Desigualtat a Mataró: la diferència entre barris rics i pobres, entre les més marcades del país

Les darreres dades de l’Índex Socioeconòmic Territorial de Catalunya (ISTC), corresponents al 2022, ofereixen una radiografia clara —i inquietant— de la realitat interna de Mataró. La capital del Maresme se situa, en conjunt, per sota de la mitjana catalana, però el que més sorprèn no és la posició global, sinó la profunda desigualtat interna que s’hi amaga: entre les seccions censals més ben situades i les més desfavorides hi ha una diferència de gairebé 80 punts, una distància social i econòmica que continua creixent i que situa Mataró entre les ciutats més polaritzades del país.

Aquest índex, elaborat per l’Institut d’Estadística de Catalunya, combina variables com el nivell de renda, la situació laboral, la formació i la composició migratòria de la població. Tot i ser un indicador sintètic, permet copsar les dinàmiques de desigualtat dins d’un mateix municipi i, en el cas de Mataró, dibuixa una ciutat en dues velocitats, amb una distància creixent entre les zones més riques i les més pobres; en alguns casos, tan sols a uns centenars de metres de distància

A l'estel·la del Maresme: rica però desigual

Al conjunt del Maresme, les dades mostren una comarca amb un nivell socioeconòmic elevat —per damunt de la mitjana catalana— gràcies a municipis com Cabrils, Alella, Cabrera o Tiana, que es troben entre els més ben posicionats del país. No obstant, el contrast intern és fort: dins aquesta comarca benestant conviuen alguns dels barris més vulnerables de Catalunya, i dos d’ells són precisament de Mataró.

Rocafonda i Cerdanyola Sud apareixen entre les vint zones censals amb pitjors valors socioeconòmics del país. Aquest fet posa en relleu una paradoxa: una comarca aparentment pròspera que concentra també realitats de forta exclusió social.

Mataró, una ciutat polaritzada dual

Amb un valor global de l’ISTC 7,7 punts per sota de la mitjana catalana, Mataró presenta una estructura clarament dual. La major part de la ciutat es mou al voltant de valors mitjans, però els extrems trenquen l’equilibri: les zones centrals i pròximes a carrers com la Ronda Jacint Verdaguer (Via Europa-Nou Parc Central) o la Riera registren valors molt alts (per sobre dels 120 punts), mentre que Rocafonda, Cerdanyola Sud i El Palau cauen per sota dels 50, situant-se entre les xifres més baixes del país.

La secció censal amb el pitjor indicador de tota la ciutat es troba a Rocafonda, l’entorn dels carrers Josep Poeta Punsola, Mèxic, Josep Faneca i Mata. Amb un valor de 41,2 punts, està a més de 50 punts de distància de la mitjana local i gairebé 80 punts per sota de les zones més ben posicionades. Aquesta escletxa evidencia una fractura interna molt marcada, que no només és econòmica, sinó també social i educativa.

És cert, però, que si bé aquesta dinàmica s'ha anat accentuant a Mataró, no és pas nova ni molt menys exclusiva de la ciutat. La darrera actualització de l’Índex Socioeconòmic Territorial de Catalunya situa la capital del Maresme en el top 7 de municipis catalans amb una bretxa més gran entre zones riques i pobres, en un llistat on també s'hi inclouen Sabadell, Terrassa, Girona, Reus o Lleida. En els citats municipis es repeteix la mateixa situació: zones benestants molt per sobre de la mitjana, combinades amb barriades molt desfavorides a nivell socioeconòmic i amb un índex que cau en picat.

Els barris amb valors baixos, com són els casos de Cerdanyola i Rocafonda, son els que acumulen un major percentatge de treballadors de baixa qualificació, més atur, un elevat pes de la població estrangera procedent de països de renda baixa, més fracàs escolar i més famílies amb pocs recursos. En canvi, les zones amb valors alts concentren població amb estudis superiors, ocupacions qualificades i nivells de renda mitjana-alta. 

Cinc dades clau

• 80 punts de diferència entre les zones més riques i més pobres de Mataró — una de les bretxes més grans de Catalunya.

• Rocafonda i Cerdanyola Sud figuren entre les 20 zones més desfavorides del país segons l’ISTC.

• Mataró està 7,7 punts per sota de la mitjana catalana en l’índex socioeconòmic global.

• El Rengle millora 9 punts entre 2015 i 2022, consolidant-se com una de les àrees amb més creixement socioeconòmic.

• La Llei de Barris no va revertir del tot la segregació: Rocafonda i El Palau continuen amb els pitjors valors de la comarca.

El Rengle, la nova Mataró emergent

Una de les zones que contribueix a equilibrar parcialment els indicadors globals és El Rengle, en ple desenvolupament urbà. Tot i que encara no es disposa de dades desagregades —ja que comparteix secció censal amb el Pla d’en Boet—, les dades apunten a una clara millora del nivell socioeconòmic d’aquest sector, on en els darrers mesos els preus de venda i de lloguer s'han enfilat pels núvols. 

El conjunt d’aquesta àrea se situa en un valor proper als 89 punts, i en comparació amb el 2015, ha registrat un increment de nou punts, una de les pujades més significatives de tota la ciutat i de la comarca. Això reflecteix l’efecte dels nous residents amb perfils professionals i rendes més altes, que estan modificant gradualment l’equilibri socioeconòmic de Mataró.

El llegat de la Llei de Barris

La primera Llei de Barris, impulsada per la Generalitat a partir del 2004, va intervenir en nou barris del Maresme amb projectes integrals de millora urbana i social, entre ells Rocafonda, El Palau i l’Escorxador de Mataró. Tot i que aquestes actuacions van comportar noves infraestructures, espais verds i programes comunitaris, les dades actuals mostren que no van revertir del tot els processos de segregació.

En el cas de Rocafonda i El Palau, els valors actuals de l’ISTC són encara els més baixos de la comarca, amb una tendència estancada. A Cerdanyola, les diferències internes també són notables: mentre la zona nord —on es va concentrar la intervenció— es manté al voltant dels 80 punts, la zona sud cau fins als 60, reproduint el mateix patró de desigualtat dins d’un mateix barri. Cal recordar que aquest és el barri escollit per l'Ajuntament per optar als nous ajuts que concedirà la Generalitat per a la rehabilitació de zones deprimides.

Altres municipis maresmencs que van beneficiar-se de la Llei de Barris, com Arenys de Mar o Premià de Mar, han experimentat millores moderades, però el cas de Mataró evidencia la dificultat d’aturar dinàmiques de segregació estructural quan hi conflueixen factors econòmics, educatius i urbanístics.

Una fractura amb moltes cares

Les dades de l’ISTC coincideixen amb altres fonts oficials, com les declaracions de la renda o els estudis sobre densitat i composició poblacional. Els barris més vulnerables de Mataró acumulen una major densitat d’habitants, un parc d’habitatge envellit i un alt grau de rotació residencial. A tot això s’hi afegeix una concentració de dificultats educatives, amb un percentatge elevat d’alumnat amb necessitats especials o sense estudis postobligatoris.

Aquesta realitat genera un cercle difícil de trencar: la segregació residencial alimenta la desigualtat social, i aquesta, al seu torn, accentua la fractura urbana. Mataró continua avançant cap a una dualització consolidada, on conviuen barris d’alt nivell socioeconòmic amb altres que acumulen dèficits estructurals; dit d'una altra manera, concentració creixent de la riquesa i persistència de les borses de pobresa urbana.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta