Capgròs
Quan es parla de sanitat pública, sovint pensem en pressupostos, llistes d’espera o manca de professionals. Però hi ha un ingredient igual de decisiu i, massa vegades, invisible: la participació ciutadana. A Mataró, capital del Maresme, aquesta idea s’ha convertit en una pràctica concreta amb un nom propi: les taules triangulars dels CAP, un espai estable on usuaris, professionals i administració es troben per detectar problemes, fer propostes i fer-ne seguiment.
Mataró és un referent perquè ha estat de les primeres ciutats a impulsar i consolidar aquest mecanisme com a eina útil, regular i orientada a resultats. La proposta, que en alguns centres ja té anys d’experiència i que ara s’emmarca com a “prova pilot” oficial, parteix d’una premissa clara: si la ciutadania és part del sistema, també pot ser part de la solució.
Què són les taules triangulars i per què es diuen així?
Segons la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró i Maresme, les taules triangulars són un “mitjà de col·laboració i participació” amb l’objectiu de millorar el funcionament dels CAP analitzant i trobant solucions “amb les aportacions dels diferents sectors que les formen”.
El concepte “triangular” té una explicació molt pràctica: a la mateixa taula s’hi asseuen tres potes imprescindibles
- Direcció del CAP i personal del centre (medicina, infermeria, administració, treball social…).
- Persones usuàries, representades per membres de la Coordinadora, entitats veïnals i veïns/veïnes.
- Tècnic municipal, que connecta el debat amb les competències de l’Ajuntament i l’entorn comunitari.
Aquest disseny evita que la participació sigui només una bústia de queixes i la converteix en una taula de treball real: qui atén, qui usa el servei i qui gestiona el territori comparteixen diagnòstic i respostes.
Un espai per parlar de salut… i també d’organització del CAP
La Coordinadora concreta els objectius de les taules triangulars: millorar les condicions del CAP posant “les persones usuàries al centre”, millorar l’accessibilitat i les llistes d’espera, reforçar la coordinació i la comunicació CAP-ciutadania, garantir que la informació del centre arribi al veïnat i treballar conjuntament programes de salut. A la pràctica, això vol dir que s’hi pot parlar tant de promoció de la salut i vida saludable (xerrades, sessions formatives, salut comunitària) com de qüestions molt quotidianes: circuits, horaris, accessos, organització interna o necessitats de recursos humans. El valor afegit és el seguiment: no és una reunió aïllada, sinó un procés periòdic que permet comprovar si els acords es compleixen i què cal ajustar.
“No és fiscalitzar: és fer equip”
La portaveu de la Coordinadora, Carme Carrión, defensa que el gran salt de les taules és que fan possible implicar-se “més enllà de la queixa”. “La nostra idea és difondre, fer cultura, implicar-se més enllà de la queixa”, explica, subratllant que el model necessita confiança: “No anem a fiscalitzar, [som] al costat; els treballadors no s’han de sentir sols”.
Per Carrión, la participació no és decorativa: “És molt important les taules triangulars… explicar a la ciutadania i que l’administració sàpiga que ho prenem seriosament”. I remarca la filosofia de fons: “Es tracta de solucionar problemes comuns a nivell local, i ens necessitem els uns als altres”. Aquest missatge és clau per entendre per què Mataró pot ser un mirall per a altres municipis: quan la ciutadania entra en la governança quotidiana del CAP, es genera coresponsabilitat i millora el clima de relació amb el centre.
La campanya de la Coordinadora: fer-les visibles i fer-les funcionar a tots els CAP
La Coordinadora —constituïda el 2010 i formada per associacions veïnals, entitats cíviques, organitzacions sindicals i persones a títol individual— ha impulsat històricament mobilitzacions i accions formatives en defensa de la sanitat pública a la comarca. Ara ha engegat una campanya de difusió per donar a conèixer l’existència i la utilitat de les taules triangulars, i perquè els CAP que encara no les tenen prou actives puguin assolir quòrum i consolidar-ne el funcionament.
La iniciativa busca “repartir” la informació pels centres i barris, amb presència a peu de CAP i un missatge molt directe: la gent hi pot participar, i això serveix per millorar el servei de tothom. De fet, posa el focus en allò que hi guanya l’usuari: traslladar preocupacions a la direcció, participar en temes que s’han de treballar, fer formació conjunta amb professionals i reforçar la salut comunitària. Carrión també assenyala que el desplegament institucional té el seu ritme: “A nivell del departament, tot el tema institucional sempre és lent…”. Tot i això, insisteix que el model avança quan hi ha actitud i voluntat al territori: en alguns CAP “ho faciliten” perquè ho veuen beneficiós, mentre que en d’altres encara hi ha “pals a la roda”.
Com participar: organitzar-se al barri i sumar-se a la Coordinadora
La participació ciutadana no comença el dia de la reunió: comença quan el barri s’organitza, defineix preocupacions compartides i les porta a la taula amb propostes concretes. L'ens ofereix vies de contacte i espais de trobada de la Coordinadora (Les Esmandies, primer dimecres de cada mes) per canalitzar aquesta implicació. En un moment en què la sanitat pública necessita recursos, sí, però també governança compartida, el cas de Mataró demostra que la participació funciona quan és estable, representativa i orientada a millorar el dia a dia. Les taules triangulars no són un eslògan: són una eina perquè els CAP siguin més accessibles, més transparents i més propers. I, sobretot, perquè la sanitat pública sigui una responsabilitat col·lectiva.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (1)