Capgròs
La falta de son és una de les realitats més habituals de la criança, especialment durant els primers anys de vida dels infants. Tot i que sovint es normalitza amb frases com “ja dormiràs més endavant”, la privació continuada de descans pot tenir conseqüències físiques i emocionals importants per a mares i pares. Segons diversos estudis, durant el primer any de vida d’un nadó sa, els progenitors poden arribar a perdre unes 700 hores de son, a més d’acumular moltes nits de descans interromput.
El doctor Gonzalo Pin Arboledas, pediatre especialista en medicina del son, explica que aquesta situació respon al fet que els nadons i els adults tenen patrons de son completament diferents. Durant els primers anys de vida, especialment entre la mare i el nadó, es crea una relació molt estreta en què les necessitats de tots dos s’influeixen mútuament. A això s’hi afegeixen les expectatives irreals sobre com haurien de dormir les criatures. De fet, que un infant es desperti entre una i tres vegades cada nit durant els primers anys és considerat normal i no pas un problema mèdic.
Malgrat això, el cansament acumulat pot arribar a ser molt dur. La Cris, mare de dues filles, va viure una situació extrema amb la seva segona maternitat. La seva filla petita es despertava cada quinze o vint minuts i això la va portar a un límit físic i emocional molt greu. “Vivia amb una boira mental constant i unes ganes de plorar contínues”, explica. Amb el temps, va començar a notar irritabilitat, dificultats per concentrar-se i fins i tot pensaments agressius provocats per l’esgotament. Finalment, en una clínica del son van detectar que la nena patia un problema metabòlic que alterava el descans. Amb el tractament adequat, la situació va millorar notablement.
La falta crònica de son afecta directament la salut
Els experts alerten que la falta crònica de son afecta directament la salut. D’una banda, altera el control emocional i augmenta la irritabilitat, l’ansietat i la sensació d’aïllament. De l’altra, també té efectes físics: incrementa els nivells d’estrès, altera el metabolisme, augmenta el risc d’hipertensió i pot afavorir problemes com l’obesitat o la diabetis. A més, diversos estudis indiquen que els progenitors amb dèficit sever de son tenen més dificultats per mantenir una criança afectiva i pacient.
Aquesta situació encara és més complicada per la manca de suport social i institucional. El model de família actual, més nuclear i menys connectat amb l’entorn familiar ampli, fa que moltes parelles afrontin la criança gairebé soles. També hi influeixen les desigualtats de gènere: les dones continuen assumint la major part de les cures i, per tant, acostumen a patir més intensament la privació de son.
Davant d’aquesta realitat, els especialistes recomanen acceptar que es tracta d’una etapa transitòria i reduir l’autoexigència. Buscar moments de descans, fer petites migdiades, delegar tasques o adaptar-se a allò que funciona millor per a cada família són estratègies útils. També és important evitar expectatives irreals sobre el son infantil i entendre que cada criatura té el seu propi ritme maduratiu. Cuidar-se, al capdavall, és imprescindible per poder cuidar els altres.
Font: www.3cat.cat/3catinfo
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris