Capgròs
Els treballs arqueològics a l’antic cementiri dels dissidents d’Arenys de Mar, situat al turó de la Pietat, han posat al descobert restes d’una fortificació de l’època carlina que daten dels anys 1840-1843. La troballa suposa un pas important en el coneixement històric d’aquest espai emblemàtic del municipi i reforça el seu valor patrimonial. L’actuació, impulsada pel Museu d’Arenys i la Regidoria de Patrimoni, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i els Serveis Municipals, ha permès documentar una vintena de tombes de l’antic recinte funerari i localitzar estructures defensives fins ara desconegudes. L’alcalde, Estanis Fors, i la regidora de Patrimoni, Soraya Real, han visitat aquest dijous 19 de febrer de 2026 la intervenció arqueològica per conèixer de primera mà l’abast de les troballes.
Restes d’una torre i mur perimetral carlí
En total s’han realitzat vuit sondejos arqueològics, dels quals quatre han resultat positius en la localització de restes vinculades a una fortificació carlina, incloent-hi una torre i part del mur perimetral. Aquestes estructures s’emmarquen en el context de les guerres carlines del segle XIX, un període convuls que va marcar profundament el territori català.
La presència d’aquestes restes confirma el paper estratègic del turó de la Pietat, un punt elevat amb domini visual sobre el litoral. L’indret ja havia tingut una funció defensiva amb una torre de guaita del segle XVI, i posteriorment es va construir una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Pietat. La descoberta actual permet completar el relat històric d’aquest espai, demostrant que va continuar tenint un valor militar durant el segle XIX.
Un espai funerari amb segles d’història
Entre 1816 i 1818 es va construir en aquest indret el primer cementiri fora del nucli urbà d’Arenys de Mar, arran de la prohibició sanitària d’enterrar al voltant de l’església de Santa Maria. Més endavant, amb la construcció del cementiri de Sinera (1865-1867), l’antic recinte va quedar en desús i l’espai interior es va convertir en el conegut cementiri dels dissidents o protestants, destinat a l’enterrament de persones no catòliques i suïcides fins als anys cinquanta del segle XX.
- Els treballs actuals han permès documentar una vintena de tombes d’aquest antic recinte, contribuint a recuperar la memòria d’un espai històricament marginalitzat.
No es confirma la fossa comuna de 1939
Una de les hipòtesis inicials apuntava a la possible existència d’una fossa comuna amb soldats i civils morts durant els combats previs a l’entrada de les tropes franquistes a Arenys, els dies 29 i 30 de gener de 1939. Tot i això, els treballs no han confirmat aquesta possibilitat. El director de les excavacions, Miquel Gurrera, ha explicat que s’han localitzat nombrosos enterraments i que caldria ampliar la superfície excavada per obtenir més dades concloents. L’equip arqueològic traslladarà la informació recollida a la Generalitat per elaborar un estudi detallat.
L’alcalde Estanis Fors ha destacat que l’objectiu dels treballs és “tenir més detalls sobre la història d’aquest indret i, sobretot, poder dignificar-lo”. El projecte, amb un cost de 14.925,35 euros —3.766 dels quals subvencionats per la Generalitat—, s’emmarca en la voluntat municipal de posar en valor el patrimoni històric d’Arenys de Mar. La descoberta de restes carlines en aquest enclavament reforça la singularitat del turó de la Pietat com a espai on conflueixen memòria militar, religiosa i funerària. Un indret que, gràcies a la recerca arqueològica, recupera protagonisme i es consolida com una peça clau per entendre la història d’Arenys de Mar.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris