Capgròs
Per a moltes persones, l'estiu és sinònim de platja, banys al mar i activitats aquàtiques. Tanmateix, no tothom viu aquesta època de l'any amb entusiasme. Per a una part de la població, la simple idea d'acostar-se a una gran massa d'aigua pot generar una intensa sensació d'angoixa. Aquest trastorn rep el nom de talassofòbia, una por irracional i persistent al mar, als oceans o a les aigües profundes.
Coincidint amb el Dia Mundial dels Oceans, que se celebra cada 8 de juny, aquesta realitat sovint invisible pren especial rellevància. Les persones que pateixen talassofòbia poden veure limitada la seva vida quotidiana, especialment durant els mesos d'estiu, quan les activitats relacionades amb la costa es multipliquen.
El terme talassofòbia prové dels mots grecs thalassa (mar) i phobos (por). Es tracta d'una fòbia específica que es manifesta davant situacions com nedar en aigües obertes, navegar en vaixell, no poder veure el fons marí o simplement contemplar una gran extensió d'aigua. En alguns casos, fins i tot la visualització d'imatges o vídeos relacionats amb el mar pot desencadenar una resposta d'ansietat. Les persones més afectades poden experimentar por sense necessitat de tenir contacte directe amb l'aigua.
Malgrat que no existeixen estadístiques oficials específiques sobre aquesta fòbia, diversos estudis indiquen que les fòbies específiques afecten entre un 7% i un 9% de la població. Alguns experts estimen que fins a un 10% de les persones experimenten un malestar significatiu davant del mar o quan deixen de tocar el fons amb els peus. Tot i això, molts casos continuen ocults perquè els afectats sovint interpreten aquesta por com una simple inseguretat o senten vergonya de reconèixer-la.
Els símptomes de la talassofòbia són similars als d'altres trastorns fòbics. Entre els més habituals hi ha la taquicàrdia, la sudoració excessiva, els marejos, les nàusees, la dificultat per respirar i, en situacions més intenses, els atacs de pànic. A nivell psicològic, és freqüent que apareguin pensaments recurrents relacionats amb la possibilitat d'ofegar-se, ser arrossegat per les onades o trobar-se amb elements desconeguts sota l'aigua.
Les causes d'aquesta por poden ser diverses. En alguns casos, està vinculada a experiències traumàtiques, com un ensurt al mar o una situació propera a l'ofegament. També pot desenvolupar-se després de presenciar accidents relacionats amb l'aigua o a través de continguts audiovisuals que presenten el mar com un espai hostil i perillós.
La talassofòbia es pot superar
Els especialistes coincideixen, però, que la talassofòbia es pot superar. La teràpia cognitivoconductual és una de les eines més eficaces per tractar aquest trastorn, ja que ajuda a identificar i modificar les creences irracionals associades al mar. A més, tècniques de relaxació, respiració diafragmàtica i control de l'ansietat poden contribuir a reduir els símptomes i millorar la qualitat de vida de les persones afectades.
Font: naciodigital.cat/viure-be
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris