Capgròs
Quan Mataró va tenir un dels millors pilots de trial d’Espanya, les zones no eren artificials ni s’aixecaven dins de grans pavellons. Eren corriols, pedres, fang, desnivells i públic escampat pel bosc, pendent de veure com uns pocs elegits desafiaven l’equilibri sobre una motocicleta. Entre aquells pilots que van marcar una època hi havia Francesc “Quico” Payà Llongueras, mort el passat 17 de juliol als 73 anys.
Nascut a Vilassar de Mar i estretament vinculat a Mataró des de ben jove, Payà va convertir-se en el gran nom històric del trial maresmenc. Primer ho va fer damunt la moto, competint contra els millors especialistes estatals i europeus; després, des del taller i el taulell de Motos Payà, un establiment de referència per a generacions de motoristes de la ciutat.
De Les Santes a l’elit estatal
L’arxiu d’IluroSport permet dimensionar fins a quin punt aquella trajectòria va ser excepcional. Quico Payà va començar a despuntar a finals dels anys seixanta, coincidint amb l’auge del trial a Mataró i amb el paper dinamitzador del Moto Club Mataró, que havia creat la secció Amics del Bosc i organitzava el recordat Trial de Les Santes. Payà ja va destacar com a júnior en aquella prova mataronina i el 1971 hi va repetir victòria. Aquell mateix any va encadenar triomfs en trials disputats a Manresa, Tarragona, la Plana de Vic, la Garriga, Sant Feliu, Viladrau, Girona, el Vallès, Reus, Andorra i Santa Perpètua. A Reus, segons recull IluroSport, va completar la prova amb zero punts de penalització. La temporada va culminar amb el títol de campió de Catalunya júnior, assegurat precisament en una prova celebrada a Mataró.
El salt a la categoria absoluta va ser immediat. El 1972 va debutar directament entre els millors pilots estatals i va guanyar el duríssim Trial de Reis, disputat sota la pluja, per davant d’especialistes ja consagrats com Joan Bordas i Pere Taulé. Aquella temporada acabaria com a subcampió d’Espanya, només superat per Ignasi Bultó. Ja no era una promesa local: era un dels grans noms del trial estatal.
Dues vegades subcampió d’Espanya
Quico Payà va ser subcampió d’Espanya els anys 1972 i 1975, en plena edat d’or del trial català i espanyol. Va haver de competir contra pilots de la talla d’Ignasi Bultó i Manuel Soler i, en les proves internacionals, es va trobar amb figures com Yrjö Vesterinen, Martin Lampkin, Mick Andrews, Malcolm Rathmell i Charles Coutard.
El seu millor resultat internacional va ser el setè lloc al Gran Premi d’Espanya de 1973, disputat a Matadepera, pilotant una OSSA Mick Andrews Replica. També va obtenir el tercer lloc final al Campionat d’Espanya de 1974 i va continuar entre els primers classificats estatals fins a l’inici de la dècada dels vuitanta.
La seva marca més identificativa va ser OSSA, amb la qual va desenvolupar bona part de la seva carrera i es va convertir en pilot oficial. Però el seu talent i coneixement mecànic també el van portar a competir amb Montesa, Bultaco, Puch i SWM. El fitxatge per Montesa el 1974 va ser especialment sonat i li va permetre participar en el desenvolupament de prototips vinculats a la futura Cota 348. Més endavant va ser un dels pocs pilots que van provar la Puch Yeti i el primer a introduir SWM amb força al trial estatal, marca de la qual també va ser importador.
Els qui el van veure competir destacaven una manera de pilotar elegant, precisa i sense gestos sobrers. No necessitava convertir cada zona en una exhibició aparent: la seva espectacularitat consistia a fer fàcil allò que per als altres semblava impossible. Tenia sensibilitat amb el gas, equilibri i una lectura natural del terreny. Era un pilot que marcava escola.
Motos Payà, l’altra gran trajectòria
Quan va abandonar l’alta competició, Quico Payà no es va allunyar de les motocicletes. Des de Motos Payà, negoci familiar fundat pel seu pare Olegari i consolidat com un establiment històric de Mataró, va continuar exercint de mecànic, preparador, assessor i referent per als aficionats. La botiga no era només un concessionari. Per a molts motoristes era un punt de trobada i un lloc on el coneixement adquirit en les competicions es traslladava a cada màquina. Un reportatge internacional de Retrotrials, després de visitar-lo el 2014, descrivia l’establiment com un espai ple d’història del trial i recordava que Payà i el seu fill Xavi mantenien viu el negoci familiar.
La seva experiència va ser decisiva en la creació de les motocicletes JP, desenvolupades al costat d’Albert Juvanteny a partir de mitjan anys vuitanta. Les inicials dels dos cognoms van donar nom a una moto de trial genuïnament maresmenca, concebuda en uns baixos de la ronda del president Macià de Mataró i equipada amb motor italià Villa. Se’n van fabricar poques unitats, però avui són peces molt valorades pels col·leccionistes i formen part de la història de la indústria motociclista catalana.
Mestre de noves generacions
Payà també va fer de pont entre generacions. Va ajudar joves pilots, va transmetre coneixements de mecànica i pilotatge i va ser una figura clau en el pas de Joan Pons del trialsín a la motocicleta. El va acompanyar en competicions catalanes i estatals i va contribuir a posar les bases de la trajectòria d’un altre dels grans noms del trial maresmenc. Fins i tot després de retirar-se de l’elit, Payà encara apareixia competint en veterans en proves com el recuperat Trial de Les Santes.
Quico Payà va pertànyer al Moto Club Mataró i a l’Escuderia Mataró, dues entitats imprescindibles per entendre l’esport del motor a la ciutat. IluroSport el situa entre els noms destacats de totes dues i conserva el record d’un temps en què el motociclisme mataroní organitzava grans proves i tenia un pilot lluitant pels títols més importants de l’Estat.
La seva mort tanca una trajectòria que va anar de les primeres zones del Trial de Les Santes als campionats internacionals, i dels equips oficials d’OSSA i Montesa al taller de Motos Payà. Mataró va tenir en Quico Payà un esportista d’elit, un tècnic excepcional i un mestre de pilots. El seu nom queda lligat per sempre a la història de les dues rodes a la ciutat i a l’època en què un maresmenc va arribar a fregar dues vegades el títol estatal de trial.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris