Més del 80% dels polígons de Mataró tenen cobertes d'amiant, material molt tòxic i prohibit

Mataró és un dels municipis catalans on la presència d’amiant als polígons industrials és notable, tot i situar-se en una posició mitjana dins el conjunt del país. Segons dades del portal de dades obertes de la Generalitat recollides per l’Agència Catalana de Notícies (ACN), la ciutat té 58 cobertes amb amiant distribuïdes en cinc polígons industrials, el que representa el 83,3% dels polígons existents i una superfície total afectada de 55.858 metres quadrats.

Els polígons de Mataró on s’ha detectat presència d’aquest material són Mata-Rocafonda, Pla d’en Boet, Balançó i Boter, Hortes del Camí Ral, Vallveric i El Rengle I i II. Tot i aquesta presència generalitzada, Mataró —la vuitena ciutat més poblada de Catalunya— ocupa només la posició 62 per superfície afectada i la 63 per nombre total de cobertes amb fibrociment. Això indica que, en comparació amb altres grans ciutats industrials, la incidència local és moderada.

Catalunya, amb més del 70% dels polígons afectats

Segons l’anàlisi de l’ACN elaborada a partir del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant (2023-2032) i de les dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), el 71% dels polígons industrials catalans tenen teulades amb amiant. En total, s’hi han identificat més de 15.000 cobertes que sumen 13,4 quilòmetres quadrats de superfície —una extensió similar a la de l’Hospitalet de Llobregat— i representen un 30% del total d’amiant del país. El volum estimat és de 238.000 tones, i la seva retirada tindria un cost superior als 1.400 milions d’euros.

Els municipis amb més presència d’amiant als polígons són, per aquest ordre, Barcelona, Sabadell, Terrassa, l’Hospitalet de Llobregat, Rubí, Vic, Manlleu, Badalona, Manresa i Igualada. Barcelona encapçala la llista amb 746 cobertes i 794.000 m² de superfície afectada, mentre que Sabadell en té 724 i Terrassa 483. En comparació, Mataró —amb 58 cobertes i 55.858 m²— queda molt per sota d’aquests grans nuclis industrials, tot i la seva dimensió poblacional i econòmica.

Un material prohibit però encara molt present

L’amiant, o fibrociment, va ser àmpliament utilitzat a la construcció entre els anys 60 i 80 pel seu baix cost i resistència. La seva prohibició el 2002 va respondre a l’evidència científica de la seva alta toxicitat, ja que quan es degrada o és manipulat pot alliberar fibres microscòpiques que provoquen malalties greus, com l’asbestosi, el mesotelioma o el càncer de pulmó.

Malgrat aquests riscos, la seva retirada no és obligatòria si el material es manté en bon estat o no ha arribat al final de la seva vida útil. Per això, encara avui és present en milers d’edificis, cobertes i instal·lacions industrials d’arreu del territori.

La llei catalana i la transició energètica

La nova Llei per a l’Erradicació de l’Amiant, actualment en tràmit parlamentari, vol reforçar la detecció i retirada d’aquest material amb ajuts i mecanismes de certificació, però no preveu encara un pla específic per als polígons industrials. Des del Govern es reconeix que, més enllà del risc sanitari, la presència d’amiant a les cobertes impedeix instal·lar plaques solars i frena la transició energètica en uns entorns amb elevat consum elèctric.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta