Capgròs
Cada any, quan arriba setembre, Caldes d’Estrac es vesteix de gala per honorar la seva patrona, la Mare de Déu del Remei. Les places, els carrers i, sobretot, el cor de l’església parroquial de Santa Maria del Remei s’omplen de veïns i veïnes que, entre repics de campanes i ofrenes florals, reafirmen una devoció que travessa segles i que forma part inseparable de la identitat col·lectiva del municipi.
La llegenda de la Mare de Déu del Remei està estretament vinculada al paisatge agrícola de Caldes i a les cases pairals que, des de temps immemorials, han marcat el batec de la vila. Tot comença amb un pagès de Can Simó —avui Can Busquets— que llaurava la terra amb un parell de bous. De sobte, els animals s’endinsaren en una petita cova i, en seguir-los, el pagès hi descobrí una imatge de la Mare de Déu envoltada de lluminositat. Aquella troballa no va passar desapercebuda. Els veïns, impressionats pel prodigi, decidiren aixecar una capella al mateix indret, coneguda avui com la Capella de la Cova, al carrer de l’Església. Tanmateix, la història no s’acaba aquí. La tradició explica que la imatge no volia restar a la cova i que, miraculosament, es traslladà a l’altar major de l’església parroquial. Des d’aleshores, la Mare de Déu del Remei esdevingué l’advocació principal de Caldes d’Estrac.
La vida a la costa maresmenca mai ha estat fàcil: segles enrere, els atacs pirates eren habituals i Caldes no en quedà al marge. Segons la llegenda, en un d’aquests saqueigs uns corsaris sarraïns intentaren endur-se la imatge. Però, quan la volgueren aixecar, la Mare de Déu es feu tan pesada que resultà impossible moure-la. Espantats davant aquell misteri, els pirates fugiren sense botí.
El relat afegeix un altre episodi entranyable: un veí anomenat Montserrat Pi, en veure que la imatge havia patit danys —concretament, li havien trencat un dit—, la restaurà amb devoció. En agraïment, la Mare de Déu li atorgà un do insòlit: ell i els seus descendents tindrien el poder de guarir les extremitats malmeses. D’aquí neixen dites populars encara vives a la memòria col·lectiva, com ara “Pi ets, Pi seràs, tu i la teva descendència ossos trencats curaràs”.
La simbologia del Remei
La vinculació entre la Mare de Déu del Remei i les aigües termals de Caldes és evident. Des de fa segles, les fonts calentes de la vila han estat considerades un remei natural contra moltes malalties. El culte a la Mare de Déu, patrona guaridora, troba així un paral·lelisme perfecte amb aquesta tradició balneària.
La imatge venerada avui és una talla de fusta policromada que data dels anys quaranta del segle XX, ja que la primitiva fou destruïda durant la Guerra Civil. La figura mostra el rostre ennegrit, un mantell daurat i una corona de plata amb granats, i és representada asseguda amb el Nen a la falda i un petit ram de flors a la mà. Els exvots mariners, les joies i les robes que la envolten al cambril són testimoni dels favors i gràcies que molts fidels li atribueixen.
El temple que avui acull la imatge, l’església de Santa Maria del Remei, és una construcció amb elements romànics i barrocs, situada sobre un terreny escarpat. A l’interior hi destaca el presbiteri, amb una decoració plena de simbologia: fonts d’aigua de vida, caps de vaques que evoquen la llegenda de la troballa, cadenes que recorden els captius dels pirates, i una àncora com a emblema mariner.
L’altar major, sorprenentment, prové d’un antic púlpit i és presidit per la Mare de Déu del Remei, que rep constantment la mirada i les pregàries dels caldencs. La primera menció escrita de la Mare de Déu del Remei a Caldes és de l’any 1657, gràcies al frare dominic Narcís Carnós. Des de llavors, la història i la llegenda han caminat de la mà: l’episodi de les vaques de Can Simó, el miracle de la imatge que es resisteix a ser robada, i el llegat de la família Pi han consolidat un relat que reforça el sentiment de comunitat i d’identitat local.
La Festa Major del Remei
Cada mes de setembre, la Festa Major del Remei reuneix el poble en un esclat de tradició i convivència. El moment més solemne arriba amb la missa major a la parròquia, acompanyada de la repicada de campanes que ressona per tota la vila. Després, els fidels participen en l’ofrena floral a la capella, un gest senzill però carregat de simbolisme, que expressa la gratitud i la confiança dipositades en la patrona. La Mare de Déu del Remei, així, continua sent un símbol que cohesiona, que connecta les generacions i que manté viva una identitat compartida entre tots els vilatans i vilatanes.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris