Capgròs
Les creus de terme són un dels elements patrimonials més singulars del paisatge històric català. Sovint passen desapercebudes, convertides en part del decorat quotidià dels pobles, però la seva funció original era molt més profunda del que sembla. I és al Maresme on trobem una de les peces més rellevants: la creu de terme més antiga de Catalunya, datada del segle XIV i situada a Pineda de Mar. Però abans d’endinsar-nos en el recorregut per les creus maresmenques, cal entendre d’on sorgeixen i per què eren tan importants.
Segons l’historiador Quim Graupera, una de les veus més especialitzades en aquest patrimoni, el terme creu de terme és imprecís, perquè no totes les creus que avui anomenem així exercien realment la funció de marcar un límit territorial. N’hi ha que eren creus de cementiri, creus de camí, creus de comunidor o senzillament monuments devocionals. És per això que també se les ha anomenat creus monumentals o creus de pedra, tot i que tampoc és del tot exacte, ja que moltes no són de pedra, sinó de ferro. Fins i tot es va proposar el terme creus al vent, però no va arrelar.
Amb tot, quan parlem de creus de terme ens referim, sobretot, a columnes coronades per una creu que es col·locaven a l’entrada dels pobles o en encreuaments de camins per protegir espiritualment el territori, marcar la frontera del terme parroquial o donar la benvinguda al viatger. Solien representar Crist en un costat i la Mare de Déu en l’altre, i en el cas de les creus més elaborades, figures de sants, apòstols o elements del Tetramorf.
La majoria daten entre els segles XIV i XVII, i la Guerra Civil de 1936-39 va suposar una destrucció massiva d’aquest patrimoni: moltes foren enderrocades, desfigurades o cremades. Al Maresme, algunes es van salvar perquè van ser amagades i reconstruïdes posteriorment.
La creu de terme més antiga de Catalunya és al Maresme
Es tracta de la Creu de Terme de Can Quintana, a Pineda de Mar, una peça gòtica de pedra granítica del segle XIV, considerada la més antiga del país conservada in situ. En una cara hi veiem Jesucrist i, a l’altra, la Mare de Déu amb el Nen i dos àngels. És una peça d’alt valor iconogràfic que ha sobreviscut gràcies a la família propietària, que la va amagar durant la guerra per evitar-ne la destrucció.
Avui es troba dins el jardí privat d’una antiga masia convertida en vil·la turística, un fet insòlit que demostra com el creixement urbanístic ha fet desaparèixer o desplaçar del seu emplaçament original molts elements patrimonials.
Les principals creus de terme del Maresme
El Maresme conserva una de les concentracions més importants de creus monumentals del país, algunes gòtiques, altres renaixentistes i moltes ja neogòtiques o de ferro forjat del segle XIX i XX. Segons la catalogació presentada per Quim Graupera al Museu de Ca l’Arenas, aquestes són les més destacades:
Creus gòtiques
- Creu de terme d’Alella: una obra declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, situada sobre l’antic camí Ral. Destaca per les figures del Tetramorf i la Mare de Déu.
- Creu de terme del Masnou, al cementiri municipal, amb fust octogonal i iconografia simbòlica.
- Creu d’en Ramis (Mataró): del segle XVI, amb relleus de Crist i la Mare de Déu. Restaurada per Puig i Cadafalch el 1892 i col·locada de nou després de ser destruïda el 1936.
Creus renaixentistes i barroques
- Creu de terme de Can Llaurador (Teià): amb decoració de cardots i datable al segle XVI, també protegida com a BCIN.
- Creu de terme de Can Mercader (Argentona): atribuïda a l'escultor Enric Clarassó.
Creus de ferro i neogòtiques (s. XIX-XX)
- Creu del Montcabrer, al cim del turó entre Cabrera i Cabrils, símbol paisatgístic.
- Creu del Bei, al parc de la Serralada Litoral, refeta el 1987.
- Creu de la Creueta (Cabrils), del 1895, punt on encara avui es beneeix el terme cada 3 de maig.
- Creu del Santuari de la Misericòrdia (Canet de Mar), projectada per Puig i Cadafalch i esculpida per Eusebi Arnau.
- Creu de Canyamars i Creu del Corredor (Dosrius), totes dues de ferro forjat i vinculades a camins de tradició devocional.
Un patrimoni visible però poc explicat
Tot i que moltes persones han passat centenars de vegades davant d’aquestes creus sense adonar-se’n, formen part de la identitat del territori. Graupera explica que, en les seves conferències, molta gent reconeix les creus quan les veu en imatge, però desconeix la seva funció o història. Recuperar-les, documentar-les i explicar-les és clau, perquè són un testimoni dels antics límits, camins i devocions del Maresme, i alhora un recurs cultural i turístic per potenciar rutes patrimonials no explotades.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris