El mataroní que va fundar el Real Madrid: la història que pocs coneixen

Quan es parla dels orígens del Reial Madrid, pocs pensen en Mataró. Però la capital del Maresme té un lloc inesperat en la història del club blanc gràcies a la figura de Carles Padrós i Rubió, empresari, polític liberal i un dels grans impulsors del futbol espanyol a principis del segle XX. De fet, la seva trajectòria el converteix en una peça clau tant en la història del Reial Madrid Club de Futbol com en el desenvolupament urbanístic i polític de Mataró, ciutat amb la qual va mantenir un vincle estret i durador, fins al punt de poder-lo considerar un mataroní més. 

Nascut a Sarrià l’any 1870, quan encara era una vila independent de Barcelona, Carles Padrós provenia d’una família de comerciants tèxtils. Juntament amb el seu germà gran, Joan Padrós, es va traslladar a Madrid per regentar la botiga familiar “Al Capricho”, situada al carrer Alcalá. Aquell negoci acabaria convertint-se, gairebé sense voler-ho, en el bressol del futur Reial Madrid.

Els germans catalans que van fundar el Madrid Foot-Ball Club

El 6 de març de 1902, Joan i Carles Padrós, juntament amb antics membres del Foot Ball Club Sky, van fundar el Madrid Foot-Ball Club. Joan Padrós en va ser el primer president entre 1902 i 1904, mentre que Carles el va succeir al càrrec i va dirigir el club entre 1904 i 1908.

Aquells primers anys van ser determinants per consolidar l’entitat. Durant la presidència de Carles Padrós, el club va guanyar quatre Campionats d’Espanya i va disputar el seu primer partit internacional, un amistós davant el Gallia Sport de París. També va ser un dels impulsors del torneig celebrat per la coronació d’Alfons XIII el 1902, competició considerada el precedent directe de l’actual Copa del Rei.

El vincle dels Padrós amb el futbol anava molt més enllà de la gestió esportiva. Joan, de fet, també va arribar a jugar amb el mateix club en els seus primers anys de vida i posteriorment seria president de la Federación Española de Clubs de Foot-ball.

Amb el temps, aquell modest Madrid Foot-Ball Club acabaria convertint-se en el Reial Madrid Club de Futbol. Però la petjada catalana dels seus fundadors va quedar progressivament diluïda en el relat oficial del club.

El diputat de Mataró

Més enllà del futbol, Carles Padrós també va tenir una intensa carrera política. Vinculat al Partit Liberal, va ser escollit diputat a Corts pel districte de Mataró en les eleccions de 1910, 1914 i 1916. I és aquí on la seva història connecta plenament amb la capital del Maresme.

Padrós va convertir-se en una figura molt estimada a la ciutat gràcies a les gestions que va impulsar a Madrid per aconseguir inversions i infraestructures clau per a Mataró. La més important va ser el conegut “Desvio”, l’obra hidràulica destinada a evitar les greus inundacions provocades per la riera de Cirera.

L’historiador Manuel Cusachs explicava en un article publicat a Capgròs que el 29 d’octubre de 1916 Mataró va viure una jornada històrica amb la visita multitudinària de Carles Padrós per iniciar simbòlicament les obres. Aquell dia, el diputat va participar en una autèntica marató institucional: va fer la primera palada del “Desvio”, va assistir a un ple extraordinari a l’Ajuntament, va col·locar la primera pedra de la futura clínica de l’Aliança i fins i tot va inaugurar el pont de la riera d’Argentona.

La ciutat li va retre honors com poques vegades havia fet amb un polític. Va ser nomenat Fill Adoptiu de Mataró, se li va dedicar el carrer d’Argentona —que passaria a anomenar-se carrer de Carles Padrós— i més endavant també un camp de futbol duria el seu nom.

Durant aquell homenatge institucional, Padrós va afirmar que “el nom de Mataró quedarà escrit al meu cor”, prometent continuar treballant per aconseguir “millores i beneficis” per a la ciutat.

Progressista, catalanista i oblidat

La figura de Carles Padrós també té una forta dimensió política i ideològica. Segons recordava l’historiador Marc Pons a ElNacional.cat, el dirigent estava alineat amb els sectors progressistes del Partit Liberal liderats per José Canalejas, que defensaven reformes per acabar amb el caciquisme i cercaven una entesa amb el catalanisme polític de la Mancomunitat de Catalunya.

Després de la Guerra Civil, però, la seva memòria va quedar pràcticament esborrada. Va morir a Madrid el 30 de desembre de 1950 en un context d’anonimat gairebé absolut i el règim franquista va silenciar la seva figura.

Amb els anys, el Reial Madrid es convertiria en un dels grans símbols de l’espanyolisme esportiu, mentre la història dels seus fundadors catalans quedava relegada a un segon pla. Les restes de Carles Padrós reposen avui al cementiri madrileny de San Justo, en un panteó en estat d’abandonament segons diverses fonts.

Un nom encara viu a Mataró

A Mataró, en canvi, el seu record encara perdura. El passeig que porta el seu nom -als Molins, precisament on hi ha el citat Desviament- són el rastre visible d’una figura singular: la d’un empresari català que va ajudar a fundar el club més famós del món, però que també va deixar una empremta profunda en la transformació urbanística i política de la capital del Maresme.

Una història poc coneguda que connecta, de manera inesperada, el Maresme amb els orígens del Reial Madrid.