Capgròs
El Maresme conserva un dels sistemes defensius costaners més extensos i singulars de Catalunya. Entre els segles XVI i XVII, en plena amenaça de la pirateria barbaresca i el corsarisme, la comarca va aixecar desenes de torres de guaita i fortificacions que avui dibuixen un patrimoni únic al llarg de la Costa de Barcelona-Maresme.
De les més de cinquanta torres documentades, la majoria encara es mantenen dempeus. Algunes han estat restaurades i integrades dins del teixit urbà o rural, mentre que d’altres sobreviuen com a ruïnes carregades d’història. El conjunt va ser tan extens que el litoral maresmenc era conegut popularment com “la costa torrejada”.
Per què es van construir les torres de guaita al Maresme?
Aquestes torres complien una doble funció: vigilància i defensa. Des dels seus punts elevats —turons, masies estratègiques o a tocar de mar— permetien detectar l’arribada d’embarcacions enemigues i alertar la població mitjançant senyals de fum o foc. Formaven part d’una xarxa visual interconnectada que convertia el territori en un sistema de protecció coordinat.
Durant els segles XVI i XVII, els atacs pirates eren freqüents, així com la presència de bandolers i assaltadors de camins. No és casual que d’aquella època ens hagi quedat l’expressió “Moros a la costa!”, utilitzada com a crit d’alarma davant del perill.
Les torres del Baix Maresme: vigilància entre vinyes i litoral
Al Baix Maresme, municipis com Tiana, Montgat, Alella, El Masnou o Teià conserven exemples destacats d’aquest patrimoni. La Cartoixa de Montealegre comparteix entorn amb torres defensives que testimonien l’equilibri entre vida monàstica i protecció territorial.
A Montgat, la Torre de Ca l’Alzina recorda la importància estratègica d’aquest tram litoral, molt a prop del primer túnel ferroviari de la península. A Alella, la Torre del Baró, amb merlets i espitlleres, manté l’essència medieval enmig del paisatge vinícola de la DO Alella. I al Masnou, Can Teixidor s’alça davant del mar com a exemple de masia fortificada.
Maresme Centre: castells i torres que dominen la plana
A mesura que avancem cap al Maresme Centre, el patrimoni es fa encara més dens. A Premià de Dalt, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt es concentren torres integrades en masies senyorials, moltes amb matacans, merlets i finestres gòtiques. El Castell de Vilassar de Dalt, declarat bé cultural d’interès nacional, és un dels conjunts més monumentals.
A Cabrera de Mar, les ruïnes del Castell de Burriac dominen la plana des de 400 metres d’altura i ofereixen una de les panoràmiques més emblemàtiques del territori. A Mataró, torres com Can Tria de Mata o Can Palauet mantenen viva la memòria del sistema defensiu renaixentista.
Una xarxa defensiva que connectava tota la comarca
El recorregut continua cap a Dosrius, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d’Estrac, Arenys de Mar i Arenys de Munt, on moltes torres han quedat integrades dins del nucli urbà o adossades a antigues masies. En alguns casos només se’n pot visitar l’exterior, però el seu valor arquitectònic —amb elements com espitlleres, poternes, corseres o portals adovellats— les converteix en autèntics testimonis de pedra de l’edat moderna catalana.
L’Alt Maresme: grans fortificacions i torres costaneres
A l’Alt Maresme, municipis com Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Santa Susanna, Malgrat de Mar, Palafolls o Tordera amplien aquesta xarxa defensiva. El Castell de Santa Florentina, remodelat per Lluís Domènech i Montaner, combina arquitectura medieval i modernisme.
Les restes del Castell de Montpalau o del Castell de Palafolls, situats en turons estratègics, permeten entendre la dimensió territorial d’aquest sistema de guaita. A Santa Susanna, la Torre de Can Ratés o la Torre del Mar exemplifiquen la continuïtat d’aquest patrimoni, avui protegit com a bé cultural d’interès nacional.
Pots ampliar informació o veure com arribar a cada torre en aquest enllaç del Consell Comarcal
Moltes d’aquestes construccions són de propietat privada i no es poden visitar per dins, però formen part del paisatge quotidià del Maresme. D’altres han estat restaurades i adaptades com a equipaments municipals, espais culturals o punts visitables.
Una ruta patrimonial per fer tot l’any
Recórrer les torres de guaita del Maresme és redescobrir una costa que, més enllà de platges i passejos marítims, conserva una història marcada per la defensa, la por i la capacitat d’organització col·lectiva. És un viatge als segles en què la vigilància era qüestió de supervivència i en què cada torre era un ull atent mirant l’horitzó.
Avui, aquella xarxa de pedra continua dempeus com un dels grans tresors patrimonials de la Costa de Barcelona-Maresme, convidant a mirar el territori amb una nova perspectiva: la d’una comarca que va saber convertir la vulnerabilitat en fortalesa.
Comentaris (1)