Argentona xarbota de càntirs

El càntir i Argentona, un binomi real, consolidat i en puixança. Bon encert en el moment d’inventar-ho o aires favorables de cara? Idea brillant o gestió molt correcta? Tot plegat potser.  

El fet és que avui la vila de les aigües va associada al càntir: Museu del Càntir, Festa del Càntir (ara Festival, quin luxe!), càntir de l’any, càntirs tradicionals, càntirs al carrer, càntirs de disseny (som moderns també).

Poble curull de càntirs, que els trobem arreu. Fins i tot on pot sorprendre als visitants. Càntirs gegants i gegants amb càntirs. Grans volums guarneixen el carrer Gran, obra d’artistes. Enguany, de Jordi Prat Pons (”Càntir ésCultura” l’ha titulat). La geganta duu un càntir a la mà i alguns dels nans porta un càntir al cap. Tot lliga. 

La cosa va començar modestament, amb uns càntirs senzills, humils, de poble, de terrissa. Cada any d’un lloc diferent. Negres, marrons, ocres. Aviat amb ceràmica de colors i formes variades. Van arribar els de barca, els d’engany i altres de curiosos. De tot Catalunya i d’altres llocs peninsulars. Finalment, esgotades les deus tradicionals d’inspiració, inventem una altra vegada. Temps nous, autors nous. Formes creatives i atrevides: Milà, Mariscal, Tusquets, ara Tagliabue, en són els autors.  

Passeges per Sant Domingo, per l’Argillà, pels entorns i pels aparcaments. I et trobes mig Maresme, un terç de Mataró, un quart dels pobles dels voltants i gent d’arreu. 

Moltes persones hi ha hagut al darrere. Iniciadors, impulsors, col·laboradors, alcaldes i regidors, membres dels consells, professionals... Tot argentoní o argentonina de pro hi ha aportat. 

Intuïció genial en el seu moment. Arrancada suau, continuïtat, superar dificultats, perseverança, guanyar empenta i finalment, velocitat de creuer. Però això no s’acaba. Va a més: el Museu més visitat del Maresme (Oriol Calvo, tota una vida), una festa singular, uns objectes preuats de col·lecció. La vila xarbota de càntirs. 

L’acte dels 75, 50, 25 i 10 anys (efemèrides que ja s’han comentat prou), celebrat a La Sala el dia 2 d’agost, va ser l’apoteosi de la festa. Però com en tota obra d’èxit no s’acaba aquí. Continuarà. I que Per Molts Anys!

Nota: Dispensi’m el públic lector per l’ús indegut de “xarbotar”. L’aigua “xarbota” agitada del lloc on es troba, d’un recipient, d’un càntir (Recordem la Xarbotada del Càntir, un dels actes de les festa  argentonina, i “La Xarbotada”, el llibre de Jaume Clavell). Però és Festa Major. Ja m’ho perdonaran.