Calella: com un poble de pescadors es va convertir en destinació de mig milió de turistes

Hi ha una Calella abans del turisme i una altra de molt diferent després. La primera bressolava el seu dia a dia entre l'olor de salabror i el soroll dels telers: una vila marinera, drassana i comercial que, sobretot des del segle XIX, bategava al ritme d'una indústria tèxtil potent. La segona és la que tothom reconeix avui al mapa del Mediterrani: l'entramat d'hotels, terrasses, apartaments i accents d'arreu del món. Entremig no hi va haver un canvi qualsevol, sinó una transformació econòmica i social que va ensenyar les dents als anys cinquanta i va esclatar amb tota la força durant els seixanta.

I és que Calella no va néixer per als de fora. Ve de molt més lluny. Superat un tram fosc de guerres i epidèmies, el segle XVIII va portar un creixement econòmic i demogràfic intens a remolc del camp, la pesca, les drassanes, les puntaires i el comerc marítim. Al XIX, el tèxtil i les rutes transatlàntiques van agafar el relleu. Més tard, l'1 d'agost de 1861, el ferrocarril hi va fer la seva entrada oficial i va lligar la vila a la resta del litoral. En aquella època, les fàbriques i el comerç eren el verdader cor que feia bategar l'economia local.

La imatge de la vila de mar de tota la vida no és cap invent recent. El 1790, segons la documentació històrica municipal, a la sorra de Calella s'hi comptaven 60 barques de pesca i 370 homes registrats com a gent de mar. Les¡ drassanes de Calella se situaven a la zona on avui hi ha el passeig Manuel Puigvert, i els vaixells es construïen directament sobre la sorra de la platja.

A partir de 1854, la ciutat va viure un fort auge en la construcció de grans vaixells i embarcacions de pesca, fet que va convertir Calella en un referent del sector naval a la costa catalana. Mentrestant, a les cases, prop d'un miler de dones feien anar els boixets per elaborar punta. Era una economia diversificada molt abans que ningú pronunciés la paraula turisme.

El model vell trontolla i obre la porta als visitants

El turisme no va desembarcar quan les indústries anaven a ple rendiment, sinó precisament quan el model tradicional començava a ensorrar-se. El mateix consistori situa la davallada del sector tèxtil en el mateix moment en què l'activitat hotelera agafava una velocitat endimoniada, especialment a partir dels seixanta. La demografia ho confirma: després de tres dècades d'estancament (entre 1930 i 1960), la població es va disparar durant els seixanta i els setanta.

Als anys cinquanta i seixanta, els primers allotjaments van néixer a recer de negocis familiars. Molts veïns, de fet, van començar obrint les portes de casa seva per acollir els primers estiuejants. Però per entendre per què tot va anar tan ràpid, cal aixecar la mirada i observar què passava a la resta del continent.

Una onada europea que va xocar contra el Mediterrani

Als anys seixanta, el turisme de masses va remodelar de dalt a baix la costa catalana. La fi de l’autarquia i l’obertura internacional de 1959 van obrir la aixeta als visitants estrangers, que trobaven aquí preus baixos, bon temps i paisatge.No va ser només un canvi de polítiques; va canviar la manera de viatjar. Es van popularitzar els vols xàrter, es va desenvolupar l'automoció i els operadors turístics van posar l'ull a les destinacions mediterrànies.

Calella ho tenia tot a favor: platja, sol, clima mediterrani, connexió directa per tren i una població amb tradició comercial i empresarial. La base ja hi era; només calia aixecar l'edifici. Europeus de totes les condicions van començar a viatjar quan les vacances van deixar de ser un luxe de pocs, fenomen vinculat directament a la bonança econòmica i als canvis socials que es vivien aquells anys al conjunt del continent, i també a Catalunya.

Del llit de casa als grans blocs de formigó

La transformació es va fer per etapes. De les habitacions llogades i les iniciatives familiars es va passar, de sobte, a una indústria hotelera professionalitzada a gran escala.

Aquest 'boom' va deixar una petja profunda sobre el territori. La febre turística dels seixanta i primers setanta va omplir la costa de grans blocs d'apartaments, hotels, càmpings i urbanitzacions, gairebé sempre amb poca regulació urbanística. Calella en va ser un dels exponents més clars: el creixement demogràfic i l'arribada d'immigració van esborrar la fisonomia tradicional de la vila en pocs anys. La ciutat que havia crescut mirant a la maror i a la fàbrica va passar a viure, definitivament, de la sorra i els serveis.

Una maquinària pensada per acollir

Les xifres actuals mostren la magnitud de la planta turística. Segons l’Idescat, el 2025 Calella sumava 43 establiments hotelers, amb una capacitat de 10.845 places entre hotels, hostals i pensions. A banda, hi comptaven 529 habitatges d’ús turístic (HUT), que aportaven 2.910 places més.

Pel que fa al moviment de gent, les dades del Tourism Data System (recollides per Calella Comunicació) van comptabilitzar 461.364 turistes allotjats en hotels durant el 2025, que van generar 1.820.465 pernoctacions i una ocupació hotelera mitjana del 73,3%. Una dada il·lustrativa: tres de cada deu turistes hotelers de tot el Maresme (el 31,8%) es van allotjar a Calella, sense comptar el públic de càmpings i apartaments.

Però aquest volum ensenya la cara B: la dependència econòmica. El mateix balanç del 2025 revela que les pernoctacions van caure un 4,8% respecte a l'any anterior i deixa clar que l'activitat continua tenint un fort component estacional.

El fenomen, darrere d'una vitrina

La mateixa ciutat que es va transformar de dalt a baix pel turisme té avui un equipament dedicat a explicar, precisament, com va anar tot plegat. El Museu del Turisme de Calella mostra de manera atractiva, didàctica i participativa la història del turisme I els seus efectes socioculturals I econòmics a nivell global.

La visita al Museu proposa al visitant fer la volta al món en un museu, ja que s'explica des de la història dels primers viatgers I exploradors fins a l'actualitat més recent del sector. Forma part dels espais patrimonials del municipi i no només s'ha pensat per als visitants; és una eina perquè els mateixos veïns entenguin per què la seva ciutat és com és. Durant el 2025 va rebre 3.227 visitants (superant els 3.071 de l'exercici anterior), mentre que el conjunt d'espais patrimonials de Calella va registrar 26.131 visites, segons dades de l’Ajuntament.

Girar pàgina: la recerca d'un nou model

Hores d'ara ningú dubta que Calella és una destinació turística consolidada. El debat actual passa per decidir quin tipus de destinació vol ser en el futur. El març de 2026, l'Ajuntament va fer un pas endavant presentant la nova marca turística «Calella et dona vida», que substitueix el lema anterior i articula la promoció al voltant de quatre eixos: esport, gastronomia, cultura i natura. Tot plegat s'emmarca en el Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació, finançat amb fons europeus Next Generation.

La idea de fons és deixar de presentar la ciutat exclusivament com una destinació de platja i potenciar experiències per a tot l'any. Diversificació i desestacionalització: dues paraules clau per a una ciutat que va acostumar-se a fer la meitat de la caixa durant les vacances d'estiu.

L'turisme esportiu és la cara més visible d'aquesta aposta. Calella fa anys que acull competicions de primer nivell, amb l'Ironman Calella-Barcelona com a gran aparador internacional. El 2025, la prova va reunir 3.300 atletes de 96 països, i el Govern espanyol l'ha declarat Esdeveniment d’Excepcional Interès Públic fins al 2027. L'objectiu és directe: que un esportista no vingui només a passar un cap de setmana d'estiu, sinó que generi activitat en períodes de menor demanda.

Més arguments més enllà de la sorra

Però la diversificació va més enllà de les curses. La nova estratègia vol posar en valor recursos que sempre han sigut a la ciutat, però que havien quedat en un segon pla respecte a la platja: el Far de Calella, les Torretes, el patrimoni modernista, el centre històric, la cultura popular, els espais naturals o el mateix Museu del Turisme. L'any 2025, per exemple, es va llançar una campanya específica al mercat francès per vendre la ciutat com una destinació atractiva més enllà de l'estiu.

En el fons, és una segona reconversió. La primera va ser passar d'una economia tèxtil i marítima a una economia basada en el turisme de masses. La segona, molt més subtil, consisteix a aconseguir que la ciutat no depengui exclusivament del model que la va fer créixer. Si als anys cinquanta i seixanta Calella va saber aprofitar la revolució turística europea, ara el repte és aconseguir que el turisme sàpiga trobar la Calella que continua viva més enllà de la platja.