Les baixes per salut mental es tripliquen en deu anys

Les baixes laborals per salut mental s'han triplicat en deu anys. Segons els informes anuals de Salut, l'any passat se'n van registrar vora 200.000, el 8,8% del total. Unes baixes, la durada mitjana de les quals triplica la del conjunt i s'apropa als tres mesos. Així, un de cada quatre dies de baixa del conjunt dels treballadors el 2025 corresponen a raons de salut mental. L'associació de metges de família CAMFiC avisa que bona part de les incapacitats per salut mental són per "problemes laborals", com el síndrome d'esgotament professional conegut com a ‘burnout’, mentre la patronal diu que aquest augment és un fenomen “multicausal que no es pot atribuir exclusivament o principalment a factors d'origen laboral”. Els sindicats majoritaris posen la prevenció entre les prioritats.

Les baixes laborals relacionades amb la salut mental estan especialment disparades. L'any passat se'n van registrar 194.953, més del triple que les 62.523 registrades el 2015.

L’alça de les incapacitats temporals per salut mental s’ha produït en un context d’augment general de les baixes. En conjunt, les incapacitats laborals s'han més que duplicat en l'última dècada, i per això tot i l’augment acusat de les relacionades amb la salut mental -que s'han triplicat-, només representen el 8,8% de totes les baixes, dos punts més que una dècada enrere.

Més remarcable és l'augment del nombre total de dies de baixa per aquesta causa, per l'augment de casos i la durada mitjana elevada d'aquests. El còmput anual de dies d'incapacitat laboral per salut mental agregats va superar els 15 milions el 2025, cosa que ja representa pràcticament una quarta part del total de dies de baixes laborals. Així, els problemes de salut mental se situen en segon lloc en nombre de dies de baixa, just darrere de les malalties relacionades amb l'aparell locomotor, és a dir, principalment ossos i músculs. A molta distància, se situen les ferides i enverinaments, els càncers i els símptomes, signes i troballes anormals.

El vocal de comunicació de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i metge de família, Jordi Mestres, explica que entre les patologies relacionades amb la salut mental que més creixen es troben "l'ansietat greu i els trastorns adaptatius, que són els problemes relacionals amb coses que passen a la vida". I una part "molt important" d'aquestes circumstàncies, segons ell, són derivats de l'activitat laboral. "La feina pot ser una causa de desbordament o pot ser un desencadenant", afegeix.

Precarietat, estrès, organització productiva i desconnexió

Els sindicats secunden també a l'ACN el fet que el món laboral està fent créixer les incapacitats per salut mental. La responsable de Salut Laboral de CCOO, Mónica Pérez, assegura que els casos "d'assetjaments o persecucions" a la feina és una de les principals casuístiques, així com una "organització del treball molt deficitària que pressiona en temps" i que porta a sobrecàrregues de feina. També assenyala les hores extra i els baixos sous, que no comporten "un reconeixement salarial".

En la mateixa línia, la responsable de Salut Laboral d'UGT, Reyes Solaz, diu que "l'estrès, la mala organització en les empreses, la falta de la desconnexió digital i el tema dels torns de treball" són els principals motius de les baixes per salut mental. A més, afirma que amb internet, el món del treball ha canviat de manera que ara "estàs a casa i per WhatsApp et demanen si et pots canviar el torn".

En canvi, des de Foment del Treball situen aquest increment a l’augment general de les incapacitats temporals per condicions comunes. “És un fenomen complex i multicausal i, per tant, no es pot atribuir exclusivament o principalment a factors d'origen laboral”, manifesta la directora de Relacions Laborals i Afers Socials de Foment, Yésika Aguilar. La portaveu de la patronal afegeix que “hi poden intervenir factors molt diversos, circumstàncies personals, familiars, socials, econòmics, i també el tema del funcionament del sistema sanitari o els mecanismes de gestió”. A més, remarca que les empreses “han fet molts avenços en temes de promoció d'entorns de treball saludables i precisament estan impulsant actuacions en aquest àmbit”.

Des d'InfoJobs, que estudia periòdicament les causes de les baixes, la seva directora de Comunicació, Estudis i Relacions Institucionals, Mónica Pérez, explica que el problema de la salut mental s'ha accentuat sobretot arran de la pandèmia. Pérez assegura que els problemes de salut es concentren en edats més adultes, però que la salut mental està impactant sobretot a persones més joves. Darrere del fenomen, diu Pérez, hi ha múltiples factors, tot i que assenyala sobretot la incertesa generada per les conseqüències de les crisis geopolítiques constants i alguns efectes negatius de la digitalització com a principals detonants.

L'experta d'InfoJobs remarca que la digitalització ha suposat un "progrés" i facilitats en la feina, amb fórmules com el teletreball, però adverteix que també té "una altra cara" perquè fa més difícil establir barreres entre l'entorn laboral i l'entorn personal. Això, diu Pérez, genera necessitats d'estar permanentment connectat, una càrrega laboral més gran i estrès.

Per la seva part, el Ministeri de Treball va impulsar un informe sobre salut mental i món laboral, que va elaborar una comissió d'experts coordinada pel catedràtic de la UPF Joan Benach. En la presentació del document, el març del 2023, els experts van destacar la informalitat, la precarietat, les formes descentralitzades d'organització productiva i la infravaloració de les cures com a causes de deteriorament de la salut mental. També van incidir en que, en els contractes estables, qüestions com la desconnexió digital, les hores extra o les hores de treball no previsibles també impacten negativament.

Així, les conclusions de l'informe, anomenat PRESME, apunten a no mirar únicament els factors individuals o clínics, sinó també les condicions socials i laborals que els produeixen o agreugen: inseguretat laboral, precarietat, intensificació del treball, manca de control, salaris insuficients i dificultats de conciliació, entre d'altres.

La salut mental, pràcticament mai declarada com a malaltia laboral

Segons les dades oficials del 2025, un 8,8% de les baixes per contingències comunes, és a dir, les no relacionades amb la feina, van ser per salut mental (194.953). Ara bé, entre les contingències professionals, les lligades a l'activitat laboral, els trastorns mentals són irrisoris, amb només 341 baixes, un 0,3% del total.

Per Mónica Pérez, és "molt difícil" fer-les comptar com a malaltia professional encara que ho siguin, perquè "l'empresa l'ha de comunicar a l'autoritat laboral i després l'han de reconèixer les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, que són associacions privades d'empresaris", cosa que, segons ella, porta un "clar conflicte d'interessos" perquè les companyies sempre volen "tapar les conseqüències de la precarietat". Per això, creu que les mútues s'haurien d'integrar al sistema públic "d'alguna manera".

A més, constata que el Reial decret 1299/2006, aprovat fa vint anys, inclou un llistat amb totes les malalties professionals on no consten les patologies mentals, que dins les contingències professionals només poden declarar-se com a accidents de feina. Alhora, el sistema públic té un mecanisme per declarar situacions com a laborals des del sistema públic, mitjançant les Unitats de Salut Laboral, que la sindicalista de CCOO diu que la Generalitat no ha desenvolupat perquè sigui eficaç. Per ella, "esforç, inversió, recursos i pressupost" per part de l'administració catalana perquè el mecanisme funcioni. Solaz, d'UGT, ho complementa dient que el pas d'una contingència comuna a una professional triga dos anys de mitjana. "Quan un treballador va al metge no sap que té estrès o 'burnout'", assevera.

Foment diu que “no poden estar d’acord” amb la visió dels sindicats sobre el “conflicte d’interessos” de les mútues en aquest terreny. “Les mútues són col·laboradores en la recuperació de la salut de les persones treballadores”, remarca Yésika Aguilar. Des de la patronal assegura que “ningú posa en dubte el seu paper (de les mútues) i la seva actuació en l’àmbit de les contingències professionals”, i planteja que puguin “desplegar totes les seves competències” també en l’àmbit de les contingències comunes, és a dir, de les baixes per incapacitats que no es consideren d’origen laboral.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta