Quina renda tenen els veïns del teu carrer? I els del barri del costat? Són preguntes que ara es poden respondre amb molt més detall gràcies a l'actualització de l'Atles de Distribució de Renda de les Llars de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que incorpora les dades corresponents a l'any 2024.
L'eina permet consultar diferents indicadors de renda i baixar fins al nivell de secció censal, una divisió territorial que permet observar les diferències entre zones d'un mateix municipi. En ciutats com Mataró, per tant, el mapa permet anar molt més enllà de la xifra global de la ciutat i comprovar com canvien els ingressos d'una zona a una altra. L'INE també ofereix informació sobre l'origen dels ingressos de les llars, les pensions, les prestacions d'atur i altres indicadors socioeconòmics.
Ara bé, el mapa no permet saber quant cobra una persona concreta. Les dades són agregades territorialment i provenen de registres administratius, principalment informació tributària de l'Agència Tributària i de les hisendes forals.
I si es mira el Maresme, la fotografia és especialment interessant: la comarca combina alguns dels municipis amb més renda de Catalunya amb altres que se situen per sota de la mitjana catalana, mentre que dins de Mataró les diferències entre barris són encara més pronunciades.
El Maresme, un dels grans pols de renda alta de Catalunya
El mapa confirma el pes del Maresme entre les zones amb més renda del país. Alella i Tiana es troben entre els municipis catalans de més de 2.000 habitants amb una renda més elevada. També destaquen Teià i Cabrils, així com Sant Vicenç de Montalt, que formen part del grup de municipis amb nivells de renda més alts.
Panoràmica d'Alella des de les seves vinyes
En la classificació de l'INE per renda neta anual mitjana per habitant, Alella apareix amb 25.772 euros el 2024, Tiana amb 25.265, Teià amb 24.883, Cabrils amb 24.720 i Sant Vicenç de Montalt amb 24.637.
Les dades posen el Maresme, per tant, en una situació singular: alguns dels seus municipis no només encapçalen la classificació comarcal, sinó que se situen entre els municipis més benestants de Catalunya. És especialment evident en municipis com Alella, Tiana, Cabrils, Teià o Sant Vicenç de Montalt, que apareixen de manera recurrent a la part alta dels rànquings de renda.
Però l'Alt Maresme queda per sota
La fotografia canvia a mesura que ens desplacem cap al nord. Municipis com Calella, Pineda de Mar o Tordera presenten nivells de renda més baixos i se situen per sota de la mitjana catalana.
Això dibuixa un contrast territorial molt marcat dins de la mateixa comarca. Al sud i al centre del Maresme hi ha alguns dels municipis amb més renda del país, mentre que a l'extrem nord hi ha poblacions amb indicadors econòmics més propers a la part baixa de la classificació catalana.
La realitat de municipis com Tordera té ben poc a veure amb els més rics del Baix Maresme
La diferència és especialment interessant perquè no es tracta només d'una qüestió entre zones riques i pobres de Catalunya: el contrast es produeix dins del mateix Maresme. El mapa de l'INE permet veure aquesta realitat d'una manera molt més clara que qualsevol rànquing.
Mataró: una ciutat partida per la renda
Si hi ha un municipi on el detall del mapa resulta especialment revelador, aquest és Mataró. La capital del Maresme té una realitat econòmica molt més heterogènia que la que pot transmetre una única dada municipal. Quan es baixa al nivell de les seccions censals, apareixen diferències molt importants entre barris.
Al centre i a l'Eixample, hi ha zones amb rendes per sobre de la mitjana catalana. En canvi, a Cerdanyola, Rocafonda i Palau, les rendes baixen de manera molt significativa i algunes de les seccions censals d'aquestes àrees es troben entre les de menor renda del país.
Vista del barri de Cerdanyola de Mataró, on la renda és molt més baixa de mitjana que a barris com Centre o Eixample. Foto: R.Gallofré
El contrast és especialment significatiu perquè en alguns casos la distància entre aquestes zones no és de quilòmetres, sinó de pocs carrers. Així, la renda a Mataró no només canvia quan es compara amb altres municipis del Maresme. També canvia de manera radical dins de la mateixa ciutat.
Què vol dir exactament "renda"?
Per interpretar correctament el mapa cal tenir present que l'INE no està parlant estrictament de salaris. L'Atles calcula la renda a partir dels ingressos de les llars. Això inclou els ingressos procedents del treball, però també altres fonts com pensions, prestacions, rendiments del capital o altres ingressos declarats.
Un dels indicadors que permet comparar millor territoris és la renda mitjana per unitat de consum. La mediana és el valor que queda al mig quan s'ordenen les rendes: la meitat de la població queda per sota d'aquella xifra i l'altra meitat, per sobre.
La unitat de consum, al seu torn, té en compte la composició de la llar. Això permet comparar de manera més adequada llars de dimensions diferents. Per tant, quan el mapa indica que un municipi té una determinada renda mediana, no significa que tots els veïns cobrin aquella quantitat, sinó que és el valor central de la distribució de renda ajustada per la composició de les llars.
La mitjana catalana com a punt de referència
El conjunt de Catalunya també ha registrat un augment dels ingressos. Segons l'INE, la renda neta mitjana per persona va arribar el 2024 als 15.948 euros anuals, un 6,1% més que l'any anterior. En la classificació municipal, Matadepera, Boadilla del Monte i Pozuelo de Alarcón encapçalen el rànquing estatal de renda mitjana per habitant entre els municipis de més de 2.000 habitants.
En el cas català, la concentració de municipis amb rendes elevades és especialment significativa a l'entorn metropolità de Barcelona, i el Maresme hi té un paper destacat. La llista l'encapçalen, però, Matadepera i Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental.