El racó del Maresme on Salvador Espriu va inventar la seva eternitat

Arenys de Mar és, probablement, un dels indrets de Catalunya més estretament vinculats a un autor literari. La relació entre Salvador Espriu i Arenys de Mar va ser tan intensa que el municipi es va convertir en l’escenari real i emocional de Sinera, el topònim mític que l’escriptor va crear invertint el nom de la vila. Aquest espai simbòlic és avui una peça central per entendre tant la seva obra com part de la literatura catalana del segle XX.

Espriu (1913–1985) provenia d’una família d’origen arenyenc i hi va passar molts estius d’infantesa i joventut. Aquells records —el carrer de la Perera, el jardí dels cinc arbres, el turó del Mal Temps o la vida quotidiana de la vila marinera— acabarien convertint-se en una font inesgotable d’inspiració. Arenys apareix transformat en nombroses obres narratives com Laia, Primera història d’Esther, Ariadna al laberint grotesc o Doctor Rip, i també en la seva poesia, on Sinera funciona com un espai de memòria, identitat i reconstrucció després de la Guerra Civil.

El Cementiri de Sinera, un símbol literari i patrimonial

Entre tots els indrets relacionats amb Espriu, destaca especialment el cementiri d’Arenys de Mar, conegut literàriament com el Cementiri de Sinera. Situat al Turó de la Pietat i obert al mar, és un espai de forta càrrega simbòlica i alhora un conjunt patrimonial d’alt valor, amb panteons modernistes d’Enric Sagnier i escultures de Josep Llimona o Venanci Vallmitjana.

És el lloc on reposa el poeta i també el centre del poemari Cementiri de Sinera (1946), una de les obres més destacades de la poesia catalana de postguerra. Escrita en plena devastació moral i política, l’obra explora la mort, la solitud i el pas del temps a través del paisatge arenyenc.

La ruta Salvador Espriu: un recorregut pel seu univers

Actualment, Arenys de Mar ofereix una ruta literària per resseguir els espais que van marcar la vida i l’obra d’Espriu. El recorregut, elaborat pel Centre de Documentació i Estudis Salvador Espriu, comença a la Casa de la Vila i continua cap a la casa de la seva tia Maria Castelló, un punt clau perquè els gravats de la seva cambra van inspirar Primera història d’Esther. El trajecte avança pel carrer Bisbe Català (antic carrer de la Perera), passa pel turó del Mal Temps —on Espriu jugava de petit— i s’atura a ca n’Espriu, la casa familiar que va viure tant moments feliços com el tràngol del saqueig durant la Guerra Civil.

La ruta segueix després pels carrers que van servir d’inspiració per a obres concretes, com l’Escaravar, relacionat amb Laia, o l’antic Tossol, present a Primera història d’Esther. Finalment, el recorregut puja fins al cementiri, on una placa homenatja l’escriptor i on la vista sobre la vila i el mar permet entendre la força del paisatge en el seu imaginari. També hi ha la possibilitat de concertar visites guiades per a grups d’un màxim de 30 persones.

Espriu, una figura clau de la literatura catalana

Més enllà de la seva relació amb Arenys, Salvador Espriu és una de les figures centrals de la literatura catalana del segle XX. Poeta, narrador i dramaturg, és també un referent moral i cultural de la postguerra. La seva obra, marcada per un estil auster i simbòlic, combina memòria personal, reflexió existencial i consciència de país.

Arenys de Mar, convertida en Sinera, és l’espai des d’on Espriu va donar forma al seu univers literari i des d’on va projectar un mite que arriba fins avui. El municipi del Maresme conserva encara els racons i paisatges que van inspirar-lo i que avui permeten entendre per què, en aquest indret, Salvador Espriu va acabar inventant la seva eternitat.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta