Capgròs
Aquest dijous 26 de març la Volta Ciclista a Catalunya surt de Mataró. És un fet habitual dels darrers anys, gairebé un costum. Portem moltes sortides d’etapa. Abans els aficionats ens queixàvem que no vèiem ciclisme del bo a la ciutat i ara és un no parar. El camí de la Geganta i el Parc Central Nou s’han consolidat com un lloc ideal per a les sortides. Ja he perdut el compte de les que han tingut lloc a la nostra ciutat en aquest segle XXI. L’Ajuntament hi ha apostat, els hotels més propers se n’han beneficiat, els aficionats n’han gaudit i els curiosos s’han pogut divertir.
L’arribada dels ciclistes, els grans autobusos que porten de tot, els cotxes dels equips, poder veure i gairebé tocar les figures de la bicicleta és un espectacle digne de contemplar. Sense oblidar tota la parafernàlia que els envolta, organització, molta policia, la premsa del ram, vehicles comercials. Però no tot ha de ser sortir. L’indret també va ser un magnífic escenari del final d’etapa de 2021, guanyada a l’esprint pel gran Peter Sagan, com algun entès ja havia pronosticat.
El ciclisme a Mataró ve de lluny. El 1893 ja existien el Club Mataronés de Velocipedistes (a les bicicletes se’ls deia velocípede) i el Club Pedal Mataronés, com ens recorda Santi Carreras en el seu imprescindible llibre sobre l’esport mataroní. Llavors destacaven els Klein i Arissó entre altres peoners. Es disputaven les curses al Callao, a Mata i al Parc, on els jardins inclinats de la part central deixen entreveure encara el que era la pista.
El 1924 es funda el Club de més solera, l’Esport Ciclista Mataró, que va impulsar la construcció del Velòdrom d’obra, inaugurat el 1947, gràcies als Puignou, Ubach, Català, Esteve i Viñals entre altres. L’Esport Ciclista Mataró va guanyar el 1943 el premi al millor final de les organitzades fins llavors. I un mataroní, Josep Romagosa, havia guanyat una etapa de la Volta.
Mataró ja havia viscut altres arribades de la Volta. El 1977 una etapa va finir al cor de la ciutat, a la Rambla. I uns anys, crec que abans, al Velòdrom, un fet que ara seria difícil de repetir. Precisament al Velòdrom havien tingut lloc les espectaculars competicions de pista de finals dels anys 40 i els 50 amb les estrelles del moment, Poblet, els Timoner i els belgues i holandesos. El 1959 en una vetllada es va homenatjar Bahamontes, el primer espanyol a guanyar el Tour de França.
La Volta a Catalunya és la tercera prova professional més antiga del món, darrere del Tour i el Giro d’Itàlia. Fins als primers anys seixanta del segle passat el Barça i la Volta eren els esdeveniments esportius més seguits, potser amb la boxa. No n’hi havia tants com ara! La Volta era esperada i contemplada allà per on passava i tothom n’estava al corrent. Havia arribat a durar nou dies seguits! El calendari internacional actual no ho permet. Després va decaure i va passar anys difícils, però la gent de la Unió Esportiva de Sants, els seus impulsors de sempre, la van remuntar amb ajut institucional i de patrocinadors.
Avui dia és un esdeveniment esportiu d’envergadura, a casa i a fora, gràcies a l’àmplia difusió que en fan els mitjans. El ciclisme està de moda. La competició professional, d’homes i ara també de dones, és present a tots els mitjans audiovisuals i telemàtics amb un gran desplegament. I a nivell d’aficionats és un esport molt practicat. La cultura de la vida saludable i el contacte amb la natura li van a favor. Ja que un any més podem viure un dia de ciclisme a Mataró, gaudim-lo de ple.
Comentaris