Quan el mòbil comença a passar factura
Quan el mòbil comença a passar factura

Redacció

Quan el mòbil comença a passar factura

La desconnexió digital no consisteix a declarar la guerra a les pantalles, sinó a detectar quan el seu ús interfereix en el descans, la concentració, les relacions personals o el benestar

ISSA Promocional 26 (1)
 

El mòbil s’ha integrat fins a tal punt en la vida quotidiana que resulta difícil separar-ne els usos necessaris dels purament automàtics. Serveix per treballar, informar-se, mantenir el contacte amb altres persones, comprar, orientar-se o organitzar l’agenda, però també ocupa cada vegada més els espais que abans quedaven lliures d’estímuls: els trajectes en tren, les estones d’espera, els àpats, el sofà o els minuts previs a anar a dormir. La qüestió ja no és tant quantes hores es passa davant d’una pantalla com fins a quin punt aquest ús interfereix en altres dimensions de la vida.

Entre els adolescents, aquesta preocupació ha anat guanyant pes en els darrers anys. L’OMS va detectar en l’estudi europeu HBSC que l’ús problemàtic de les xarxes socials havia passat del 7% dels adolescents el 2018 a l’11% el 2022. El concepte, però, no equival simplement a acumular moltes hores de connexió. Es refereix sobretot a la dificultat per controlar-ne l’ús, a l’abandonament d’altres activitats i a l’aparició de conseqüències negatives sobre la vida quotidiana. La mateixa organització adverteix, a més, que la relació entre tecnologia i salut mental és complexa i pot funcionar en totes dues direccions: determinats malestars poden afavorir un ús més intensiu de les xarxes i aquest ús pot, al seu torn, agreujar alguns problemes.

Aquesta perspectiva permet fugir de les receptes basades exclusivament en comptar minuts. Un adolescent que dedica una estona llarga a jugar en línia i relacionar-se amb els amics no té necessàriament una relació problemàtica amb la tecnologia. En canvi, pot ser més significatiu que una persona sigui incapaç de deixar el telèfon mentre estudia, menja o intenta dormir, encara que el còmput total d’hores sigui inferior. Els professionals de la salut mental tendeixen per això a observar les conseqüències: pèrdua de son, dificultats de concentració, irritabilitat, abandonament de l’esport o de les aficions, reducció de les relacions presencials o conflictes familiars.

L’Associació Americana de Psicologia ha relacionat el consum excessiu de continguts audiovisuals amb problemes de son, irritabilitat, distracció i malestar psicològic, entre altres factors. També hi ha un efecte menys visible però igualment rellevant: el temps que ocupa la pantalla deixa de dedicar-se a altres activitats beneficioses, des del descans fins al moviment físic, la lectura o les relacions cara a cara. Per això, les mesures preventives acostumen a ser més efectives quan modifiquen els hàbits i l’entorn que quan depenen exclusivament de la força de voluntat.

Les primeres passes que podem fer

Desactivar notificacions innecessàries, evitar tenir el mòbil al costat del llit, recuperar un despertador convencional, establir àpats sense pantalles o reservar algunes franges del vespre sense xarxes socials són estratègies senzilles que redueixen la disponibilitat permanent del dispositiu. En les famílies amb adolescents, aquesta regulació resulta més coherent quan afecta també els adults. Difícilment es pot exigir als fills que deixin el telèfon durant el sopar si els pares continuen responent missatges de feina o consultant les xarxes. Més que prohibicions puntuals, els especialistes acostumen a defensar rutines compartides que permetin normalitzar moments sense connexió.

Hi ha situacions, però, en què aquests ajustos no són suficients. Quan l’ús digital va acompanyat d’ansietat intensa, insomni persistent, aïllament, una davallada important del rendiment, conflictes familiars constants o símptomes depressius, pot ser convenient recórrer a professionals de la psicologia o la psiquiatria. L’objectiu no és simplement retirar el dispositiu, sinó entendre quina funció està complint aquell ús excessiu. Al darrere hi pot haver ansietat social, problemes d’autoestima, TDAH, depressió, assetjament o dificultats familiars, entre altres factors.

La desconnexió digital, per tant, no passa per imaginar un retorn a una vida sense tecnologia, una possibilitat poc realista en una societat plenament digitalitzada. El repte és més concret: recuperar la capacitat de decidir quan utilitzem les pantalles i evitar que siguin elles les que organitzin automàticament una part creixent del nostre temps.


Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comenta
Tornar a la notícia Quan el mòbil comença a passar factura

Comentaris