Com conviure amb l’enyorança quan és Festa Major

La Festa Major és, per a moltes persones, sinònim d’alegria, retrobaments, records compartits i celebració col·lectiva. Però enmig dels focs artificials, els balls i les cercaviles, hi ha qui sent un buit intens i silenciós: l’enyorança dels que ja no hi són. En aquestes dates tan carregades d’emoció i significat, és habitual que el dol torni a aflorar, especialment si aquelles persones absents tenien un paper destacat en la celebració o en la nostra vida.

Aquest sentiment d’absència pot aparèixer de manera inesperada: una olor que evoca una recepta familiar, una cançó de festa que porta records, un carrer que vam recórrer junts. I és que el dol no és una línia recta, sinó un moviment cíclic, que s’intensifica en determinats moments de l’any. La clau no està en evitar l’enyor, sinó en donar-li espai i forma per conviure-hi amb respecte i tendresa.

Evocar els absents en aquests dies pot ser un acte profundament significatiu si es fa des del record amorós i no des del patiment. Algunes estratègies poden ajudar a canalitzar aquest sentiment de manera saludable: escriure una carta a la persona estimada, preparar un plat que li agradava, encendre una espelma simbòlica o fins i tot reservar-li un lloc a taula de forma simbòlica. Aquestes accions no són rituals tristos, sinó ponts emocionals que permeten sentir-nos més a prop d’aquells que trobem a faltar.

També és important donar-se permís per gaudir de la festa. Fer-ho no vol dir oblidar, sinó reconèixer que la vida continua i que l’alegria pot conviure amb la nostàlgia. Compartir amb amics o familiars aquests sentiments, parlar obertament de qui ja no hi és i explicar anècdotes o records en positiu, ajuda a transformar el dolor en gratitud pel que es va viure.

Els infants, especialment sensibles en aquestes ocasions, també poden participar en petits rituals de record. Fer-los partícips ajuda a normalitzar l’expressió del dol i a construir una cultura emocional més empàtica i madura.

Al final, la Festa Major pot ser també una oportunitat per retre homenatge als absents. Una manera d’honrar-los des del que van aportar a les nostres vides. Perquè recordar amb amor, encara que amb un bri de tristesa, també és una forma de celebrar.