El tramvia de Mataró: per què va desaparèixer i què en sabem ara

Allà a Mataró hi havia un tramvia... Fa ja molts i molts anys; de fet aquest 2025 se'n compleixen 60 de la seva desaparició, després de diverses calamitats i de la pèrdua de popularitat respecte al vehicle privat incipient. Però d'on venia tot? Cal remuntar-se a gairebé un segle enrere, al  27 de maig de 1928, quan Mataró vivia un dels esdeveniments més esperats de l’època: la inauguració del tramvia elèctric que la connectava amb Argentona.

El projecte, impulsat per l’empresari Antoni Gaillard i el polític argentoní Eduard Fortí, havia estat llargament gestat i envoltat de polèmiques urbanístiques i resistències socials. No obstant això, el nou mitjà de transport, gestionat per la companyia TRANMASA, va triomfar des del primer dia, unint les obreres mataronines amb els estiuejants burgesos d’Argentona per un preu assequible de 60 cèntims.

Durant dècades, el tramvia es va consolidar com una peça clau de la mobilitat local, substituint les tartanes i connectant barris i municipis propers. Tal com relata l’historiador Xavier Nubiola de Castellarnau al Cercle Històric Miquel Biada, la infraestructura —de via única i amb diversos encreuaments— va anar guanyant passatgers, especialment amb l’arribada de nouvinguts al barri de Cerdanyola durant la postguerra. TRANMASA va ampliar la flota comprant vehicles de segona mà de la xarxa de tramvies de Barcelona.

Problemes i pèrdua de popularitat

Tot i això, el tramvia de Mataró també acumulava problemes: una estructura urbana que dificultava la seva circulació, un nombre creixent d’accidents i una competència creixent del transport privat. Un dels moments més negres va ser l’accident del cotxe núm. 3, que va bolcar l’1 d’octubre de 1961, i que va contribuir al declivi del projecte. La mort del seu gran valedor, Eduard Fortí, l’any 1965, va ser el cop final.

Finalment, una tempesta devastadora la nit del 9 al 10 d’octubre de 1965 va provocar la riuada de la Riera d’Argentona i del Torrent d’en Boada. El pont del tramvia va quedar destruït, i les cotxeres i la subcentral elèctrica de Mataró, greument afectades per les inundacions. Tot i que el servei es va restablir breument amb autobusos, el 10 d’octubre de 1965 es considera oficialment el punt final del tramvia entre Mataró i Argentona.

El llegat que perdura

Avui, encara queden vestigis d’aquell tramvia entranyable, com el cotxe núm. 2, exposat a la plaça Nova d’Argentona, o el núm. 3 “La Treseta”, que es pot veure a la plaça Granollers de Mataró. Declarats Béns Culturals d’Interès Nacional, són testimonis d’una època en què el tramvia va revolucionar la mobilitat urbana a la capital del Maresme.

També perdura la cançó popular:

"Allà a Mataró n'hi havia un tramvia

que n'és de cartró i va per la via.

Tralarà, la, la, carai quin tramvia.

Tralarà, la, la, que bé que s'hi va.

El primer vagó se'n surt de la via

i a prendre un vermut la gent i el tramvia.

Tralarà, la, la, carai quin tramvia.

Tralarà, la, la, que bé que s'hi va.

El segon vagó se'n surt de la ruta

per què el conductor n'és fill de Calcuta.

Tralarà, la, la, carai quin tramvia.

Tralarà, la, la, que bé que s'hi va."

Tal i com expliquen al web Cantum.cat, es tracta d'una adaptació de la tonada de la cançó popular de "La Filadora" o "Un pobre pagès". L'any 1969 la va popularitzar el grup La Trinca en un popurri anomenat "Tocata i fuig com puguis II" del disc "Tots som pops". L'any 1990 el grup Follim Follam en va fer una versió més agosarada, al disc "Cançons porques 2

I si tornés el tramvia?

Seixanta anys després de la seva desaparició, el tramvia torna a estar sobre la taula. L’auge del transport públic sostenible ha reobert el debat, i la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura (MSS) defensa fermament la recuperació del servei entre Mataró i Argentona. La seva proposta és un tramvia modern de superfície, de 10,6 km de longitud, que connectaria amb un circuit de rondes dins Mataró i serviria fins a 140.000 habitants.

A diferència del projecte ferroviari orbital entre Granollers i Mataró, qualificat per la Fundació com a “faraònic” i “poc eficient”, la nova línia de tramvia s’ofereix com una solució pràctica i més assequible (uns 100 milions d’euros), amb una estimació de fins a 4 milions de viatgers anuals. La idea és complementar el servei de Rodalies i millorar la connexió entre barris, alhora que es redueix l’ús del vehicle privat.

A més, el projecte inclou una xarxa de busos d’enllaç, corredors verds, carrils bici i una transformació urbana en clau sostenible. Tot plegat en línia amb les tendències europees més avançades en matèria de mobilitat.

Una qüestió de futur

Tot i que Mataró no compleix els requisits actuals per aparèixer als estudis de tramvies a nivell estatal (no és capital de província ni supera els 150.000 habitants), la Fundació MSS insisteix que la ciutat és una excel·lent candidata. Per història, per densitat i per necessitat de canvi de model de mobilitat.

Potser, en un futur no gaire llunyà, la cançó del tramvia deixarà de ser només un record nostàlgic i tornarà a formar part del dia a dia de la ciutat.