Aquesta herba invasora està del tot estesa al Maresme i genera molts problemes

L’herba de la Pampa (Cortaderia selloana), també coneguda com a plomall de la Pampa, s’ha convertit en una de les espècies invasores més preocupants del litoral català. Al Maresme, fa anys que és present en talussos, rotondes, solars abandonats i vorals de carreteres, i avui ja forma part del paisatge quotidià de molts municipis de la comarca. Però allò que pot semblar una planta ornamental inofensiva és, en realitat, una amenaça seriosa per als ecosistemes i la salut.Al mateix temps, entitats ecologistes com SEO/BirdLife treballen contrarellotge uns quants quilòmetres més al sud, al delta de l’Ebre, per eliminar grans focus d’aquesta planta abans que s’hi escampi de forma descontrolada. El missatge és clar: el que ja passa al Maresme és l’escenari que volen evitar al Delta.

Una invasora molt agressiva al litoral català

Originària de l’Amèrica del Sud, l’herba de la Pampa forma tofes denses que poden superar el metre i mig d’alçada, coronades per grans plomalls blancs o violacis. A Catalunya s’ha estès sobretot al litoral gironí i barceloní, i és especialment abundant al Baix Llobregat i al Maresme, on durant anys s’ha plantat en jardins i rotondes com a espècie ornamental. El problema és que es tracta d’una espècie exòtica invasora inclosa al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, i un cop s’escapa dels jardins colonitza ràpidament espais naturals i marges degradats. S’adapta a gairebé qualsevol tipus de sòl i condicions i ocupa el terreny amb molta força, impedint que hi rebrotin espècies autòctones. Això frena la regeneració natural i altera completament l’hàbitat de la fauna, especialment d’aus que necessiten zones obertes i diversitat de vegetació per nidificar.

Risc per a la biodiversitat… i per a les persones

Un dels grans perills del plomall de la Pampa és la seva enorme capacitat de dispersió. Cada planta pot tenir una desena de plomalls, i cada plomall pot generar prop d’un milió de llavors que s’escampen fàcilment amb el vent. En comarques obertes al litoral com el Maresme, on el vent hi bufa amb força, aquestes llavors poden colonitzar ràpidament talussos de carreteres, antics camps de conreu o solars sense gestionar. A més de l’impacte ecològic, també hi ha un component de salut pública: en formar part de la família de les gramínies i florir entre finals d’estiu i la tardor, allarga la temporada d’al·lèrgies per a moltes persones sensibles al pol·len.

Al delta de l’Ebre, SEO/BirdLife ha detectat ja diversos focus a l’entorn d’Amposta, en cultius abandonats i als marges del riu, on comença a afectar el bosc de ribera. La invasió es considera encara en fase inicial, i la prioritat és actuar ara amb maquinària pesant en finques ermes molt infestades, gràcies al finançament del projecte Life Coop Cortaderia. L’objectiu és clar: evitar que l’herba de la Pampa entri als espais naturals protegits del Delta, un hàbitat únic a la Mediterrània. Amb vents com el mestral escampant “milions de llavors”, si no es talla a temps l’expansió, la invasora podria reproduir al Delta el mateix escenari que ja es veu en molts punts del Maresme: talussos, marges i espais oberts ocupats gairebé en exclusiva per aquesta planta, amb una pèrdua de biodiversitat molt difícil de revertir.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta