El diumenge dia 13 setembre de 2026 feia exactament un segle que començaven les obres del tramvia de Mataró a Argentona, una infraestructura que durant gairebé quatre dècades formaria part del paisatge quotidià de la capital del Maresme. La data ha estat recordada per l’investigador historiogràfic Marc Pons en un article publicat a El Nacional.
El tramvia, però, encara trigaria gairebé dos anys a començar a circular. La inauguració va tenir lloc el 27 de maig de 1928, després d’un llarg procés que s’havia iniciat el 1917, quan l’enginyer i inventor francès Antoni Gaillard va començar a impulsar el projecte.
La iniciativa va topar amb diverses dificultats i amb l’oposició d’una part dels veïns del centre de Mataró, que veien amb recel la instal·lació del fil elèctric aeri necessari per alimentar els tramvies. Finalment, les obres van arrencar el setembre de 1926 i, poc abans, Gaillard havia constituït la Companyia Anònima del Tramvia de Mataró a Argentona, encarregada d’explotar el servei.
Tramvia de Mataró a Argentona
Una peça clau de la mobilitat mataronina
La línia connectava l’estació de ferrocarril de Mataró amb Argentona, on arribava fins al passeig Baró de Viver. Amb el pas dels anys, però, el tramvia va esdevenir molt més que una connexió entre els dos municipis.
Tal com s'explica en aquest reportatge sobre la història del tramvia, la línia va tenir un paper important en la mobilitat de la ciutat, substituint en bona part les antigues tartanes i facilitant els desplaçaments entre diferents zones de Mataró i cap a Argentona.
La seva importància va créixer especialment durant la postguerra, quan Mataró experimentava un fort creixement demogràfic i barris com Cerdanyola guanyaven població. La companyia va anar adaptant el servei a les noves necessitats i ampliant la flota, fins i tot amb vehicles de segona mà procedents de la xarxa de tramvies de Barcelona.
Durant dècades, el tramvia va connectar dues realitats molt diferents: la Mataró industrial i obrera i l’Argentona vinculada a l’estiueig, convertint-se en un element habitual del paisatge social del Maresme.
El tramvia, fent el camí, en una impagable imatge d'arxiu
Del declivi a la desaparició
A partir dels anys cinquanta, però, el tramvia va començar a perdre protagonisme davant l’auge dels autobusos i del vehicle privat. La circulació per una ciutat cada vegada més densa generava dificultats i també es van produir diversos accidents. Un dels episodis més recordats va ser el bolc del cotxe número 3, La Treseta, l’1 d’octubre de 1961. Quatre anys després arribaria el final.
La nit del 9 al 10 d’octubre de 1965, una forta tempesta va provocar el desbordament de la riera d’Argentona i del torrent d’en Boada. El pont del tramvia va quedar destruït i les cotxeres i la subcentral elèctrica de Mataró van patir greus danys. El servei ja no es recuperaria de manera definitiva.
El Tramvia Mataró-Argentona, situat a la Plaça Granollers
El record que encara queda
Sis dècades després de la seva desaparició, el tramvia encara és visible a les dues poblacions. Mataró conserva el cotxe número 3, La Treseta, a la plaça de Granollers, mentre que Argentona conserva el número 2 a la plaça Nova. La seva memòria també ha quedat fixada en la cultura popular amb la cançó "Allà a Mataró n’hi havia un tramvia", una tonada que va contribuir a mantenir viu el record d’aquell mitjà de transport.
I, curiosament, el tramvia també ha tornat al debat sobre el futur. La Fundació Mobilitat Sostenible i Segura (MSS) ha plantejat recuperar una connexió moderna entre Mataró i Argentona, amb una línia de superfície d’uns 10,6 quilòmetres. Es tracta, però, d’una proposta dins del debat sobre la mobilitat del Maresme i no d’un projecte actualment en execució.
Cent anys després de l’inici de les obres, aquell tramvia continua formant part de la memòria de Mataró i Argentona.