que la persona, amb el pas dels anys, ha d’anar aprenent. Tenim la sensació que estem avançant molt en camps que el club no s’havia plantejat mai abans com l’equip de comunicació i premsa, per posar un exemple. Xarxes socials actives, molta activitat, molta gent implicada. O per exemple la connexió entre primer equip i futbol base. La feina dels coordinadors, també: aquí s’analitza el funcionament dels equips setmanalment amb reunions, seguiments… tot això abans no passava. Hi ha molta més coordinació i el control i seguiment de tot el club és molt millor. O el femení, és clar.
És la joia de la corona?
Està funcionant molt bé el futbol femení i no només per resultats, també a nivell de gestió i coordinació. Tenim una persona de la junta directament encarregada de l’equip i un entrenador que ho porta amb gran nivell. El bon funcionament de l’equip i els seus bons resultats estan sent acompanyats d’un molt bon funcionament global. El partit contra el Barça, per exemple, va omplir el camp. I amb la gent contenta de veure que bé que juguen. Això no s’havia vist mai, aquí.
Ser un club centenari és una càrrega afegida?
Sí i no. El CE Mataró és el club amb més història de la ciutat i la representa. Això és una responsabilitat que no defugim. En el dia a dia això no és una cosa que tinguis present perquè vas capficat amb la gestió de l’immediat però hem d’acceptar la pressió del que, crec, pensa tothom: que aquest club hauria d’estar a una altra dimensió esportiva de la que té ara amb el primer equip a segona catalana. Treballem per aquest objectiu i, tornant al femení, crec que en certa manera ens marca el camí.
A quina divisió cal pujar?
En l’immediat hauríem de tornar a Primera Catalana però jo crec que el plantejament hauria de contemplar com a objectiu -sense tornar-se boig- de saltar una o dues categories més amunt. Nosaltres tenim un mandat de quatre anys i tenim molta feina per fer. Esportiva i sobretot econòmica: estem parlant, si pugem, de categories on els pressupostos es disparen. L’economia actual del club no permetria assolir dos ascensos. Necessitem l’ajuda de patrocinadors i agents externs que col·laborin amb el club. Ja hem vist que la Segona Catalana no és fàcil, vam començar amb força galledes d’aigua freda. Ara anem una mica millor des del canvi d’entrenador i amb la sintonia que hi ha crec que hem d’aspirar a tornar per la via ràpida a Primera. Estem entusiasmats.
El club encara ara ha de pagar mensualment a l’expresident Gonzalo. Fins quan?
És un malson que s’acabarà el mes de juny. Hem de pensar que els darrers anys s’han pagat 150.000 euros a aquest senyor, que és una persona que buscarà la manera de mantenir aquest mode de vida que ha tingut a costa del club. Ho intentarà però no podrà. Els pagaments mensuals a Gonzalo han estat un llast enorme i un desgast molt important. Aquest personatge va enfonsar el club, vol diners i el Mataró no li importa en absolut.
Com reenganxareu l’afició?
Nosaltres vam decidir obrir les portes: accés lliure als dos primers equips, així d’entrada. Això fa que la gent pugui venir i hi ha hagut partits en els quals l’entrada ha estat bona. Si esportivament l’equip va bé i juga vistós, la gent vindrà. S’està creant una bona cultura de club amb els nanos del futbol base i les famílies.
Com valoreu l’Eixam Groc-i-negre?
Dins el llistat de coses bones que estan passant al club, aquesta és una de les més importants. La gent els veu els diumenges a la grada, animant tant al masculí com al femení, i com es contagia l’animació. Però haurien de veure tota la feina que hi ha al darrere de l’Eixam, que va començar sent un grup petit i cada cop són més. Cartells, accions sorpresa, ‘tifos’, feina de comunicació, desplaçaments en altres camps on han flipat amb ells. Com a grup col·laboren amb el club més enllà de la grada d’animació. Està ajudant molt.
Volen ser més socis?
El que està clar és que si totes les persones que han estat sòcies del CE Mataró ho tornessin a ser seria un molt bon trampolí. Vam fer una campanya de captació de socis i l’haurem de recuperar. Ens cal reimpulsar-la, amb millores. Ens cal créixer i aviat, de cara a la temporada que ve. El soci del CE Mataró, a banda del suport, ha de tenir beneficis en comerços o al bar entre d’altres incentius. Buscarem com acabar d’implementar-ho. Ens hem de plantejar arribar a 1.000 socis.
Com són les relacions amb altres clubs de la ciutat?
Una altra fita d’aquests mesos és la bona relació amb tots ells. Tenim dos clubs col·laboradors com són Rocafonda i Cirera amb una relació lògicament excel·lent. Amb la Llàntia, també, serem a la celebració del seu cinquantenari. Crec que a dins de Mataró ens hem d’ajudar i donar-nos suport entre clubs diferents, amb respecte i cordialitat entre tots nosaltres. Nosaltres comencem de zero i volem estar bé amb tothom, parlant i acordant tot el que calgui sempre.
Les condicions del camp condicionen el club?
Condicionen moltíssim. Quan anem a d’altres camps i tornem sempre ho diem tots. En aquest camp fan falta moltes millores que de moment no arriben. Hi ha un pressupost aprovat que veurem com es concreta. La intenció de l’Ajuntament, ens consta, és d’accelerar el canvi d’il·luminació i d’abastiment elèctric a la zona del bar. Molt bé, molt necessari, però fa falta molt més. La pregunta s’hauria de fer a l’Ajuntament: quan es podrà intervenir en els vestidors, tal i com estan? L’estat dels vestidors és deplorable, amb una instal·lació de fa 40 anys que sempre és font de problemes. També les oficines. El camp el tenim llogat, no és nostre. Per tant cal seguir demanant i dient-li al propietari, que és l’Ajuntament, que intervingui per com està aquest camp. La relació amb l’Ajuntament és bona, molt cordial.
Què li diria als lectors perquè tornin a trempar amb el club?
Molt simple: el qui sent la ciutat i el club ha de saber que en els moments difícils és quan es veuen els sentiments. Ara és quan necessitem a la gent, quan l’aportació de cadascú pot ser més important. Necessitem les famílies, els antics socis, hi ha un projecte il·lusionant, estan canviant les tornes i estem treballant. Cal ser-hi a les verdes i a les madures. Tenim ganes d’estar millor i amb més implicació de tothom ho podem fer possible.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris