Cementiris amb encant: passeig pel patrimoni funerari del Maresme

Lluny de ser només llocs de dol, els cementiris del Maresme són autèntics llibres d’història a l’aire lliure. En ells s’hi reflecteixen els canvis socials, econòmics i culturals de la comarca, així com l’empremta de famílies influents, artistes reconeguts i personatges clau del país. Neoclàssics, modernistes o mariners, aquests recintes combinen patrimoni arquitectònic, escultura funerària i paisatges privilegiats. Proposem un passeig respectuós però curiós per alguns dels cementiris amb més encant del Maresme, on cada tomba explica una història i cada passeig convida a la contemplació.

Cementiri dels Caputxins (Mataró)

El Cementiri dels Caputxins és el conjunt neoclàssic més important de Mataró i un dels espais patrimonials més destacats de la ciutat. Concebut com un autèntic museu a l’aire lliure, el recinte permet recórrer prop de 200 anys d’història local a través de sepultures, panteons, mausoleus i escultures funeràries de gran valor artístic.

Un museu a l’aire lliure que concentra 200 anys d’història de Mataró entre panteons neoclàssics i tombes de figures clau del país

Amb un total de 13.612 unitats d’enterrament —entre nínxols, tombes, panteons i columbaris—, el cementiri combina la seva funció funerària amb una clara dimensió patrimonial. Hi reposen personalitats clau de la història catalana i mataronina, com Miquel Biada, impulsor del primer ferrocarril de la península Ibèrica; l’arquitecte, polític i historiador Josep Puig i Cadafalch; el sindicalista Joan Peiró; o el cantant Pere Pubill Calaf, conegut popularment com Peret. L’any 1996 es va redactar el Pla director de recuperació i restauració integral del cementiri dels Caputxins i els seus entorns, que ha servit de full de ruta per a les diferents intervencions impulsades per Cementiris Metropolitans. Aquest procés de rehabilitació ha permès preservar i posar en valor un espai declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Actualment, el recinte també ofereix nous columbaris per al dipòsit de cendres, integrats en un marc monumental únic al centre de la ciutat.

Cementiri d’Arenys de Mar

Situat al capdamunt del Turó de la Pietat, a ponent del nucli urbà, el cementiri d’Arenys de Mar és un exemple emblemàtic dels cementiris mariners mediterranis. El seu emplaçament privilegiat, obert al mar i al paisatge, el converteix en un espai de gran bellesa i simbolisme.

Aquest cementiri va transcendir l’àmbit local gràcies a Salvador Espriu, que el va immortalitzar amb el nom mític de Sinera a l’obra poètica Cementiri de Sinera. Des d’aleshores, el recinte forma part de l’imaginari literari català.

Un cementiri mariner amb vistes privilegiades i ànima literària gràcies a Salvador Espriu

A l’interior s’hi poden trobar obres escultòriques de notable qualitat artística, signades per figures destacades del modernisme com Josep Llimona o Venanci Vallmitjana. Però un dels seus grans atractius és, sens dubte, la panoràmica que s’hi contempla: cap a ponent, la silueta de la Torre dels Encantats i els Tres Turons; cap a llevant, el port i l’antic edifici del Montcalvari. Des d’aquesta balconada natural també s’identifiquen l’església de Santa Maria, diversos convents, el casal neoclàssic donat per Josep Xifré i, a l’horitzó, el massís del Montnegre.

Cementiri de Canet de Mar

La història del cementiri de Canet de Mar és també la història de l’evolució dels costums funeraris. Inicialment, els enterraments es feien al voltant de l’església del segle XV, davant l’actual Santuari de la Misericòrdia. Amb la construcció del nou temple parroquial l’any 1579, al turó de Can Bigues, els enterraments es van traslladar al conegut Pati de Missa.

El retorn dels americanos va transformar aquest cementiri en un aparador de panteons monumentals i històries singulars

L’any 1830, les noves lleis sanitàries que prohibien enterrar dins dels nuclis urbans van obligar a traslladar el cementiri fora del poble. L’Ajuntament va escollir el camp d’en Tinoia, espai on encara avui es troba el recinte, tot i que el topònim ha caigut en desús. La creació del nou cementiri va coincidir amb el retorn dels anomenats americanos, canetencs enriquits a ultramar que van voler exhibir el seu estatus social mitjançant cases senyorials i panteons monumentals. El cementiri de Canet és un magnífic exemple d’aquesta arquitectura funerària, amb panteons destacats de famílies com Pau Font, Domènech i Montaner, Font, Casals Roura, Santiñà, Busquets o Domingo Pascual.

Un dels elements més singulars és el panteó de la família Font, una nissaga de capitans de vaixell. Coronant l’estructura hi trobem l’Àngel del Judici, obra de l’escultor Francesc Pagès Serratosa. Aquesta figura protagonitza una anècdota singular: durant els primers mesos de la Guerra Civil (1936-1939), milicians de la FAI li van arrencar la trompeta i les ales. Des d’aleshores, popularment se’l coneix com l’“àngel de la FAI”.

Cementiri del Masnou

El cementiri del Masnou va ser projectat l’any 1860 per l’arquitecte Miquel Garriga i Roca per substituir l’antic cementiri adossat a l’església parroquial. Tot i això, el seu màxim esplendor s’assoleix durant la primera dècada del segle XX, quan les famílies benestants del municipi impulsen la construcció de panteons monumentals, molts d’ells dissenyats per l’arquitecte masnoví Bonaventura Bassegoda.

Un dels grans conjunts modernistes del Maresme, on arquitectura i escultura el converteixen en una joia patrimonial

El recinte esdevé així un veritable museu a l’aire lliure. Entre les obres més destacades hi ha el panteó de la família Pagès i Fàbregas (1926), projectat per Torres i Grau i presidit per l’escultura de Frederic Marès coneguda com El desconsol; el panteó Bonaventura Fontanills, també obra de Bassegoda; o el panteó de Pere Grau Maristany (1901), d’estil modernista i amb escultura de Josep Llimona. Especialment singulars són també els panteons de Jacint Hombravella i de la família Cullell, construïts el 1868 i situats a banda i banda de l’entrada principal. A això s’hi afegeix el panteó Sensat-Pagès (1907), de línies modernistes i gran sobrietat, amb escultura de Rafael Atché.

El cementiri conserva igualment una creu de terme datada cap a l’any 1500, feta amb pedra de Montjuïc, que antigament marcava els límits entre els termes d’Alella i Teià. Completa el conjunt la capella de planta octogonal, també obra de Bonaventura Bassegoda, que acull una cripta i la capella dels pobres, sufragada per Bonaventura Fontanills, on hi és enterrada la seva germana.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta