“Mataró Camina és una demostració clara que la ciutat és 100% solidària”

Mataró es prepara per viure, el proper diumenge 5 d’octubre, un dels esdeveniments més esperats i estimats del calendari cívic i solidari: la Caminada per l’Alzheimer, que enguany arriba a la seva divuitena edició. El fet que aquesta convocatòria compleixi 18 anys no és anecdòtic: significa que entra a la majoria d’edat i que es consolida com la gran cita de la solidaritat mataronina, un projecte comunitari que ha crescut de la mà de la ciutat fins a esdevenir una autèntica referència al Maresme i a tot el territori.

La caminada neix del compromís d’un grup de persones que, any rere any, han sabut implicar famílies, escoles, associacions i institucions en una causa que va més enllà de l’esport. El seu objectiu és tan noble com imprescindible: recaptar fons per a l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer del Maresme, entitat que acompanya i dona suport a aquelles persones que pateixen de prop una de les malalties més dures i incapacitants del nostre temps. El 2024, la caminada va aconseguir recollir 36.255,20 euros, la xifra més alta de la seva història. Ara, la fita és superar aquesta marca, i per fer-ho l’organització s’ha proposat un repte majúscul: arribar als 5.000 participants. N’hem parlat amb el seu president Josep Maria Spa.

Com es viu el compte enrere per la Caminada? Hi ha molta feina?

El nostre dia a dia està molt clar: ens hem de preocupar que als llocs d’inscripció no ens faltin voluntaris, perquè no és fàcil. Tenim tres punts d’inscripció diferents, a més de la web, i això requereix molta coordinació. Al final del dia sempre hi ha l’expectativa de veure quantes inscripcions s’han fet, i després toca desconnectar una mica, com ara anar a sopar. Aquest és, en general, el tarannà quotidià. A més, també hi ha reunions de coordinació.

18 anys és una animalada. Com va començar?

La veritat és que no sé si us podeu imaginar com va començar tot, i que arribés a consolidar-se d’aquesta manera. L’inici va ser fruit d’una casualitat: dues o tres dones, que eren parelles de companys nostres, van anar a una caminada contra el càncer a Barcelona. En tornar, van comentar que també es podria fer aquí a Mataró. A partir d’aquí es va parlar amb la presidenta de l’associació en aquell moment, l’Ascensió Miró, i ho va veure bé. I així és com va començar tot. Des d’aleshores fins ara, realment han canviat moltes coses. Avui dia és més fàcil arribar a més gent, sobretot gràcies a les xarxes socials, i també gràcies als mitjans de comunicació, que ens ajudeu any rere any a fer que el missatge arribi a totes les llars.

Encara ara quan veieu l’estesa de gent del dia de la caminada us deu sorprendre.

Ens emociona, això és indiscutible. Pensa que nosaltres ja tenim una edat en què les coses et preocupen d’una altra manera. Vas al llit cansat i, a mitja nit, et despertes pensant: “Ostres, falta això, com anirà això altre, com ens respondrà la gent?” Per això, per a nosaltres, que la caminada cada any pugui anar superant-se, no només en el nombre de participants sinó també en el resultat final i en el benefici que s’aconsegueix, és la nostra màxima preocupació. I alhora, també és el que estem aconseguint.

Avui en dia, que sempre es parla de passotisme de la gent, una moguda com aquesta és quasi contracultural.

Mataró Camina és una demostració clara que la ciutat és 100% solidària. La gent de Mataró ho demostra any rere any. De fet, després de les vacances, la primera data que molts ja tenen marcada és la de la caminada: si serà l’últim diumenge de setembre o el primer d’octubre. Ho volen saber per no comprometre altres coses. Això ens confirma que el boca-orella funciona i que realment la gent espera aquesta cita. A més, és la primera caminada que es fa a Mataró després de l’estiu, abans que en vinguin d’altres. Per això ens fa tanta il·lusió i ens sentim tan orgullosos que la gent hi pensi i hi participi, no només per passar un bon dia amb familiars o amics, sinó sobretot per solidaritat amb la causa. Cal recordar que parlem d’una malaltia molt complicada, que no només afecta la persona malalta —que sovint n’és la menys conscient— sinó que sobretot impacta fortament en la família. I, a més, és una malaltia que no provoca una mort immediata, sinó que va apagant la persona lentament durant 5, 6, 7, fins a 10 anys, i això la fa especialment dura.

Sempre sou plenament transparents però convé recordar-ho: on va a parar la recaptació solidària?

Els diners recaptats van destinats exclusivament a ajudar les famílies a casa seva. Nosaltres fem l’entrega de la recaptació a l’AFAM, l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer, i són ells qui destinen aquests recursos a enviar personal especialitzat als domicilis. L’objectiu és cobrir una, dues o tres hores diàries d’ajuda a la família, amb tasques d’atenció domiciliària: aixecar el malalt, dutxar-lo, assistir-lo en el dia a dia… Cal dir que l’AFAM ja té el centre de dia, que s’autofinança amb les quotes dels familiars, i per això aquests diners se centren en el suport extra a les llars, que és el que més es necessita i també el que més costa. Tot això requereix professionals formats, i evidentment té un cost molt alt. De fet, segons les dades que tenim, el cost anual per a una família amb un malalt d’Alzheimer pot arribar als 30.000 euros. Amb el que recollim, potser només arribem a cobrir una part, però almenys aportem aquest granet de sorra que ajuda a fer-ho més suportable. Per això el nostre objectiu sempre és intentar superar la recaptació de l’any anterior, perquè realment pugui arribar a més famílies.

Tot ho barrineu amb temps i amb raons de pes. Per què passa de finals de setembre a inicis d’octubre, enguany, la Mataró Camina per l’Alzheimer?

Moltes de les caminades s’havien fet a finals de setembre, però això de vegades coincidia amb dates com el dia 26, quan encara hi ha gent que no ha cobrat. I això es nota en les inscripcions. Per aquest motiu vam decidir passar-ho a primers d’octubre: així evitem aquest problema i tothom té més facilitats per apuntar-se. De moment sembla que la decisió ha estat encertada. Amb els mateixos dies d’inscripció, aquest any ja portem uns 300 caminants més que l’any passat. Per tant, potser sí que ens està donant la raó i que el canvi ha estat positiu.

Heu anat més enllà de la caminada, darrerament

Hem intentat ajudar també a diferents entitats organitzant concerts i obres de teatre. Nosaltres no hi entenem gens d’aquest món —som un 0% d’experts—, però com que no ens espanta res, ens hi hem posat. El que fem és connectar amb persones que sí que en saben i que ens poden orientar, i alhora buscar patrocinadors, perquè és evident que per aconseguir èxit econòmic cal comptar-hi. Només amb la venda d’entrades no en tens prou per cobrir despeses i aconseguir beneficis. La intenció és la mateixa que amb la caminada: recaptar el màxim possible. I la veritat és que, en aquests quatre anys, hem fet tres concerts i una obra de teatre i n’estem molt contents. La quantitat aconseguida en aquests esdeveniments extraordinaris ha estat d’uns 70 o 80 mil euros. Si sumem això als resultats de la caminada —que ja porta recaptats uns 360 mil euros—, ens situem al voltant dels 430 o 440 mil euros en total. A la revista que hem editat aquest any, de fet, hi consten tant les xifres de la caminada com les d’aquests altres actes.

Tindrà continuïtat, aquesta aposta més cultural?

Aquest any, en principi, ha estat l’últim en què hem organitzat esdeveniments culturals d’aquesta envergadura. El motiu és que se’ns desborda el temps. A més, arriba un punt en què no volem solapar patrocinadors: tenim la sort que molts repeteixen amb la caminada, però alguns també els havíem demanat suport per a altres actes, i això ens feia por que acabés trencant l’equilibri. També hi pesa la nostra edat i les obligacions familiars. Tot plegat ens ha fet decidir que val més parar el ritme i dedicar-nos més profundament a la caminada, que ja ens porta molta feina. Això no vol dir que ens desvinculem: a entitats com la Fundació Maresme o l’Arboç els hem dit que poden aprofitar el seu propi organigrama per muntar actes, i nosaltres hi serem com a col·laboradors. El que no volem és carregar amb la responsabilitat inicial, que suposa assumir costos i tasques de tanta evergadura, gestionar entrades i viure amb aquell neguit constant.

Com va el relleu generacional en el si d’una entitat com la vostra?

Comencem a necessitar relleu, gent jove o de mitjana edat que realment s’impliqui. Sabem que és complicat, perquè aquestes persones tenen feina, horaris i, si tenen família, també fills i poques hores disponibles. Però és important trobar aquest suport, sobretot en tasques com els punts d’inscripció dels dissabtes, que és quan més es necessita ajuda. És un problema general, no només nostre: a moltes associacions i clubs esportius costa trobar gent predisposada a col·laborar. Tot i així, ho anem intentant. Aquest any, per exemple, s’han incorporat dues persones més joves que nosaltres —tot i que ja jubilades—, que han vingut a donar un cop de mà després de participar en altres caminades. Això és positiu, perquè encara que tinguin 65 o 70 anys, aporten idees noves i una altra mentalitat. I això també és important: a vegades ens quedem atrapats en un esquema, i arriba algú que et fa veure que es pot ampliar o fins i tot canviar per fer coses noves. No és fàcil trobar relleu, però és la realitat i és un pas necessari.

Quanta gent hi ha mobilitzada el dia de Mataró Camina per l’Alzheimer?

El dia de la caminada i del muntatge tenim la sort de comptar amb l’ajuda de diferents col·legis, que ens aporten nois i noies disposats a col·laborar. Per exemple, només amb el tema dels entrepans ja hi treballen unes 60 persones, i la gran majoria són gent gran, tot i que també hi ha algun jove. A més, els col·legis ens arriben a aportar fins a 200 persones més, fins al punt que hem de dir prou perquè ja no cal més ajuda. En total, entre muntatge, desmuntatge i el mateix dia de la caminada, mobilitzem entre 250 i 300 persones. També tenim els voluntaris als punts de control, i hem de dir que la implicació dels nanos és molt gran: hi posen ganes i això es nota molt.

Recordem-li a la gent totes les maneres que habiliteu per ajudar en la iniciativa.

Sí, a més de la caminada, la gent té diverses opcions de participació. Hi ha tres itineraris: l’urbà de 4 quilòmetres i escaig, el mitjà de poc més de 10, i el llarg de 15 quilòmetres. També oferim la fila zero, que es pot fer a través de la nostra web, matarocamina.cat: només cal entrar-hi i seleccionar inscripcions o fila zero. A més, tenim guardioles distribuïdes en diferents comerços de la ciutat perquè la gent pugui fer la seva col·laboració presencialment. També gestionem la venda de cava, no només durant aquesta època, sinó tot l’any. De gener a desembre publiquem dos números de telèfon perquè la gent pugui trucar, demanar les caixes de Juvé & Camps a un preu especial, i nosaltres les portem a domicili. No podem publicar el preu exactament perquè així ho estableix la pròpia casa, però sempre facilitem la compra i l’entrega.

Cada any procureu que hi hagi alguna novetat. Quina hi ha aquest 2025?

És una iniciativa que no s’havia fet mai, i que jo sàpiga, cap altra caminada no ha publicat mai una revista pròpia. Hem tingut la sort de comptar amb un salutació del president de la Generalitat, que ens va respondre molt ràpidament, i també del David Bote. Per a nosaltres és una gran satisfacció poder tenir una revista inicial amb el suport d’aquestes dues persones, que recolzen la caminada.A més, la revista permet publicar informació sobre les caminades que hem fet, recordar edicions passades i incloure el tema de la venda de cava. És una revista gratuïta, amb el suport dels patrocinadors, que també hi guanyen visibilitat, i dels mitjans de comunicació, que apareixen publicant contingut a la revista. Creiem que és un deure mostrar el nostre agraïment als patrocinadors i mitjans, i ens dona molta satisfacció veure que a la gent li ha agradat. Per tant, és un repte solidari que tenim la intenció de continuar l’any vinent.

Per la Covid també us vau haver de reinventar.

L’any del Covid, quan no es podia aglomerar més de mil persones, vam adaptar-nos fent sortides des de cinc llocs diferents. Com que no es podien fer trobades socials, vam organitzar la venda de mocadors a les botigues i animar la gent a sortir a caminar durant el mes de setembre. Els participants que portaven el mocador demostraven que l’havien comprat i així contribuïen a la recaptació. Tot i que no va ser una edició amb grans despeses, aquella iniciativa, combinant la venda de mocadors i les guardioles, va generar un benefici d’uns 10 milions d’euros en plena pandèmia.

Tanta feina té una recompensa. Que és l’èxit que té i el bé que fa.

Crec que això és una cosa que també comparteix la gent que ve a la caminada: saben que, participant-hi, estan fent el bé. A nosaltres ens omple molt veure com la gent obre les portes de les empreses per aconseguir patrocinis o com els mitjans de comunicació col·laboren perquè tot surti endavant. Aquesta implicació ens motiva i ens dona forces per continuar. És cert que, si no trobes ajudes, tot es complica. Només amb el tema de les samarretes i treballar amb passió ja s’aconsegueix molt, però la veritat és que aquestes mostres de suport ens engresquen. Ens omple veure que la nostra caminada ha esdevingut una referència a Mataró i que, fins i tot, ha provocat la creació d’altres caminades després de la nostra. Som una entitat sense ànim de lucre: no ens posem res a la butxaca i, al contrari, al llarg de l’any invertim recursos perquè la causa ho mereix. Això ens dona tranquil·litat i satisfacció, i els moments en què et despertes a mitjanit no són per preocupar-te pel que diran, sinó per idees noves o coses que es podrien fer millor. En definitiva, això és el que ens omple i ens motiva a seguir treballant.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta