Alella és el poble més ric de Catalunya; no tots els veïns ho viuen com un privilegi

El creixement del Maresme com a pol d’atracció residencial a Catalunya (és la comarca que més habitants rep d'altres punts del país) no és homogeni, sinó que es distribueix amb intensitats molt diferents segons municipis i perfils socials. La zona sud del Maresme concentra gran part de les pressions derivades de la proximitat a Barcelona, l’encariment de l’habitatge i l’arribada de nous residents d’alt poder adquisitiu.

En aquest context, Alella ocupa una posició singular. No només és un dels municipis més atractius del litoral metropolità, sinó també el que registra la renda per càpita més elevada de Catalunya (superant per primer cop a Matadepera) i la sisena de l’Estat. Segons l’alcalde Marc Almendro (ERC), aquest posicionament s’explica per la seva trajectòria històrica, la limitació urbanística i la transformació del mercat immobiliari.

Un creixement històric ja completat

“Alella en els darrers anys no ha crescut pas de manera notable, uns 100 habitants l’any aproximadament en els darrers 15 o 20 anys”, explica l’alcalde, que remarca que el creixement s’ha mantingut pràcticament estancat. El 2024 només s’hi van construir quatre habitatges nous, una de les xifres més baixes de la comarca. Aquest relatiu estancament actual contrasta amb l’expansió de la segona meitat del segle XX, quan el municipi va viure el gruix del seu creixement demogràfic. “Als anys 80 érem 3.300 persones i en vint anys vam més que triplicar la població”, recorda Almendro. Aquell creixement va esgotar bona part del sòl urbanitzable i condiciona encara avui el marge de desenvolupament.

El planejament vigent, el POUM del 2014, encara permetria una certa expansió, però limitada. “Si es desenvolupés tot el previst, en 15 o 20 anys tindríem uns 1.500 habitants més, un 15% aproximadament”, apunta. Tot i això, admet que és difícil preveure fins a quin punt es materialitzarà. Avui, el creixement ja no prové de noves promocions, sinó de canvis d’ús d’habitatge: segones residències que passen a ser primeres.

Un poble d’arribada i la pressió del mercat immobiliari

Alella és històricament un municipi d’acollida dins l’àrea metropolitana de Barcelona. “Jo mateix no soc d’una família d’Alella, els meus pares s’hi van traslladar quan jo tenia un any. Molts venim de Badalona o Barcelona”, exemplifica l’alcalde, que situa aquesta dinàmica en l’expansió residencial dels anys 70 i 80, quan el municipi va ser dels primers fora de l’àrea metropolitana estricta amb connexió directa a Barcelona a través de l’autopista.

Des d’aleshores, el poble ha atret residents que busquen habitatge unifamiliar i qualitat de vida a prop de Barcelona. “Alella atrau gent que vol un estil de vida de proximitat amb Barcelona”, resumeix.

En els darrers anys, aquesta pressió s’ha intensificat per la tensió del mercat immobiliari. “Alella sempre ha estat tensionada, però ara ho és encara més”, afirma Almendro. La pujada de preus a Barcelona ha desplaçat demanda cap al Baix Maresme: “Qui ven un pis a Barcelona es compra aquí una casa amb jardí”, resol l’alcalde.

A aquesta dinàmica s’hi suma l’arribada de compradors internacionals, especialment en el segment alt del mercat. “Les dades del Col·legi de Notaris indiquen que un 30% de les compres eren d’estrangers”, detalla, amb operacions que de mitjana s’enfilen als 700.000 euros.

Canvi social i risc de fractura

Aquest nou perfil residencial es percep clarament al carrer. “Ara sents parlar anglès constantment. Hi ha un xoc cultural i lingüístic que abans no era tan evident”, diu l’alcalde, que descriu un procés de transformació social encara en consolidació. El principal problema, però, continua sent estructural: la manca d’habitatge assequible i la dificultat perquè la població local es mantingui al municipi.

En aquest sentit, Almendro alerta d’un risc de fragmentació social: “Hi ha el risc de crear dues Alelles”. Una part dels nous residents manté una vinculació limitada amb la vida associativa i cultural, sovint per barreres lingüístiques i socials.

Un municipi de rendes altes però heterogeni

Tot i la seva posició com a municipi de renda elevada, l’alcalde matisa aquesta imatge. “No és un poble homogèniament benestant”, afirma. Moltes de les cases avui molt valorades van ser construïdes per famílies treballadores en dècades anteriors. “Algunes cases que avui es venen per 800.000 euros les van construir gent que treballava de sol a sol a Barcelona”, explica.

Entre poble i ciutat metropolitana

Malgrat les tensions, Almendro defensa el model d’Alella com un equilibri singular dins l’àrea metropolitana. “Som un poble a quinze minuts de Barcelona, però on els nens poden estar sols al carrer”, destaca. El municipi manté estructura compacta, centre històric i vincle amb la vinya i el paisatge. “Encara tenim essència de poble”, afirma.

Aquest equilibri entre proximitat a Barcelona i qualitat de vida és el principal factor d’atracció del municipi, però també el que explica la seva tensió creixent. En un Maresme que lidera el creixement residencial de Catalunya, Alella representa un cas singular: un municipi amb poc marge urbanístic, forta pressió immobiliària i una transformació social accelerada que posa a prova la cohesió social del seu model.

“Tot això fa que sigui un poble molt atractiu”, resumeix Almendro. Però aquest atractiu també és el repte del seu futur immediat.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta